Font: Centre Català de Rosario (Argentina)

Rosario és una ciutat situada al sud-est de la província de Santa Fe, a Argentina. És la tercera més poblada del país, només superada per Buenos Aires i Còrdova. Juntament amb Pergamino i Venado Tuerto formen l’anomenat Triángulo agrario. Des de 1902, Rosario compta amb un centre català, qui ahir va arribar als 118 anys d’existència.

A tocar del riu Paraná, Rosario és un referent cultural, econòmic i educatiu. Prova d’això és que la ciutat argentina va ser el lloc d’acollida per a molts catalans a finals del segle XIX. També ho va ser per a Federico Alabern (Barcelona 1868 – Rosario 1937), qui a 16 anys va emigrar cap a Sud-amèrica esquivant la guerra del Rif, al Marroc. Nascut a Barcelona, Alabern va forjar-se en una família d’agricultors dedicats a l’oliva.

Juntament amb Marcel·lí Giró i una colla de catalans amb qui va coincidir a Rosario van impulsar un centre català. El jove barceloní va ser soci fundador, benefactor i president honorari fins al seu traspàs. El novembre de 1891, Alabern va accedir a la comissió directiva del Centro Comercial de Rosario, la Borsa de Comerç, pròpiament dita.

COMERCIANT I REFERENT A LA CIUTAT

Un cop establert a Rosario, Alabern va iniciar-se en la comercialització de cereals i olis juntament el seu sogre, Joaquim Arnau. Així va crear la seva pròpia empresa ‘Federico Alabern i cia. SA’. La comercialització de cereals va convertir-se en una activitat de referència a la província de Santa Fe.

L’historiador argentí, Miguel Ángel de Marco, apunta que “les arrels de l’empresa d’Alabern es forgen quan Argentina es transformava econòmicament a ritme de l’expansió del model agrari a l’exterior i va fer grans esforços per sobreposar-se a la crisi financera de finals del segle XIX”.

Així, l’esperit emprenedor, la confiança entre els actors del sector i la defensa dels interessos comercials de Santa Fe van convertir Alabern en un refererent del gremi de conreadors de cereals. Així ho assegura de Marco al llibre ‘Centenario del Centro de Corredores de Rosario’ (2008).

L’any 1905, Alabern va fundar el Centro de Comisionistas y Corredores, que més endavant va passar a dir-se Centro de Corredores de Cereales de Rosario. En va ser el primer president i el va convertir en el més rellevant del sector a l’interior de l’Argentina. Entre 1905 i 1909 va participar en la Cámara Sindical i la Cámara de Defensa Comercial, que formaven part de la Borsa de Comerç de Rosario.

Més endavant, Alabern va presidir el Mercado Gerenal de Productos Nacionales de Rosario de Santa Fe. Un ens que, des de fa dos anys, s’anomena Matba-Rofex. L’expresident del Centre Català de Rosario, Àngel Perella, subratlla a Exterior.cat que “Alabern va tenir un paper fonamental en les negociacions de les collites de cereals i olis i, fins i tot, es va guanyar el prestigi en l’àmbit internacional”. Així es va convertir en una figura clau en la Cámara Arbitral de Cereales.

Font: Centenario del Centro de Corredores de Rosario

La figura d’Albern va consagrar-se a Rosario quan va implicar-se activament en projectes d’acció social. Així, va ser un membre actiu de la Comissió de l’Hospital Español on va ser l’artífex de la construcció d’una capella. La seva generositat va tenir continuïtat amb la Sociedad Protectora de la Infancia y Adolescencia. Amb la cooperació de Juana Elena Blanco va crear llars i granges que van generar benestar a la província de Santa Fe.

Amb Alabern, Rosario va impulsar la construcció d’un port d’exportació que va servir per incrementar l’agricultura, millorar la mobilitat de mercaderies i eradicar la situació dels agricultors davant les contingències com les sequeres o les inundacions.

UNA ALIANÇA CATALANA I ESTRATÈGICA

El punt més àlgid de la trajectòria empresarial de Federico Alabern va arribar quan es relaciona amb un altre català emigrat a Rosario. Es tracta d’Ernest Fàbrega (Sant Feliu de Guíxols, 1893), qui va dedicar-se inicialment a la importació i exportació a través d’una agència marítima. Alabern i Fàbrega van unir-se a la Borsa de Comerç de Rosario.

Segons Ernest Fàbrega “mentre aquella època hi havia comerciants que dedicaven tots els esforços únicament a la terra, Alabern va anar més enllà per acabar recollint els fruits que començava a generar l’agricultura del país”. Així, els dos empresaris catalans van crear, segons el llibre ‘Centenario del Centro de Corredores de Rosario’ “una aliança estratègica”.

D’aquella relació va eixamplar-se encara més, ja que la filla d’Albern va casar-se amb Fàbrega. L’any 1923, el nom de la companyia va passar a dir-se ‘Alabern, Fàbrega i cia, SC”. Federico Alabern va morir el 1937 i Ernest Fàbrega va presidir l’empresa fins a la seva mort, l’any 1966. Uns anys abans, l’empresa va passar a ser societat anònima.

A Ernest Fàbrega el va rellevar el seu fill, Federico C. Alabern -qui va presidir l’empresa de 1966-1968- i Jorge Weskamp (1968-1990). Actualment, l’empresa la lideren els fills de Weskamp, Jorge Enrique i Alejandro, que formen la cinquena generació familiar des dels seus inicis. L’empresa continua sent un referent de la indústria de majoristes de gra i de gra de camp.

Font: Municipalidad de Rosario

UNA PLAÇA AL SEU NOM

El proper 15 de març, la Municipalidad de Rosario -l’ajuntament, pròpiament dit- inaugurarà la Plaça Federico Alabern. Perella ha estat un dels impulsors perquè la ciutat de la província de Santa Fe immortalitzi un dels seus catalans més il·lustres: “Alabern es va convertir en un referent de la vida comercial i cultural de la ciutat. Es mereix aquest reconeixement”, confessa.

Així, en l’estrena de la plaça dedicada a l’emprenedor català hi haurà representants de la comunitat catalana de Rosario, l’ajuntament i la Bolsa de Comercio. L’acte servirà per reivindicar el paper del Casal Català de Rosario, qui és actiu des de 1902 i continua bategant fort al ConSud d’Amèrica.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram