20 anys jugant i divertint-se en català a Brussel·les

L’esplai per a infants del Casal Català de Brussel·les celebrarà els 20 anys en una festa el pròxim 25 de novembre, una trobada que recordarà el 2009, quan un parell de mares residents a la capital belga buscaven espais de lleure en català. Brussel·les, ciutat d’acollida i de molt moviment durant tot l’any, no comptava amb cap activitat o iniciativa que permetés als més menuts relacionar-se en català i estendre el vincle amb Catalunya més enllà del seu dia a dia a casa. Les famílies, algunes amb els dos membres catalans i d’altres amb només un, van rebre la proposta de l’esplai amb els braços oberts i des d’aleshores, s’han complert 20 anys d’una activitat que uneix els trets més característics de les cultures catalana i belga.

El primer moviment scout a Bèlgica va néixer el 1909 i és una opció de lleure molt seguida al país, que omple els diumenges de molts infants i adolescents. La proposta de l’esplai català, amb activitats a l’aire lliure, seguint un vessant del tot lúdic i amb la intenció de mantenir el vincle amb Catalunya, va ser una barreja perfecta. Albert Sesé (Granollers, 1987) va viure durant cinc anys el dia a dia de l’esplai, com a monitor i coordinador, i explica a Exterior.cat que ”m’interessava estar en contacte amb la catalanor i vaig entrar al casal a través de l’esplai”. Destinat a Brussel·les per fer-hi les pràctiques a la Comissió Europea, ja no ha abandonat el cor d’Europa i confessa que desitja que els seus fills creixin per poder dur-los a l’esplai.

Després de dues dècades, l’Esplai Català de Brussel·les ha aconseguit arrelar: els monitors d’avui van ser nens i nenes de l’esplai

Júlia Sardà (Sant Vicenç de Castellet, 1996) és l’actual coordinadora d’aquesta activitat i va entrar-hi el curs 2020-2021. Com molts altres catalans, va aterrar a Brussel·les amb pràctiques curriculars i va conèixer l’esplai a través d’una catalana que hi duia els seus fills. Tot i que va haver de tornar a Catalunya, va emigrar a Bèlgica i va assumir la coordinació de l’esplai. Tres anys més tard, el defineix com “una manera per sentir-te més a casa, és una de les raons per les quals jo vaig començar, perquè fas comunitat”.

El dia a dia de l’esplai està centrat, cada any, en un centre temàtic diferent. Enguany, són els Jocs Olímpics i les monitores fan conèixer els infants, d’entre 4 i 12 anys, el vocabulari relacionat amb aquest àmbit. Des de pel·lícules fins a l’espai, passant pels animals o el circ, les activitats permeten als més petits interactuar entre ells en català.

Ningú coneix la fórmula d’èxit de l’esplai, però cada any hi ha renovació de monitores i els nens segueixen assistint-hi, fidels a les activitats que els proposen. Sesé opina que la clau és veure el català com “una llengua de joc”, no només de l’àmbit quotidià a casa, i creu que “per als pares és molt bo, perquè els nens fan coses divertides amb d’altres que també parlen en català”. Compartir idioma i tradicions, apunta Sardà, és vital quan ets lluny de casa: “hi ha coses que, per molt que estiguis aquí d’Erasmus, no pots compartir amb altra gent que no sigui de Catalunya, i l’esplai té aquest paper”.

El Casal Català de Brussel·les vehicula totes les activitats a la capital belga i l’esplai n’és una d’elles. Tot i que no és l’única que existeix, sí que és inèdita a Brussel·les, l’oci en català per als infants no existia fins que va néixer l’esplai i s’ha consolidat del tot. Dues dècades més tard, tenen clar que les celebracions de les festes, les tradicions i la cultura catalana són els grans eixos i no dubten a unir els més grans amb els més petits en algunes ocasions. L’exemple de tot plegat és la Festa del Tió, en què tothom gaudeix per igual abans d’acomiadar l’any.

El mini esplai i les colònies complementen la funció de l’esplai: que els infants parlin i es diverteixin en català

Després de comprovar-ne la bona acollida, han nascut dues activitats que demostren la bona implantació de l’esplai a Brussel·les: per una banda, el mini esplai, per a aquelles famílies amb canalla de fins a quatre anys i que es reuneixen un cop cada dues o tres setmanes per fer activitats juntes. Sesé exposa que “és un planter molt bonic que després farà la transició cap a l’esplai”. De l’altra, les colònies, pràcticament inèdites al país, que duen els nens i nenes de l’esplai una nit fora de la ciutat i on segueixen interactuant entre ells amb les monitores.

La intenció de l’esplai català de Brussel·les és seguir creixent i tornar a celebrar anys ben aviat. La predisposició de la coordinació és mantenir l’esperit “aglutinador” i la voluntat que connectar encara més famílies amb Catalunya. El cicle, segons Sesé i Sardà, es brodaria quan els nens que van gaudir de petits de l’esplai acabin sent-ne monitors. “No sé si em quedaré a Brussel·les tota la vida, però si m’hi he de quedar i tinc família aquí, portar els meus nens a l’esplai serà imprescindible”, confessa Sardà. Sesé ho rebla dient que “m’agrada molt que antics alumnes de l’esplai siguin monitors, ja ha passat i no hi ha una millor manera de tancar el cercle que així”. Els qui fa 20 anys eren nens, ara en són monitors, i la roda ja no s’atura. El relleu està assegurat.