Font: Associació d’Amics de Kyoto

Kyoto és la capital de la prefectura de Kyoto, al Japó. Antigament va ser la capital de l’imperi japonès i, ara, hi viuen prop d’un milió i mig d’habitants, és a dir, gairebé 2.000 persones per kilòmetre quadrat. Fa una dècada un grup de catalans van impulsar el Dissabte català, amb l’objectiu d’oferir l’ensenyament de la llengua catalana a infants i adolescens de Kyoto. “La iniciativa va acabar l’any passat… perquè la majoria dels nens són gairebé universitaris….”, expliquen a Exterior.cat, Anna Rosés, de Sant Just Desvern, i Rosalia Àvila, de Barcelona, residents a Kyoto.

Així, durant deu anys, les sessions van tenir lloc els dissabtes -els primers cinc anys- i diumenges -els darrers cinc-. Rosés comenta que “eren dues hores de durada, una hora i mitja de classe de llengua i la darrera mitjora, més dinàmica, amb jocs”. Les classes es desenvolupaven amb llibres didàctics, llibretes de cal·ligrafia, lectures infantils i vídeos de dibuixos animats. “Els agradava molt jugar al Joc de l’Oca!”, recorda Àvila. A mesura que els nens van ser més adolescents s’hi van introduir “llibres de català per estrangers o cançons de música pop”, afegeix.

El Dissabte català va ser la llavor de la coordinadora d’Amics Catalans de Kyoto (ACK), l’associació que aplega els catalans d’aquesta part geogràfica del Japó. És una entitat que no està inscrita al registre oficial de comunitats catalanes a l’exterior de la Generalitat. “Les activitats estan molt dirigides a promoure l’ensenyament de la llengua catalana i de la cultura catalana a infants i adolescents”, assegura Àvila a Exterior.cat. A Kyoto han celebrat, també, el Dia de la sardina, la revetlla de Sant Joan o la castanyada “amb nens nipocatalans”, subratlla.

El perfil dels associats a la coordinadora d’Amics Catalans de Kyoto són catalans immigrants vivint a Kyoto i els seus fills nipo-catalans. Àvila explica que “hi ha catalans immigrants vivint a altres regions del Japó com Osaka o Tòquio, i catalans vinculats amb el Japó que també ens donen suport. D’altres, japonesos catalanòfils que per matrimoni o per haver viscut durant molt temps a Catalunya”.

L’ART I EL FUTBOL, PRINCIPALS RECLAMS

Kyoto i Kansai són dos punts estratègics al Japó on s’hi aplega, també, una part de la comunitat catalana d’Àsia, a més de Tòquio. El Centre Català de Kansai, el primer casal inscrit a la Generalitat al continent asiàtic i dirigit per Montserrat Marí, és un referent per a Kyoto. De fet, tant Rosés com Àvila en són membres. “Marí, la seva presidenta, ens ha donar suport material per a les classes de català a Kyoto”, explica Rosés. En canvi, amb el Casal Català de Tòquio només s’han produït “contactes informals”. Les inquietuds de la comunitat catalana a Kyoto passen, segons Rosés, “en aconseguir una bona adaptació a la societat japonesa. La vida familiar i laboral hi té molt pes”.

Barcelona és el principal reclam per a la societat japonesa. “Li sona gairebé a tothom”, reconeix Àvila. En canvi, “la imatge de Catalunya és més difusa o inexistent”, admet. Els principals reclams són l’art i el futbol. Àvila assegura que “la majoria de japonesos de Kyoto reconeixen la Sagrada Família, i per extensió, l’obra de Gaudí” i “a més de l’art, el Barça i el futbol, són productes barcelonins” ja que “tenen molta cobertura entre els mitjans de comunicació japonesos”, assegura.

Un altre aspecte conegut entre la societat japonesa és “el conflicte cívic que produeix l’expansió de la indústria turística a la ciutat. Al Japó, Barcelona es posa com a exemple dels impactes negatius a la vida local del turisme de masses, que ha comencat a experimentar també Kyoto”, explica Rosés. En l’àmbit gastronòmic, la crema catalana també ha entrat als menús de restaurants espanyols i italians de la ciutat, però “desconec si és reconeix aquest postre com a producte català”, apunta.

L’1-O NO PASSA PER ALT AL JAPÓ

Un dels moments de més ressò de Catalunya al Japó es va produir l’1 d’octubre de 2017 coincidint amb la celebració del referèndum d’autodeterminació català. “Aquell dia vam patir molt veient la violència de la policia espanyola per les principals televisions japoneses”, explica Rosés. “Molts de nosaltres teníem familiars, amics i coneguts als col·legis electorals”, remarca. Durant aquest any i mig, la comunitat catalana a Tokyo ha seguit amb “més atenció” la situació social i política de Catalunya i “amb molta intranquil·litat”, afegeix Rosés.

Una situació que ha provocat “una participació més activa” als processos electorals posteriors a l’1-O. En aquest sentit, Àvila explica que “hem intentat informar-nos millor de com fer els tràmits burocràtics per fer efectiu el vot des de l’exterior, i hem estat més pendents de l’arribada de la documentació per votar des de les respectives delegacions provincials catalanes”. Des de Kyoto també esperen que aviat el vot des de l’exterior millori les seves prestacions per assegurar una participació més elevada de votants catalans.