La consellera Serret durant la cloenda de la jornada europea del Consell Català del Moviment Europeu [Foto: Parlament de Catalunya]
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret ha ressaltat que “el futur de Catalunya va estrictament lligat al futur d’Europa” i, en aquest sentit, ha dit que cal “posar el màxim focus” en aquestes pròximes eleccions, en què “ens hi juguem molt”, davant les “policrisis” i els “populismes euroescèptics”.
Serret ha expressat la voluntat de Catalunya de ser un “soci actiu” a nivell europeu i ha reivindicat, així mateix, l’oficialitat del català: “Hi seguirem insistint, no hi renunciarem”, ha dit. La consellera ha clos amb una crida a l'”aliança” entre institucions per promoure la participació a les eleccions per una Europa “de progrés, solidària i cohesionada”.
La presidenta del Parlament, Anna Erra ha reivindicat la vocació europeista de Catalunya, i ha posat en valor fòrums de debat com el d’avui per analitzar i transmetre l’impacte que tenen les decisions que es prenen a Europa i la importància de les eleccions europees i de participar-hi “amb la màxima coherència”.
De l’oficialitat del català a Europa, la presidenta del Parlament, Anna Erra diu que “és un greuge comparatiu que costa d’entendre”
Pel que fa a futures ampliacions de la UE, la presidenta ha defensat la demanda de “l’ampliació interna”, en el sentit que els tractats prevegin que “una nació sense estat, com Catalunya, pugui decidir emancipar-se i, alhora, seguir formant part del projecte europeu”. Erra també ha demanat que es reconegui l’oficialitat del català a les institucions europees i ha dit que la falta d’aquest reconeixement “és un greuge comparatiu que costa d’entendre”.
El president del CCME, Jordi Xuclà, i el cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, que han coincidit també a destacar la importància de la participació en aquestes pròximes eleccions al juny. Xuclà també ha destacat l’increment en l’activitat del Parlament pel que fa al control del principi de subsidiarietat; d’altra banda, ha demanat que la cambra tingui una ‘Sala Europa’ i que la bandera europea hi tingui més presència.
La diputada delegada de Relacions Internacionals i Agenda 2030 de la Diputació de Barcelona, Núria Parlón ha posat al seu torn l’accent en la importància d’apropar Europa a les ciutats i els pobles, per una “Europa política forta i pròxima”.
Votar “pensant en la pau, el progrés i la democràcia”
El portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch [Foto: Parlament de Catalunya]
En aquest sentit, s’ha referit als reptes que Europa ha hagut d’afrontar els darrers anys, com la pandèmia i els conflictes bèl·lics a Ucraïna i a Gaza, i aquests i altres que té davant, com l’ampliació als Balcans, o reptes de caire social o tecnològic, i la necessitat d’una “autonomia estratègica” de la Unió i d’una “política de competitivitat”. Duch ha remarcat l’impacte que tindran les eleccions del juny sobre “el projecte europeu dels propers anys” i ha demanat que es mobilitzi els ciutadans a votar “pensant en la pau, el progrés i la democràcia”.
En la jornada, Francisco Aldecoa, president del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, l’economista i politòleg Xavier Ferrer, la consultora per al sector públic Maria Seguí i el periodista de RTVE Lluís Falgàs han participat en una taula rodona, en què també s’han abordat les pròximes eleccions, “importantíssimes”, segons que ha dit Aldecoa. Seguí s’ha referit en particular a la situació del jovent, i Ferrer, que és president d’honor del CCME, també ha fet una crida a la participació, i ha ressaltat el “perill” de l’increment de l’extrema dreta que pronostiquen alguns sondejos.
Manuel Szapiro diu que els comicis han de servir per “reforçar la democràcia europea”
La jornada ha continuat amb una ponència a càrrec del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, que ha posat l’accent en la importància de mobilitzar els joves amb relació al projecte i les eleccions europees i ha reivindicat la necessitat que es parli de les “solucions” que Europa pot oferir als problemes que té la ciutadania.
Segons que ha dit, aquests comicis han de servir per “reforçar la democràcia europea”, amb el “repte majúscul” de la “supervivència de la democràcia i els valors europeus” enfront de la “polarització”. Pel que fa a l’ampliació de la UE, ha dit que “és el nostre passat, el nostre present i el nostre futur” i ha indicat que la guerra a Ucraïna “va donar un nou sentit d’urgència a la unificació inacabada al nostre continent”.
En la jornada també han intervingut l’exviceprimera ministra i exministra d’Afers Exteriors de Croàcia, Vesna Pusic i l’exministre d’Afers Exteriors de Montenegro, Miodrag Vlahovic. A més dels ambaixadors d’Albània i Moldàvia, Entela Gjika i Eugeniu Revenco, i el cònsol general d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov.
Xavier Ferrer: “Brussel·les respirarà més tranquil·la si hi ha un acord per l’amnistia”
