La calçotada a Sevilla, al cortijo al Parque del Alamillo [Foto: cedida]

Sevilla és l’únic racó d’Andalusia que compta amb un Casal Català. El va impulsar l’any 2001, Marta Strohecker (Barcelona, 1947) que viu a Sevilla des de 1980 quan s’hi va traslladar amb el seu marit, amb qui es van viure uns anys a Catalunya, on es van conèixer.

“Quan va morir el meu marit, una amiga que s’encarregava del Lugar Canario a Sevilla, em va engrescar a posar en marxa un casal català. I així va començar tot…”, explica a Exterior.cat, Marta Strohecker. Durant aquests anys, el Casal de Sevilla ha servit d’aixopluc de la comunitat catalana a Andalusia. “La majoria d’associats -una seixantena- són parelles mixtes entre catalans i andalusos i n’hi ha d’altres andalusos que han viscut a Catalunya i que un cop de jubilats han tornat a Andalusia”, subratlla.

Coincidint amb la diada de Sant Jordi de 2001, la comunitat catalana de Sevilla va posar en marxa un casal que aquests dies ha complert 20 anys de recorregut. Un temps en el qual Jordi Pujol o Josep Lluís Carod-Rovira van visitar el centre. “En la visita, Pujol em preguntava com és que una alemanya era l’impulsora del casal català… El meu cognom és Strohecker pel meu avi, jo soc catalana!”, recorda.

Tradicions i ensenyament en català

Les dues potes d’activitat del Casal Català de Sevilla són les celebracions de la tradicionals festes catalanes. Així, la calçotada és la trobada anual per excel·lència on s’hi aplega unes 150 persones en un cortijo al Parque del Alamillo. “Fins i tot i ha assistit el periodista Carlos Herrera, qui ens va felicitar públicament en el seu programa de ràdio pels 20 anys del casal”, diu la presidenta.

Més enllà de les celebracions de Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan o la castanyada, el casal també promou l’ensenyament del català. “La majoria d’estudiants de català són andalusos que volen aprendre’l perquè tenen intenció d’anar a viure a Catalunya. Ho fan per poder-se presentar en alguna oposició pública i optar per una feina millor”, explica Strohecker.

“La majoria d’estudiants de català són andalusos que volen aprendre’l perquè tenen intenció d’anar a viure a Catalunya”, explica la presidenta Marta Strohecker

També hi ha altres casos. “Hi ha fills de catalans que han nascut a Andalusia que han parlat sempre en català, però no l’han escrit mai”, explica. En aquest darrer any de pandèmia, els cursos han deixat de ser presencials. Fins i tot, el Casal promou una activitat mensual -la Cucafera- “on la mainada comença a conviure amb el català”, afegeix.

Un dels moments més crítics va ser l’1-O i els anys més intensos del procés català. “Van ser dies complicats, ens van arribar a fer pintades a la porta de la seu del casal amb missatges que marxéssim de la ciutat… Ara ja està tot més calmat”, explica. El pitjor moment va ser amb l’aplicació del 155. “Tot va quedar paral·litzat. Va ser molt difícil promoure activitats sense cap ajut”, subratlla.

Un floristera reconeguda

Strohecker, catalana tot i que el seu avi era alemany, va arrelar-se ben aviat a la ciutat de la Cartuja. Així, poc després d’arribar a Sevilla va posar en marxa una floristeria al carrer de San Marcos, al cor de la ciutat. És a tocar del Palacio de las Dueñas, la residència de la duquesa d’Alba.

“Un dels motius pels quals em vaig engrescar a posar en marxa el casal va ser perquè a l’entorn de la floristeria escoltava molts turistes catalans. Trobava a faltar parlar la meva llengua i era una bona excusa quan els havia d’ajudar si s’havien perdut o buscaven algun lloc per a visitar”, diu la floristera catalana.

Un cop jubilada, de la floristeria se n’ha fet càrrec la seva filla. “Només hi vaig quan hi ha molta feina, com aquests últims dies que m’ha tocat treballar”, somriu. Marta Strohecker és un dels noms propis de la Catalunya exterior. Prova d’això és que durant 20 anys ha mantingut la flama catalana encesa a Sevilla. I encara li queda corda per anys.