El futur d’Esquerra: tres exconsellers d’Exteriors dialoguen a les portes d’un Congrés decisiu

El pròxim 30 de novembre és un dia assenyalat per Esquerra Republicana de Catalunya i, de retruc, per a la política catalana. Els republicans afronten un Congrés Nacional amb més divisió que mai per posar les bases del seu futur més immediat com a partit. El portal Exterior.cat reuneix tres exconsellers d’Exteriors de la Generalitat –Alfred Bosch, Bernat Solé i Meritxell Serret– per abordar les qüestions més obertes que afronta el partit i els conflictes interns fets públics -des de la penjada de cartells contra els Maragall, l’estructura B i les declaracions i contradeclaracions- que han dilapidat els millors anys d’Esquerra, passant de governar el país a deixar-lo en mans dels socialistes. Curiosament, tots tres representen diferents candidatures de cara un congrés determinant.

Per què et sumes a una de les candidatures?

Alfred Bosch va ser conseller d’Exteriors de la Generalitat rellevant Ernest Maragall i va haver de dimitir per al presumpte cas d’assetjament sexual protagonitzat pel qui fou el seu cap de gabinet. En aquest Congrés s’ha posicionat a favor de la candidatura Foc Nou, perquè, segons explica “el país, i en concret, Esquerra Republicana de Catalunya, necessiten Foc Nou. Les fórmules de fa uns anys s’han exhaurit, i cal fer entrar aire fresc, renovar les persones, fer un gir estratègic i trobar un nou camí per assolir la justícia social, els valors ètics que necessitem i la independència de Catalunya”.

Meritxell Serret, la darrera consellera d’Exteriors del Govern -i la més longeva des de la posada en marxa d’un departament propi de l’acció exterior catalana-, és partícip de la candidatura de Nova Esquerra Nacional (NEN) que encapçalen Xavier Godàs i Alba Camps. “Dono suport i formo part de la proposta de NEN perquè som molts que creiem que estem davant d’un nou cicle polític”, assegura.

“Les fórmules de fa uns anys s’han exhaurit, i cal fer entrar aire fresc, renovar les persones, fer un gir estratègic”, reconeix Alfred Bosch

L’exconsellera creu que “després de quatre derrotes electorals consecutives hem de considerar que la davallada en suports va més enllà d’elements circumstancials, per tant, cal impulsar canvis de caràcter més estructural i que permetin en aquesta nova etapa reconnectar amb molta de la ciutadania que havia confiat en Esquerra Republicana i que ha deixat de votar-la”.

En aquest sentit, Serret afegeix que “som conscients que en els darrers anys el partit s’ha desdibuixat i cal refer posicionaments, amb una proposta política clara i amb noves cares i veus. Hem de recuperar la credibilitat, la il·lusió i l’orgull davant de tanta gent que s’ha quedat a casa, frustrada pel que hem viscut d’ençà de l’1 d’octubre de 2017”.

Bernat Solé va ser conseller d’Exteriors durant l’etapa marcada per la pandèmia i va ser inhabilitat un any i més després del seu nomenament pel Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) per la seva participació al referèndum de l’1-O com a alcalde d’Agramunt. De cara al Congrés d’Esquerra, s’ha unit -com també ha fet un altre exconseller d’Exteriors, Raül Romeva- a la candidatura Militància Decidim, que encapçala Oriol Junqueras.

“Militància Decidim compta amb un lideratge, amb un projecte treballat amb més de 500 militants de base a través de comissions, perquè posa en valor la importància d’un consell nacional al servei de la militància i perquè no exclou a ningú, al contrari, és una proposta altament inclusiva i que incorpora un 60% del municipalisme del partit”. A més, Solé afegeix que “fa mesos que recorrem el país i noto aquesta reconnexió amb la militància que tant faltat durant aquests darrers temps”.

Oriol Junqueras: actiu de present i de futur o pas al costat?

La figura d’Oriol Junqueras s’ha posat en entredit en la darrera etapa d’Esquerra. Les desavinences dins el partit l’han situat en el punt de mira. Així i tot, Bernat Solé no té dubtes sobre si Junqueras és un actiu per als republicans: “I tant si ho és!”, reivindica. Solé considera que “tothom és necessari i útil. En cap projecte republicà hauria d’existir l’exclusió, i menys el d’un dels actius més importants del partit per recosir internament el partit i reconnectar amb sectors essencials de la nostra societat. Cap formació política es plantejaria prescindir d’un lideratge com el d’Oriol Junqueras”, rebla.

“Cap formació política es plantejaria prescindir d’un lideratge com el d’Oriol Junqueras”, diu Bernat Solé

Meritxell Serret coincideix amb Bernat Solé que “a Esquerra Republicana no hi sobra ningú, ni l’Oriol Junqueras, ni la Marta Rovira, ni cap dels companys i companyes que han impulsat el projecte fins avui”, diu. Ara bé, l’exconsellera afegeix que “hem de poder continuar essent tothom un actiu i assumint nous rols, si escau”.

Així, Serret creu que “per encarar aquest nou cicle polític el partit necessita, però, noves cares i veus per a reconnectar amb molta gent desencantada pels darrers anys, i per això Xavier Godàs i Alba Camps són la millor aposta: combinen l’experiència de la llarga militància i de la seva acció política amb la necessària frescor i empenta per a fer canvis en positiu, parlar clar i transmetre il·lusió renovada”.

Alfred Bosch -de Foc Nou- reconeix que “si Oriol Junqueras fos el meu candidat a continuar presidint ERC, jo seria a la seva candidatura”. Ara bé, Bosch és taxatiu: “li hem de facilitar una retirada amb tots els merescuts honors”.

Què necessita ERC per tornar a ser una força de govern a Catalunya?

En la darrera dècada, Esquerra Republicana ha passat de tocar la glòria -governant en solitari el país amb Pere Aragonès al capdavant- a patir una clatellada a les urnes que va obrir, definitivament, la caixa dels trons.

Meritxell Serret -que va formar part de l’últim govern dels republicans a la Generalitat- subratlla que “Esquerra Republicana té vocació de govern” i considera que “en aquest nou cicle que s’obre, necessitem que el posicionament polític torni a ser clar i reconeixible, hem de deixar de ser ambigus i confusos”.

L’exconsellera posa sobre la taula una de les principals propostes de Nova Esquerra Nacional: “qui presideixi el partit i qui ostenti la secretaria general s’hi dediquin al cent per cent i no concorrin a cap elecció, per tal de defensar i mantenir la posició del partit sempre. Aquest és un dels aprenentatges dels darrers anys”.

Amb l’objectiu legítim de governar el país, Serret creu que “hem de treballar i establir mecanismes nous per a fer possible una militància més activa, més informada i que participi més de les decisions en els debats i posicionaments que ha de prendre el partit”. I al mateix temps, “hem de parlar clar i que la ciutadania tingui clar que som conscients de què els preocupa i que ens aboquem a construir solucions”.

“Necessitem que el posicionament polític torni a ser clar i reconeixible, hem de deixar de ser ambigus i confusos”, subratlla Meritxell Serret

Bernat Solé creu que perquè ERC torni a ser una força de govern a Catalunya necessita “humilitat, empatia i capacitat de connexió”. L’exconseller recorda que “hem d’aspirar a representar aquest espai ideològic tan gran de l’esquerra progressista i independentista del país. I, sobretot, projecte propi i capacitat de gestionar les contradiccions, pròpies de qualsevol formació política”. Per això, Solé considera que “hem de passar de l’ambigüitat en temes centrals que afecten el país a la determinació. I això comporta parlar molt amb la gent, escoltar-los i entendre’ls”.

Així, Alfred Bosch entén que la fórmula perquè Esquerra Republicana torni a ser una fórmula de govern és “ser Esquerra Republicana de Catalunya”. Al mateix temps, Bosch afegeix que “cal tenir un pla propi, que pugui ser consensuat amb altres forces, però evitar en tot moment ser la crossa d’uns altres projectes”, en al·lusió a l’acord d’investidura dels republicans amb el PSC que va convertir Salvador Illa en president de la Generalitat.

Pugna interna, estructura B i cartells contra els Maragall

El Congrés del 30 de novembre ve precedit d’un seguit d’accions que van més enllà de la política: els cartells contra els Maragall i l’anomenada estructura B han posat al descobert el joc brut d’una branca interna dels republicans. Els tres exconsellers critiquen durament aquesta gestió interna.

Bernat Solé explica que “l’estructura B, de la qual encara avui algú en dubta, ha fet molt mal al partit. I no només això, sinó com s’ha gestionat la seva existència”. Així, l’exconseller considera que “hem de recuperar la transparència, la decisió compartida a través dels òrgans que hem tingut sempre com a partit i l’esperit crític en tot allò que no encaixi en els valors republicans”. Solé subratlla que “si volem ser representants d’una part important de l’electorat, hem de ser exemple i referent”.

I va més enllà: “m’han dolgut certes declaracions de militants que s’han autoerigit com a veus autoritzades del partit. Tots som militants i totes les opinions són vàlides. No hi ha ningú per sobre de ningú i certs discursos moralistes són més propis dels partits de dretes. Deixem que la democràcia, a través del procés congressual, faci el seu camí”.

Els tres exconsellers critiquen l’estructura B i els cartells contra els Maragall; Alfred Bosch pronostica que “tornarem a ser el partit de les mans netes”

Mentrestant, Meritxell Serret titlla els cartells contra Maragall de “vergonya” i demana que la Comissió de Garanties del partit “acabi el procés intern el més aviat possible i s’assumeixin les responsabilitats que toquin”. L’exconsellera considera que “l’ús mediàtic que s’ha volgut fer d’aquest cas per alimentar la pugna interna amb filtracions interessades no ha ajudat, perquè hi ha qui ha volgut fer créixer la falsa idea que “l’enemic és dins el partit”.

En aquest sentit, Serret considera que “des de Nova Esquerra Nacional tenim clar que no pot tornar a passar una cosa així, per això proposem un Codi ètic en comunicació i reforçar els mecanismes i protocols interns de transparència. Volem generar confiança, recosir el partit, des de l’honestedat i alhora la fermesa en els valors que representen les sigles d’ERC, amb els que ens identifiquem els militants i que ens fan sentir orgullosos”.

Finalment, Alfred Bosch es mostra rotund: “farem net, investigarem els pagaments, que s’assumeixin responsabilitats i tornarem a ser el partit de les mans netes”.

El partit serà capaç de fer net després del Congrés?

Un cop es coneguin els resultats del Congrés del 30 de novembre, Esquerra haurà de recuperar la confiança perduda per part de la militància i la societat catalana. Després de setmanes de pugnes internes, els republicans hauran de reconciliar-se internament. Alfred Bosch, de Foc Nou, és breu i taxatiu: “sí, el partit serà capaç de fer net”. Ara bé, Bernat Solé, de Militància Dedicim, assegura que “el partit serà capaç de fer net si la nova executiva no inclou persones vinculades a l’estructura B o que, en certa manera, l’han avalat”.

Per això, Solé referma que “el procés congressual ha de ser un abans i un després, però sobretot, una oportunitat per ser més i millors”. I alerta que “des de Militància Decidim hem dit des del primer dia que ningú s’ha de sentir exclòs i, per aquest motiu, estic convençut que si la militància ens dona el seu suport, sabrem fer confluir totes les diversitats en una veu clara i forta”.

Solé parla “d’un abans i un després” i Serret assegura que “volem posar més en valor allò que ens uneix que no allò que ens separa”

D’altra banda, Meritxell Serret recorda que el partit -de més de 90 anys d’història-“n’ha viscut de tots colors” i que la candidatura que defensa promou “propostes per a recosir i construir confiança”. L’exconsellera creu que “depèn de tots nosaltres, els militants, canviar la tendència que ens ha dut al moment actual i encarar el nou cicle polític amb il·lusió renovada, amb capacitat per a recuperar la confiança de la gent i tornar a fer créixer la militància”.

Així, l’exconsellera assegura que “proposem que si guanyem la votació per a la nova Executiva, encarregada d’elaborar les ponencies política i d’organització pel Congrés, obrirem la seva redacció als membres de les altres candidatures”. Serret afegeix que “això no va de persones, sinó de com volem que sigui el partit, quina mena de lideratge i direcció ha de tenir, com ha de participar la militància i com ens hem d’adreçar a la gent. Volem posar més en valor allò que ens uneix que no allò que ens separa, parlant clar i tornant a tenir un posicionament nítid i cohesionat”.

A l’espera de la votació definitiva prevista pel 30 de novembre, tres candidatures optaran a liderar ERC: Militància Decidim, Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. La darrera de les precandidatures, Recuperem ERC, no ha superat el tall ja que només ha obtingut 157 avals validats. En total, Militància Decidim ha aconseguit 2.565 avals ja validats; Nova Esquerra Nacional, 1.510; i Foc Nou, 468. La militància d’Esquerra decidirà.

Liderar és estimar, l'article de Bernat Solé