Crònica d’un 8M casteller a Berlín

Arribo a la plaça d’Orienplatz, al barri Berlinès de Kreuzberg, mitja hora abans de la convocada pels col·lectius feministes. Aquí inicia una de les moltes manifestacions pel Dia Internacional de la Dona a la capital alemanya. És l’únic estat del país on el vuit de març és un dia festiu oficial. Els tràilers plens de pancartes morades que envaeixen els carrils que divideixen la glorieta fan proves de so. Mentrestant, n’hi ha que ja són aquí i pinten cartells, altres, munten paradetes. Les desenes de col·lectives que han fet la crida compten prop de cinc mil assistents, però la policia 4.500. N’hi ha molta de policia. La plaça n’està plena. Sobretot es fixen en persones racialitzades, les que duen hijab, keffiyeh o un trobant.

Abans que els manifestants arribin a l’Orienplaz, una vintena de furgonetes blindades amb uniformats armats es passegen amunt i avall, a l’aguait i fan fotos a civils. Sobretot es fixen en persones racialitzades, les que duen hijab, keffiyeh o un trobant. Durant els darrers mesos s’han enregistrat incomptables escenes de policies agredint brutalment a manifestants en protestes pro-Palestina a la ciutat. Veient banderes de la resistència onejant entre grups de gent que s’acosta a la plaça, jo palpo un ambient tens, però. També hi ha desenes de cartells en contra de l’AfD, el partit ultradretà ‘l’Alternativa per Alemanya’. Tot i que fa sol i som a més de quinze graus –cosa estranya d’un març a Berlín– i doncs, l’exagerada presència policial sembla no pertorbar gaire a ningú local.

Persones de totes les edats, orígens i expressions comencen a conglomerar-se a la plaça que va tenyint-se de lila a poc a poc. El trànsit ja és tallat totalment a totes quatre bandes de la plaça, i les diferents col·lectives comencen a llegir els seus manifestos. Pels altaveus, sona alemany, però a peu de carrer s’escolten idiomes de tots cinc continents. L’ambient ara és molt familiar i divers i s’acompanya de música. N’hi ha que ballen.

“Estem veient que arribarà un govern amb un Friedrich Merz que és clarament misogin”

A un dels xamfrans de la plaça, he quedat amb la Mercè, presidenta de la colla dels castellers de Berlín. Volen fer un pilar de tres i quatre de dos, tots dos com a actes simbòlics i conformats per FLINTA, com cada 8M. Aquest any, però, ho fan en un context polític postelectoral incert per les qui es manifesten pels drets de les dones. Els resultats les impulsen més que mai a sortir a protestar. “Estem veient que arribarà un govern amb un Friedrich Merz que és clarament misogin”, m’explica la Mercè. Ella és aquí des de fa vint anys i té la nacionalitat alemanya, diu entre riures, “per responsabilitat”.

Es diu a Alemanya que el nou canceller del partit conservador CDU, ‘té un problema amb les dones’ perquè –així com passa amb l’AfD, la segona força política del país–, la majoria dels qui el voten i conformen el seu partit, són homes. Però venint d’un senyor que diu als mitjans que la paritat als parlaments no fa cap favor a les dones, potser això sí que no és de gaire estranyar. “És important que es reflecteixi l’estructura de la societat en la qual vivim als parlaments”, assenyala la presidenta de la colla castellera de Berlín. Quan la Mercè va arribar a la ciutat l’any 2005, tot just començava l’era d’Angela Merkel. Durant el seu mandat, el vot de les dones a la CDU era altíssim, molt més que els homes. Però des què es va saber que Merz la podria rellevar, la balança s’ha capgirat.

“Com a persona queer i migrant, fa por el panorama que ens aborda”

El 2021, l’actual canceller va ser acusat per l’oposició d’haver votat en contra de la criminalització de la violació al matrimoni. Una piulada a l’antic Twitter per part del líder de l’oposició Fabio de Masi que ens remunta al 1997, quan l’actual canceller ja era membre del parlament. Trenta anys de carrera política de Merz més tard, “l’escenari fa por”, diu Cris, co-cap de la colla castellera de Berlín. “Com a persona queer i migrant, fa por el panorama que ens aborda”, explica. “Jo ho passo relativament bé perquè tinc passaport europeu, parlo alemany i passo com d’aquí”. Però són moltes les persones migrants que viuen a Alemanya que no dormen tranquiles des de fa mesos.

A principis de març, abans que s’hi plantessin avui les feministes, col·lectius de migrants en contra de les deportacions van ocupar una banda de l’Orienplatz i s’hi van instal·lar en tendes d’acampar. Aquí dormen des d’aleshores. Es tracta d’una iniciativa en contra de l’actual política migratòria alemanya que pretén durar fins a finals de març. Però no ha estat la primera. Del 2012 al 2014, més de 100 refugiats haurien ocupat els jardins de la plaça per lluitar en contra de les deportacions. Avui, però, el plantó que “lluita contra el colonialisme alemà” es dilueix entre les feministes, que a dos quarts de quatre tocats ja pleguen pancartes i es fonen en la multitud que marxa cap a la porta de Brandenburg.

Triomfen les dones, agredolçament