Fédon Ampatzoglou oneja l’estelada en un dels espais cèntrics de Salònica [Foto: cedida]

Fédon Ampatzoglou va néixer fa 36 anys a Salònica, al nord de Grècia. El seu pare era mecànic, però ben aviat es va adonar que no volia seguir amb l’ofici familiar: “Als 18 anys em vaig començar a interessar per les llengües i, quan em va tocar anar a la universitat, em vaig inscriure a la carrera de Filologia Hispànica”, explica a Exterior.cat.

A banda dels idiomes, una de les seves aficions també és l’atletisme. Va ser precisament a través d’una pàgina web sobre esport que va conèixer en Cristian: “Ell era català i em va comença a parlar de Catalunya com a part diferenciada d’Espanya. Ens vam fer bons amics i un dia li vaig dir: “Si tu has après grec, jo aprendré català”, recorda.

“En Cristian em va dir que no n’era capaç i que no m’hi capfiqués perquè fins i tot els propis catalans tenen dificultats per parlar a la perfecció el seu idioma. Però a mi no m’agrada que em diguin que no puc fer una cosa quan sé que puc”, afirma.

Així doncs, es va donar tres mesos de temps per aprendre el català –el temps que faltava fins a l’aniversari d’en Cristian-. “Vaig buscar llibres a les llibreries d’Atenes, però no en tenien. Vaig anar a la biblioteca de la facultat, però tampoc en vaig trobar. Vaig haver d’aprendre català a través de YouTube i de manera autodidacta”, assegura.

En Fédon va aconseguir el seu repte i actualment dóna classes d’idiomes a Grècia a través del Consell Català Cetines, una empresa que va crear l’11 de setembre del 2019 i que disposa de comptes tant a Facebook com a Instagram. Reconeix que “malauradament, dono més classes de castellà que de català perquè la gent desconeix el català o perquè veuen l’espanyol com una llengua que els permetrà viatjar per Amèrica Llatina o fer Erasmus”.

El repte: crear un casal català a Grècia

La gran il·lusió de Fédon és invertir part dels diners de l’empresa en la creació d’un casal català. Per ara, té pensat impulsar un casal virtual que s’adapti a l’actual situació sanitària, tot i que més endavant vol buscar-ne una seu física amb l’objectiu que el casal aculli activitats pensades tant per a grecs com per a catalans i que acabi rutllant tot sol.

“Sé que el Casal Catalunya de Buenos Aires és centenari, així que el seu fundador ja no està viu però el casal funciona. Això és el que jo voldria fer: un dia o altre moriré, però m’agradaria ser recordat per haver estat l’impulsor d’un casal català que em sobrevisqui”, rebla.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram