Font: Delegació del Govern a Alemanya
Alemanya és el principal país proveïdor de Catalunya i el segon destí de les exportacions catalanes. Hi ha altres factors que reforcen els lligams entre els dos països: el sector de l’automòbil -la planta del major fabricant d’automòbils alemany (Seat) és a Martorell o en l’àmbit acadèmic on el país germànic és el que compta amb més lectorats universitaris de català. El precedent més llunyà és de fa més de cinc-cents anys quan Joan Rosenbach va publicar el primer Vocabulari català-alemany.
Des de fa una dècada la Generalitat de Catalunya compta amb una delegació a Berlín. L’any 2008 es va posar en marxa en una seu situada ben a prop de Checkpoint Charlie, al cèntric carrer de Charlotenstraße, compartida juntament amb l’oficina de l’Institut Ramon Llull, l’Institut Cultural de les Indústries Culturals (ICIC) i l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ). El primer delegat de la Generalitat a Alemanya va ser Martí Estruch i, des de 2016, substituïnt Mar Ortega, la delegada és Marie Kapretz. Aquesta berlinesa de naixement i berguedana d’adopció va ser restitutïda com a delegada, el juliol de 2018. després d’aixecar-se l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol.
Kapretz assegura a Exterior.cat que “tornar a reobrir la delegació ha trigat el seu temps. Costa molt poc desfer i, en canvi, tornar-ho a posar-ho en marxa és complicat. Soc de les que prefereixo mirar endavant”. L’aplicació de 155 va suposar, segons la delegada “contractar, de nou, tots els serveis per garantir el funcionament de l’activitat”. La delegació a Berlín va canviar de seu el febrer de 2017 i es troba al barri cèntric de Mite.
7 CASALS CATALANS A ALEMANYA
Alemanya és un dels països on les comunitats catalanes són més actives. Hi ha 7 casals o centres catalans inscrits al registre de la Generalitat: Munic, Berlín, Hamburg, Colònia, Stuttgart, Frankfurt i Essen. “Una de les missions de la delegació és assessorar les comunitats de catalans al país. Cada casal s’organitza a la seva manera però Alemanya és un país on l’associacionisme català és molt viu”, subratlla Kapretz a Exterior.cat. En aquest sentit, la delegada afegeix que “intento desplaçar-me pel país sempre que puc perquè Alemanya és molt diversa i és bo ser a prop de la gent”.
Les ciutats amb més tradició catalana són Munic i Stuttgart. Això també provoca que siguin els casals catalans més estables i de llarg recorregut. La delegada afegeix que “Berlín, en canvi, és una ciutat actractiva per als més joves, que majoritàriament venen a estudiar i busquen el fet diferencial berlinès. A la resta de ciutats sí que es reforcen més les comunitats catalanes”. A banda dels casals, el segell català es complementa amb les penyes barcelonistes i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
La presència catalana a Alemanya s’ha basat des de fa temps en la presència del COPCA (ara ACCIÓ), l’ICEC, l’Institut Ramon Llull i Turisme de Catalunya. També des de la dècada dels 80 en la participació conjunta amb Baden-Württemberg en l’associació Quatre Motors per a Europa (així com amb Rhône-Alps i Llombardia). Kapretz assegura que “els dos països tenen moltes similituds. Sobretot en el rol que té la societat civil dins de cada país, una implicació que dona sentit a la convivència. L’ètica laboral de Catalunya s’assembla a la part més protestant d’Alemanya”.
Un dels àmbits que uneixen els dos països és el turisme. L’estratègia passa, segons la delegada, per superar “el model antic impulsat pel franquisme als anys 70 que va enfocar el turisme cap a la Costa Brava amb la presència de molts turistes alemanys”. Karpetz afegeix que “Catalunya és un país amb una riquesa impressionant, amb una gran diversitat, de nord a sud i hem de treballar cap aquesta direcció”, subratlla.
L’1-O I PUIGDEMONT CANVIEN EL GUIÓ
En ple judici pels fets de l’1 d’Octubre, la comunitat catalana viu “amb preocupació” el moment social i polític que atravessa Catalunya. Quina és la visió que perceben els alemanys del procés català? La delegada a Berlín considera que “hi ha dos moments que han sacsejat l’opinió pública a Alemanya: l’1 d’Octubre i la presència del president Puigdemont arran de la seva detenció. Aquests dos fets van generar molta confusió i, des d’aleshores, hi ha un debat polític molt enriquidor”.
Aquesta setmana, la delegació ha reprès l’activitat amb la posada en marxa dels Berenars informatius. En les properes setmanes es preveu la visita del conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, en el tour que està fent per les diferents delegacions. A més, seria la primera visita de Bosch a Alemanya tenint en compte que va ser l’exconseller Ernest Maragall qui va donar el tret de sortida després de superar el 155.
