Mans Mercedàries, solidaritat al cor de l’Àfrica amb ADN català

L’ONG catalana Mans Mercedàries ja escalfa motors per al pròxim camp de treball previst aquest estiu. Nascuda el 1998 a Martorell (Baix Llobregat), arran de l’experiència viscuda per uns professors a Moçambic, és una associació que pretén millorar el benestar de les persones que viuen en els països on envia la seva ajuda, principalment del continent africà. Enguany, la destinació serà Angola, del 3 de juliol al 3 d’agost, i amb un grup de tretze voluntaris i voluntàries tornarà a deixar la seva petjada en el país sud-africà.

L’acció de Mans Mercedàries no només se centra en el camp de treball presencial que fa estiu rere estiu, sinó que ha aconseguit crear una comunitat fidel de voluntaris i padrins i convertir-se en, pràcticament, un element més de Martorell. Alumnes i exalumnes de l’escola La Mercè, a la qual està vinculada, són els principals col·laboradors durant tot l’any, però també s’hi sumen professors, veïns i comerços del poble. Tot plegat, per omplir les guardioles d’euros i també de somnis per als infants a qui donen la seva ajuda cada estiu.

“L’Àfrica és el gran continent oblidat”, subratlla Montse Torras, responsable de l’ONG

Montse Torras i Ton Toset són els dos màxims responsables de l’ONG i exemplifiquen la cara visible d’aquesta organització. Torras reconeix que “l’Àfrica és el gran continent oblidat”, apunta que “he après molt dels Masai, m’han ensenyat la força dels big five” i reconeix que de l’Àfrica “t’enganxa la manera com estimen la Terra, no la poden fer malbé perquè no tenen res més”. Toset exposa que ”anar a l’Àfrica t’ajuda a relativitzar els problemes que tens tu, perquè els seus problemes són molt més importants i quan tornem és el que intentem fer veure als nostres alumnes”. Ambdós són professors de l’escola martorellenca i intenten transmetre en els valors que reben a través de les expedicions a l’Àfrica.

En el camp de treball d’aquest estiu faran parada a l’orfenat de Kudielela, a Malanje, i a les escoles Montserrat Vilanova Puertas i Irma Palacios. La seva ajuda consisteix, principalment, a decorar les parets dels centres educatius, seguir adequant l’orfenat, que va fundar-se el 2002, i oferir tallers, jocs, classes i sessions de teatre i de castells. A Angola, precisament, es retrobaran amb la missionera de Martorell Josefina Cortadella, molt implicada amb aquest país i que va col·laborar en la posada en marxa de l’orfenat.

Torras es mostra molt contenta per poder compartir camp de treball amb la martorellenca i reconeix que “la Josefina Cortadella és la nostra referent, mai està cansada ni trista i representa és un tros de Martorell a l’Àfrica”. Alhora, recorda la feina de les missioneres en aquests països: “quan es parla d’Església, es posa tothom en el mateix sac, però les persones que estan a les missions estan en els pitjors llocs del món i hi són perquè volen ajudar, totes són dones valentes i representen models de vida”.

A Angola es retrobaran amb la missionera Josefina Cortadella: “És un tros de Martorell a l’Àfrica”, destaca Toset

De fet, les missioneres són l’enllaç amb Mans Mercedàries des del territori africà, són elles qui guien l’ONG en els projectes que necessiten més esforços. Toset explica que entre els quatre grans objectius, un d’ells és el de recaptar els fons necessaris per als nous projectes i per donar continuïtat als que van iniciar fa anys, Per això, diu, “ho vam acotar a aquelles zones on estan les nostres mercedàries, perquè són elles les qui ens diuen on hem d’anar i on hi ha més necessitat”.

L’Ajuntament de Martorell és un dels principals actius de l’ONG, però també ho són els consistoris de Sant Feliu de Llobregat, de Saragossa i de Santander, les ciutats on hi ha escoles que pertanyen a la Fundació Educativa La Mercè. I en destaca, en paral·lel, el grau de compromís que la ciutat del Baix Llobregat, de 28.000 habitants, ha adquirit amb els projectes que proposa.

Tot, nascut des d’una escola que compta amb una ONG pròpia i un club de bàsquet que també aporta tot el que pot. Per això, diu Toset, “suposa un potencial increïble, té molta riquesa, i diu molt de l’escola”. Montse Torras afegeix que la solidaritat catalana, un dels trets d’identitat del país, queda reflectia amb projectes com els que ells impulsen.

El viatge fins a Angola serà llarg, però l’espera ha valgut la pena. Diuen que el millor d’un viatge són els instants previs, però que el record serà per a tota la vida. I això és el que busca Mans Mercedàries, deixar el seu trosset de Martorell a l’Àfrica i endur-se una experiència impagable, així com ser partícip dels seus valors.

Espe Pons, la fotògrafa que dona llum a l’oblit: “Retrato vides que mereixen ser dignificades”