Xavier Ferrer ha estat president del Consell Català del Moviment Europeu l’última dècada [Foto: Exterior.cat / Maria Cerezuela]
Xavier Ferrer i Junqué (Torroella de Montgrí, 1956) ha finalitzat la seva etapa com a president del Consell Català del Moviment Europeu. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i en Ciències Polítiques i Sociologia per la UNED, és Doctor en Econòmiques per la Universitat de Barcelona. És diplomat en Comunitats Europees. Escriu articles d’opinió en diferents mitjans de comunicació i participa en conferències sobre temes europeus. És autor de diversos llibres amb Europa com a fil conductor. A Exterior.cat, Ferrer passa balanç de la seva etapa com a president, ara que deixa el càrrec després de 9 anys (2014-2023) i que passa a ser president d’honor.
Què escenifica el Consell Català del Moviment Europeu?
És una associació plural i independent, integrada per col·lectius i persones físiques que desenvolupa les seves activitats europeistes dins de l’àmbit territorial de Catalunya. Està integrada per una àmplia representació de la societat catalana: partits polítics, ajuntaments, organitzacions empresarials, sindicals, econòmiques, professionals, acadèmiques i d’universitats, que són el reflex de la pluralitat professional, ideològica i política de la societat civil d’Europa, treballant conjuntament en la construcció d’una Europa unida.
El Consell Català del Moviment Europeu ve de lluny.
Sí, es va constituir formalment a París, el 1949, com a culminació de les activitats europeistes dutes a terme d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial. Es va posar en marxa en plena dictadura franquista. En els seus orígens va ser dirigit per un secretariat que integraven Enric Adroher, Josep Rovira, Josep Sans i Joan Sauret.
Què ha aportat el Consell durant aquests gairebé 80 anys?
Històricament, el Consell ha estat una associació cabdal en la definició d’un europeisme transversal i profundament arrelat en la societat civil catalana. El Consell Català del Moviment Europeu ha generat un gran consens polític i social i que ha mantingut, des de la seva posada en marxa, visibilitat internacional.
Per què treballa l’associació?
Per aconseguir una Europa que avanci decidida vers una veritable unió política, una Europa federal respectuosa amb la diversitat dels seus pobles i entesa com un espai geopolític, econòmic, cultural i social, presidit pels principis d’igualtat, llibertat, seguretat, solidaritat i justícia, on els ciutadans europeus en siguin els protagonistes. A més, el Consell Català treballa per fomentar i aprofundir a Catalunya les relacions entre els diferents pobles, nacionalitats i regions i estats d’Europa de cara a la unitat europea.
El Consell Català va participar activament en la posada en marxa de la versió espanyola.
Així és. El Consejo Federal Español del Movimiento Europeo va comptar amb la participació d’alguns membres del Consell Català del Moviment Europeu. I prova d’això és que Carles Pi i Sunyer va ser-ne vicepresident. Des de la fundació del Consell Català del Moviment Europeu que és membre de ple dret del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo, i al mateix temps està vinculat amb el Moviment Europeu Internacional.
“Els joves han de decidir quina Europa volen”
El Consell Català del Moviment Europeu sempre ha posat el focus en els joves.
Sí, ho fem al llarg de diverses jornades de debat amb les universitats. Cal fer sensibilització i activisme europeista, amb tot el rigor i precisió, des d’una posició de defensa dels valors i objectius definidors de la Unió Europea. Aquesta sensibilització i aquest activisme han d’estar molt enfocats i dirigits als joves, a les noves generacions que no han conegut el que s’ha hagut de lluitar per a la defensa dels valors democràtics i la construcció europea. Els joves han de decidir quina Europa volen.
Quins són els reptes que té avui Europa?
Un dels reptes que té Europa és la immigració i els refugiats. La solució passa per polítiques comunes d’àmbit europeu i respectuoses amb els mateixos valors de la Unió. Hi té a veure la qüestió econòmica, ja que les desigualtats s’han instal·lat a la majoria d’estats de la Unió Europea. Hi ha d’altres reptes no menys importants.
Quins altres reptes té?
La igualtat de gènere i el canvi climàtic, en la qual la Unió hauria de tenir un lideratge destacat. I l’aposta per una Europa amb contingut social passa perquè tothom s’hi senti identificat i ningú quedi fora del sistema. Sense perdre de vista l’ascens de l’extrema dreta, que és una amenaça real que no pot fer trontollar els valors fundacionals d’Europa.
Foto: Exterior.cat / Maria Cerezuela
Vostè ha estat president de l’entitat en una dècada en la qual Europa ha viscut diverses crisis -econòmica, migratòria, institucional i climàtica-. Com s’ha articulat des del Consell Català del Moviment Europeu?
La tasca del Consell ha estat de fomentar i aprofundir a Catalunya les relacions entre els diferents pobles, nacionalitats i regions d’Europa de cara a la unitat europea. A més, de treballar per aconseguir que Europa avanci decidida vers una veritable unió política, una Europa federal entesa com un espai geopolític, econòmic, cultural i social.
També ha viscut l’etapa social i políticament més convulsa pel país i, de retruc, en la relació amb Europa. Alguns sectors de l’independentisme van promoure sortir de la Unió.
Formant part de la Unió Europea tens garantida una quota d’element democràtic, que estant fora de la Unió i amb l’afegitó dels fets de la tardor de 2017 haguessin anat per una altra via. Tenint en compte les dificultats i oposicions que suscita actualment el projecte europeu arreu cal persistir en fomentar la sensibilització i l’activisme europeu.
D’altres sectors van fiar-ho tot a Europa, que la solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya arribaria abans a Brussel·les que a Madrid.
La Unió Europea és una unió d’estats, que com a estats es protegeixen. En aquest sentit, qualsevol afer que passa en cada estat, des de la Unió Europea tenen una visió completament allunyada, ho consideren un problema intern. Des de Brussel·les, l’objectiu és que aquest problema intern no incomodi, però la Unió Europea no té mecanismes institucionals per solucionar-ho.
“La supervivència del català no passa perquè es parli a les institucions europees, al Congrés i al Senat, sinó al carrer”
Si finalment se segella l’entesa entre l’independentisme català i el PSOE, quina lectura en farà Brussel·les?
Brussel·les respirarà més tranquil·la si es confirma l’acord per l’amnistia. Perquè voldrà dir que hi ha acord entre els governs de Catalunya i d’Espanya.
Com es pot refer la confiança entre Catalunya i Europa?
És en mans dels líders polítics, cadascú en el seu àmbit, que tinguin la capacitat, la voluntat, la generositat política per entendre la posició de l’altre i, a base de diàleg i consens s’arribi a solucions acceptables per a tothom i útils per al benestar, la llibertat i la seguretat de la ciutadania.
Foto: Exterior.cat / Maria Cerezuela
Una de les condicions per la investidura de Pedro Sánchez és l’oficialitat del català a la Unió Europea. Tirarà endavant?
Sí, per una qüestió d’aritmètica política. Quan Espanya va entrar a formar part de la Unió Europea va decidir que només apostava pel castellà. Durant tots aquests anys s’han fet diferents intents, però sense un recorregut ferm. Per Espanya, impulsar l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec és creure’s definitivament la plurinacionalitat lingüística. Així i tot, la supervivència del català no passa que es parli a les institucions europees, al Congrés i al Senat espanyols, sinó que el futur de la nostra llengua és al carrer.
Europa continua quedant lluny per als ciutadans?
Malauradament, sí. Per això, en l’àmbit institucional i polític, convé apropar les institucions europees als ciutadans. Tot i la mirada global que té la societat, encara hi ha una mentalitat molt arrelada a cada estat, molt local. Hem de tenir en compte que el 75% de les normes que s’apliquen als estats de la Unió es decideixen a Brussel·les. Cal no defallir en les accions de divulgació per formar la consciència política europea i la defensa de l’expressió de la voluntat dels ciutadans. Una lliga europea de futbol hi contribuiria.
Des d’un punt de vista personal, quin és el balanç que fa vostè els 9 anys que ha estat al capdavant de l’entitat?
Ha estat una experiència molt positiva. Durant aquest temps m’ha permès conèixer el teixit associatiu sociopolític del país i d’un intens treball europeista. I durant aquests anys hem intentat explicar els reptes que té Catalunya i Europa.
Quins són els deures que deixa al nou president de l’associació, Jordi Xuclà?
Continuar amb la militància europeista i incorporar els joves en el projecte europeu. Cal reafirmar la nostra convicció de la utilitat i la necessitat de preservar el Consell com un espai de trobada i consens entorn de l’ideal europeu a Catalunya.
