El professor català davant del Lycée Français de la Nouvelle-Orléans, on hi treballa [Foto: Berenguer Becat]
Berenguer Becat va néixer a Barcelona l’any 1987. De mare catalana i pare perpinyanès, als 17 anys es va traslladar a la Catalunya Nord, on va acabar de cursar els seus estudis. Actualment és historiador i des de l’estiu passat exerceix de professor francòfon a Nova Orleans (Estats Units) a través del CODOFIL, el Consell per al Desenvolupament del Francès a Louisiana.
Tot i la seva recent arribada a l’Amèrica del Nord, no és la primera vegada que Berenguer trepitja el continent americà per donar-hi classes: “M’encanta viatjar i, quan vaig acabar d’estudiar el màster per poder exercir de docent, vaig buscar totes les maneres possibles de marxar a l’estranger. Vaig donar classes a Mèxic durant un any i l’agost passat vaig aterrar a Nova Orleans”, explica a Exterior.cat.
Mestre de francès a Amèrica
A través del CODOFIL ha aconseguit un contracte per als propers tres anys per a donar classes en francès a una escola pública. Berenguer reconeix que el sistema educatiu nord-americà és molt diferent al català: “als Estats Units l’educació funciona com una empresa: si l’alumnat tanca el curs amb males notes, el municipi pot fer fora tot l’equip docent del centre”.
I no acaba aquí. “Fins i tot el director de l’escola s’anomena CEO!” s’exclama, i reconeix que, en un primer moment, això el va deixar “molt impressionat”: “Aquest sistema evidencia que amb l’administració nord-americana no s’hi juga: si et demanen que saltis, tu els has de preguntar fins a on”, afirma.
“Als Estats Units l’educació funciona com una empresa. Fins i tot el director de l’escola s’anomena CEO!”, exclama
El Berenguer diu estar “molt satisfet” amb el seu alumnat –un centenar d’estudiants repartits en quatre grups de nens i nenes d’entre 11 i 12 anys– i assegura que són estudiants “amb molt bons valors”. Potser per això, diu que li va sorprendre la reacció d’una mare després d’una classe sobre prehistòria: “Em va escriure molt emprenyada perquè la seva filla li havia dit que jo havia explicat als alumnes que veníem dels micos. Ella em defensava que veníem de Déu i que s’havia demostrat infinitat de vegades”, rebla.
“Sabia que aquest tema era una qüestió delicada i l’havia preparat amb especial cura, així que li vaig contestar que la meva tasca era explicar el que sortia als llibres i que les creences eren un tema personal. Vaig aconseguir convèncer-la”, diu, somrient.
‘Black Lives Matter’, pandèmia i eleccions
Quan tot just va posar els peus a Nova Orleans, el Berenguer va topar-se amb una ciutat en plena efervescència, sacsejada per la indignació que canalitzava el moviment ‘Black Lives Matter’ i expectant, amb la mirada posada cap a l’horitzó d’unes eleccions presidencials que se celebraven al cap de poques setmanes.
“Hi havia moltes reivindicacions: carrer plens de cartells de suport als demòcrates, estàtues de generals confederats pintades…”, recorda el mestre català. I puntualitza: “Ara bé, tan bon punt se surt de Nova Orleans la resta de l’estat de Louisiana és totalment trumpista! S’exalten els valors cristians, són negacionistes de la Covid…”, explica.
Berenguer Becat, després de rebre la primera dosi de la vacuna de la Covid-19 [Foto: cedida]
Precisament, la gestió nord-americana de la pandèmia dista molt de com s’ha afrontat el coronavirus a Catalunya. Si bé Berenguer reconeix que a l’escola es respecten escrupolosament totes les mesures de seguretat, fora de les aules tot canvia: “Al carrer no se sol portar mascareta, els restaurants han estat sempre oberts i mai s’ha confinat la població a casa seva”, diu el català, qui ja ha rebut la primera dosi de la vacuna. “Aquí, el procés de vacunació va més ràpid que a Catalunya, és més eficient”, assegura.
Berenguer assegura que es troba molt a gust a Nova Orleans –”s’assembla molt a Barcelona, que és la ciutat més bonica del món”– encara que té certa enyorança del paisatge i la gastronomia catalans: “Trobo a faltar el mar i la muntanya –la més propera la tinc a 8 hores en cotxe!-. Val a dir que a Nova Orleans s’hi menja prou bé, tot i que menys sa. Però de tant en tant em faig una truita amb pa amb tomàquet i llestos”, afirma.
I sembla que aquesta serà la dinàmica dels propers anys perquè, una vegada se li acabi el contracte, no té clar si tornarà a Catalunya: “A Nova Orleans hi estic molt bé i els Estats Units són un molt bon lloc per a viatjar”, conclou.
