Fotomuntatge: Marga Moreno
Aquest dimarts 5 de novembre el món està pendent de les eleccions presidencials als Estats Units. Cara a cara l’expresident Donald Trump i la vicepresidenta i candidata demòcrata, Kamala Harris, qui va rellevar a correcuita el president Joe Biden. Amb les enquestes completament igualades, els nord-americans afronten uns comicis determinants que afecten el món sencer.
Vuit catalans i catalanes residents a l’Amèrica del Nord (de cinc estats diferents) fan el seu pronòstic i aborden els reptes de la política nord-americana que, de retruc, afecta, també, a Catalunya. Es tracta d’Anna T (Califòrnia), Miquel F (Oklahoma), Anna A (Texas), Rosa S (Minnesota), Jordi F (Califòrnia), Ester C (Virginia), Isaías F (Florida) i Ramon G (Califòrnia). Tots ells han volgut participar en l’enquesta promoguda pel portal Exterior.cat.
Més enllà del polarisme polític
Entre els catalans i catalanes que han volgut participar en l’enquesta, han definit obertament la seva ideologia. I, a diferència de la majoria dels nord-americans, fugen del polarisme polític que té el país atrapat: demòcrates-republicans. És el cas de dues catalanes: Anna T. se sent representada per The Green Party (Jill Stein) qui “s’oposa al suport incondicional a Israel i al complex armamentista” mentre que Anna A. s’identifica amb “el moviment MAGA”.
La majoria de catalans i catalanes se sent més còmode l’opció política dels demòcrates: “la preferència ve influenciada per viure a Califòrnia, a la Badia de San Francisco, i per treballar en el sector tecnològic, que tradicionalment s’inclina cap a les polítiques progressistes”, explica Jordi F. Així, Ester C considera que “Trump és un candidat completament incompetent i amb una agenda ultraconservadora que no encaixa amb les meves idees”.
“Soc d’esquerres i dona. No podria votar un candidat racista, misogin, homòfob, xenòfob i feixista que amb un discurs políticament perillós fomenta la divisió”, manifesta Rosa S
Mentrestant, Miquel F explica que “la meva ideologia política s’alinea més amb les polítiques i l’ideari del Partit Demòcrata. Una presidència de Kamala Harris seria més beneficiosa per al país”. “Tinc seriosos dubtes sobre la capacitat dels sistemes de “checks and balances” per contrarestar adequadament un possible segon mandat de Trump. Crec que això representaria un risc important per a la qualitat democràtica dels Estats Units”, afegeix Miquel F.
Rosa S també parla clar: “soc d’esquerres, soc dona, crec que l’avortament és un dret. No podria votar un candidat racista, misogin, homòfob, xenòfob i feixista que amb un discurs políticament perillós fomenta la divisió”.
Harris convenç més que Trump
La candidata demòcrata, Kamala Harris [Foto: X]
“La cosa està molt igualada. Sembla que Harris té un cert avantatge en alguns estats considerats frontissa”, explica Ramon G. Ester C diu que “guanyi qui guanyi, ho farà amb un marge molt curt i amb poca diferència de vots. Ara per ara, la millor candidata per mi és Kamala Harris”.
“Sembla que Harris té un cert avantatge en alguns estats considerats frontissa”, diu Ramon G
Rosa S reconeix que les eleccions “estan molt renyides” i Miquel F considera que la diferència entre Trump i Harris és “per un marge molt petit, es fa molt difícil de predir”. Finalment, Jordi F explica que “depèn molt del perfil de la persona a qui ho preguntis” i afegeix que “les circumstàncies individuals poden influir enormement en la inclinació política de les persones”.
Reptes de país: desigualtat social i conflictes internacionals
La desigualtat social, els conflictes internacionals i la polarització política que viu el país és un dels reptes sobre la taula en la pròxima legislatura a la Casa Blanca. “La polarització política entre demòcrates i republicans és un escenari que no afavoreix el diàleg ni la cooperació. La manca de partits addicionals capaços de forçar aliances i negociar, com a Europa, fa que s’accentuïn les postures extremistes”, reconeix Jordi F.
Així, Miquel F creu que els principals reptes que té els EUA la pròxima legislatura és “la polarització política i la necessitat de reconstruir la unitat nacional”. Hi suma “la recuperació econòmica dels efectes de la pandèmia de COVID-19, la necessitat d’abordar el canvi climàtic i transició energètica, les tensions geopolítiques a nivell internacional i una reforma del sistema d’atenció sanitària”.
Ester C. considera que “la desigualtat social continua perpetuant-se en un país on tot és privatitzat i hi ha una cultura ultra consumista”. I afegeix que “tot i una economia favorable, la desigualtat i com aquesta riquesa es distribueix fa que hi hagi tensions socials, problemes de seguretat i una quantitat important de gent amb problemes de subsistència”. Així, Rosa S també considera que “s’ha de promoure una economia on la classe mitjana pugui tirar endavant, i no estar sempre amb l’aigua el coll”.
“La desigualtat social continua perpetuant-se en un país on tot és privatitzat i hi ha una cultura ultra consumista”, subratlla Ester C
El candidat republicà Donald Trump durant la campanya electoral [Foto: X]
L’habitatge és una altra problemàtica assenyalada en vermell. “Té un cost exagerat”, diu Anna T. Coincideix Jordi F: “són desorbitats, i la forta competència obliga a acceptar condicions complicades si es vol adquirir un habitatge”.
Els catalans i catalanes residents a l’Amèrica del Nord veuen amb incertesa els conflictes bèl·lics oberts al món: la guerra d’Ucraïna i de Gaza. Així, Anna T. considera que ”la gestió de la política internacional i el suport incondicional a Israel, que acabarà ensorrant aquest país”. S’hi suma Isaías P qui considera com a prioritari “aturar les guerres a Ucraïna i Palestina, tot i que els lobbies que hi ha ho fan complicat”.
Harris, millor candidata que Biden
Kamala Harris en un dels actes de campanya [Foto: X]
“Designar Harris va ser un gest encertat, tot i que va semblar una decisió d’última hora”, reconeix Jordi F. “Harris té una personalitat forta, un bon currículum i les qualitats per confrontar Trump de manera efectiva”, explica. I afegeix que “el fet que sigui una dona i afroamericana afegeix un simbolisme potent que pot ser especialment significatiu per al país”.
“El perfil històric de Harris com a primera dona, afroamericana i d’ascendència asiàtica que opta a la presidència, pot ajudar a ampliar la base electoral demòcrata”, assegura Miquel F
També coincideixen Rosa S i Miquel F. “Harris porta energia a un partit que amb Biden havia perdut. És una dona immigrant, racial, molt preparada i que connecta molt bé amb la ciutadania que estava descantada amb la política”, diu Rosa R. Així, Miquel F creu que “Harris està millor posicionada per a guanyar Trump, tot i que el president Biden té una extensa trajectòria política”. De Harris, Miquel F considera que “aporta una perspectiva diferent i complementària que pot ser valuosa. La seva experiència com a fiscal general i senadora federal, així com la seva capacitat demostrada per construir consens i negociar, la fan una candidata atractiva”. I hi suma un altre factor: “el seu perfil històric com a primera dona, afroamericana i d’ascendència asiàtica que opta a la presidència, pot ajudar a ampliar la base electoral demòcrata”.
Així i tot, Harris també té veus crítiques. Anna T considera que “Harris no és millor candidata que Biden, no té carisma i se la percep molt falsa. A més, no ha estat elegida democràticament”. En aquest sentit, considera que “ha estat imposada pels que tallen el bacallà dins del partit demòcrata, qui va vetar fer primàries i això no s’havia vist mai en aquest país”. Més taxativa és Anna A: “Harris no és millor que Biden. És pitjor que cap”.
Què farà Trump si no guanya? La gran incògnita
El candidat republicà Donald Trump, en un dels seus mítings [Foto: X]
Miquel F creu que “es fa molt difícil predir amb certesa com actuaria Trump en cas de derrota electoral. No obstant això, hi ha motius per estar preocupat que pugui no acceptar fàcilment els resultats”. Ara bé, Miquel F afegeix que “em fa pensar que es prepara el terreny per a impugnar tant com pugui en cas de derrota, i fins i tot de repetir fets com els del 6 de gener. Això podria generar una situació de crisi institucional. Malauradament, els mecanismes de control i equilibri es troben debilitats respecte als que hi havia les passades eleccions”. Hi coincideix Jordi F: “els seguidors de Trump podrien qüestionar la legalitat dels resultats, cosa que dificultaria la transició pacífica”.
“Tindrem xou per dies si (Trump) no guanya!”, pronostica Anna T
“Tindrem xou per dies si no guanya!”, pronostica Anna T. En canvi, Anna A veu que “igual que en les últimes eleccions: res”. Rosa S assegura que “Trump no sap perdre, i necessita guanyar per poder fer front als seus problemes legals. Per primera vegada des que visc als EUA tinc angoixa per veure com acabarà tot plegat si Kamala Harris no acaba sent la nova presidenta”. En canvi, Ester C i Isaías P hi treuen ferro: “al final, el partit republicà no deixarà que una situació de caos polític pugui tenir un impacte econòmic”, diu Ester C. “Aquesta vegada tot estarà molt més preparat tant el recompte de vots com la investidura el gener vinent”.
Si amb alguna cosa coincideixen els catalans i catalanes que han participat en aquest reportatge és que els resultats definitius no es coneixeran fins al cap d’uns dies, com ja va passar fa quatre anys en la victòria de Joe Biden.
Una mirada a les eleccions nord-americanes, l'article d'Anna Navarro Descals
