Foto: Agustín Garza
Mar Tomás Cascalló (Barcelona, 1986) ha estat distingida amb el Premi Nacional d’Habitatge de Mèxic en la categoria habitatge d’interès mitjà pel seu compromís amb el vessant social. El guardó, que promou el Govern Federal mexicà, reconeix les millors pràctiques de les empreses en els projectes de construcció d’habitatges.
La distinció premia el concepte arquitectònic i el vessant més social que Mar Tomás i Óscar Sanginés -soci de Tomás i també marit- han aplicat en els darrers anys sota el segell COOP, el seu despatx privat a Ciutat de Mèxic. Bona part dels projectes executats per COOP han estat al centre de la ciutat i al districte d’Iztapalapa, una de les zones més marginals de Ciutat de Mèxic, reconstruïnt part dels edificis enderrocats pel terratrèmol de 2017.
“Apostem per un disseny molt raonable marcat per una arquitectura on la qualitat no es fonamenta en disposar d’un pis de marbre sinó espais amplis grans, ben estructurats, il·luminats i ventilats. La prioritat és racionalitzar els recursos i dissenyar una bona arquitectura, que també es pot fer en els barris més marginals on es manté una ànima pròpia”, explica a Exterior.cat, Mar Tomás.
Un altre dels ingredients de COOP és la mirada personal de l’arquitecta barcelonina. “M’agrada saber qui s’allotjarà als pisos, si ho farà gent jove o més gran, sobretot en els projectes de reconstrucció d’habitatges”, diu Tomás. A més, subratlla que “a diferència de Barcelona, a Ciutat de Mèxic ens preparem perquè els edificis resisteixin terratrèmols de 9 graus a l’escala de Richter! La prioritat és racionalitzar l’estrctura i fer que convisqui amb el programa arquitectònic propi de cada encàrrec”.
HEREVA DEL PROJECTE 22@
Nascuda en l’Eixample central barceloní, Tomás va llicenciar-se en Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més de la formació acadèmica, Tomás va obtenir una beca universitària per treballar a l’Ajuntament de Barcelona durant dos anys. “Era una beca molt cotitzada, on vaig poder conèixer el desenvolupament urbà de Barcelona i que em va servir per formar part de l’equip de professionals que van projectar el 22@Barcelona del Poble Nou”, recorda.
La seva primera connexió amb Mèxic va ser a Barcelona el 2011. Jesús Valencia -candidat a l’alcaldia d’Iztapalapa- qui volia revifar la zona per minimitzar la marginalitat a través de programes de millora de la via pública. “Durant una setmana vaig explicar-los el model català de recuperar l’espai públic per recuperar la vida de la ciutat. Al cap d’un temps, després que Valencia guanyés les eleccions, va posar un programa similar al que s’havia fet a Barcelona i em va proposar que formés part de l’equip de treball. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig acceptar treballar a Mèxic”, explica Tomás.
Un cop a Mèxic, l’arquitecta barcelonina va liderar l’encàrrec de l’alcalde Valencia. El pla va consistir a desenvolupar a llarg termini amb petites actuacions que van servir per transformar l’espai públic. “Unes millores que van servir per enfortir la seguretat, l’economia i la pròpia identitat dels veïns per minimitzar la marginalitat. No em correspon, però, apropiar-me del lideratge del projecte sinó que va ser la feina de molts altres professionals”, confessa.
Foto: Mar Tomás i Óscar Sanginés, la parella d’arquitectes del despatx COOP [Agustín Garza]
Amb el pla de transformació urbanístic d’Iztapalapa executat, Tomás va ampliar la seva connexió professional a Mèxic treballant pel Govern Federal. L’any 2014, Óscar Sanginés va compartir un projecte de consultoria urbana amb l’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu. “En el primer congrés d’arquitectura a Ciutat de Mèxic, vaig conèixer Hereu i, de retruc, a Óscar”.
Des de fa tres anys i mig, la barcelonina es va integrar a COOP, el despatx privat que regenten el duet d’arquitectes Sanginés-Tomás. “El primer projecte que vam fer plegats van ser les oficines de l’empresa catalana Salerm Cosmètics al districte d’Iztapalapa a Ciutat de Mèxic de l’empresari Víctor Martínez”, diu Óscar Sanginés. A la passió per l’arquitectura també hi va aparèixer l’amor. “Som dos apassionats de la feina però sabem separar els dos espais comuns: el despatx i casa”, subratlla el mexicà.
L’aportació de Tomás a COOP es basa en un fort component urbà a partir d’implementar estratègies, creativitat i sensibilitat cap a l’usuari final. Sanginés assegura que “Tomás és un dels motors de l’oficina i actualment podem treballar amb quatre o cinc projectes de forma simultània, cosa que abans era impensable”.
Als 34 anys, l’arquitecta barcelonina assegura que “la projecció professional a Mèxic és molt llaminera i la perspectiva de creixement és bona. Estem oberts a executar algun projecte professional a Barcelona. Però sobretot ens agradaria obrir-hi una sucursal i així alternar la vida entre Catalunya i Mèxic”, rebla Tomás.
