Edgar Garcia és el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) [Foto: Maria Cerezuela]
Edgar Garcia i Casellas (Barcelona, 1971) és el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) des de fa un any i mig, però en forma part des de 2002. Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, compta amb una àmplia formació específica en finances i en gestió d’empreses i organitzacions culturals. Abans de dirigir l’ICEC havia exercit de director de l’Àrea de Desenvolupament i Transformació Empresarial. A més del 28 anys d’experiència professional al sector cultural, Garcia Casellas ha treballat en relació constant amb el panorama internacional. Anteriorment, va ser responsable de l’oficina del COPEC a Berlín (Alemanya) i havia treballat a la Berlinale. Com a professional autònom va formar part de l’equip organitzador del Festival de Cinema de Sitges durant tres edicions i va col·laborar en un variat espectre de projectes relacionats amb el món cultural, des del Sitges Teatre Internacional fins al management i la comunicació en companyies de teatre i dansa. A Exterior, Garcia Casellas traça quin és el recorregut de les empreses culturals catalanes al món.
Som a les portes d’unes eleccions catalanes anticipades. En funció dels resultats del 12-M, vostè podria ser destituït com a director de l’ICEC?
[Somriu] Dependrà dels resultats de les eleccions, ja que la direcció de l’ICEC la proposa el conseller o consellera de Cultura i l’aprova o la ratifica el consell general de l’Institut. Històricament, en cada nova legislatura, hi ha hagut un relleu en la direcció de l’ICEC.
Vostè coneix l’ICEC de dalt a baix, on treballa des de fa més de vint anys. Quina evolució ha tingut l’Institut?
L’Institut es crea a finals de 2001 amb la missió de generar un espai de suport diferencial al sector cultural amb una mirada empresarial i amb la voluntat de fomentar la competitivitat i la professionalització de les empreses culturals. Des d’aquest punt de partida, inicialment s’assumeix l’àrea d’audiovisuals, però el creixement és continuat fins a aglutinar les arts escèniques, les arts visuals, l’audiovisual, la cultura digital, el llibre i la música.
A grans trets, quina és la missió de l’ICEC?
L’ICEC assessora i acompanya les empreses i els professionals de la cultura, i posa a la seva disposició ajuts i eines de finançament, així com serveis per a la internacionalització, la capacitació empresarial i el desenvolupament de públics. A través de les seves accions, l’ICEC col·labora en la construcció d’un teixit cultural competitiu i de qualitat i fomenta, també, els hàbits de consum i la generació de públics. En definitiva, l’ICEC acaba esdevenint un braç executor potent de polítiques de suport empresarial en el sector cultural, que complementa la funció que fa el departament de Cultura.
Una de les funcions de l’ICEC és promoure la internacionalització de les empreses culturals catalanes.
Des de l’Àrea de Mercats de l’ICEC es treballa un ampli programa d’accions i serveis per aconseguir la internacionalització de les empreses culturals catalanes i estimular la seva presència en les principals plataformes de contractació i esdeveniments donant suport a la comercialització dels serveis, productes i creacions culturals i artístiques fetes a Catalunya. En aquest sentit, impulsem les plataformes de mercat i esdeveniments estratègics a Catalunya, oferim línies de subvenció a projectes d’internacionalització de les empreses culturals i organitzem les missions i els estands culturals catalans a les principals fires i esdeveniments mundials. També assessorem sobre internacionalització i sobre els ajuts europeus per als sectors culturals, des de la nostra unitat Europa Creativa Desk – Media Catalunya.
“El món valora, observa i percep l’empresariat cultural català com a potent, innovador i professional”
Foto: Maria Cerezuela
Catalan Arts i Catalan Films són les dues marques per excel·lència de la internacionalització que promou l’ICEC. Quin paper juguen per la projecció de la cultura catalana al món?
Catalan Arts està destinada a la promoció internacional de les empreses dels sectors de les arts escèniques, les arts visuals, la cultura digital, el llibre i la música, mentre que Catalan Films, centrada en la promoció internacional de l’audiovisual català. A través d’aquestes dues marques -que actuen com a paraigües- es coordina i es reforça la presència de creacions i empreses catalanes en mercats, fires i esdeveniments internacionals, a més d’oferir eines i recursos per a la internacionalització als professionals catalans, i materials i informació sobre el sector cultural català als professionals internacionals.
Catalan Films és la marca molt arrelada amb més recorregut que el mateix ICEC, i enguany ha complert 38 anys. Quin és el repte que té Catalan Films a curt i mitjà termini?
La demanda de professionals del sector audiovisual que volen viatjar per ser presents en les fires i mercats de referència al món és cada cop més creixent. I per això, el repte que té Catalan Films és poder créixer de manera sostenible en el creixement, especialment des d’una perspectiva de gestió. Des de 2021, l’aposta feta pel govern ha estat incrementar els recursos, cosa que ha permès obrir una línia de produccions minoritàries, que permet buscar aliances amb altres coproductors i productors d’altres països. Per tant, el repte és mantenir el nivell actual de qualitat i que es reconegui l’escenografia catalana al món.
El ressò i el reconeixement internacional d’Alcarràs és un bolet o una conseqüència que el cinema català al món es troba en el moment més dolç?
M’agradaria pensar que no és un bolet [somriu], sinó que és l’inici d’un camí on, a més a més, es demostra que amb una història local i en llengua catalana es pot arribar molt lluny. De fet, s’estan recollint els fruits de les bonificacions per a les produccions de cinema en català que estem fent des de fa tres anys. Tampoc és un bolet el cas més recent és Això no és Suècia. Que Cannes atorgui un premi en interpretació en català també ens posiciona al món.
Quin és el posicionament actual de les empreses culturals catalanes al món?
És un posicionament de prestigi. El món valora, observa i percep l’empresariat cultural català com a potent, innovador i professional. La sensació, també, és que hi ha una molt bona percepció del nivell artístic que hi ha darrere d’aquestes empreses catalanes. Així, un dels reptes que tenim amb Catalan Arts és que la marca i l’origen acompanyin el recorregut internacional d’aquestes empreses.
“Amb ‘Alcarràs’ es demostra que amb una història local i en llengua catalana es pot arribar molt lluny”
L’ICEC actua en els àmbits de les arts escèniques, l’audiovisual, la cultura digital, el llibre i la música. D’aquests, quins tenen més incidència a l’aparador internacional?
L’aposta decidida i estratègica del govern per generar un audiovisual en català que pugui crear imaginaris al món ha fet que en els darrers anys els festivals de primera categoria hagin seleccionat producció cultural catalana. És innegable que fa molts anys que tenim una presència molt rellevant al món amb companyies que, com la Fura dels Baus, van obrir un camí internacional. I aquesta aposta coincideix amb les actuacions que fa l’Àrea de Mercats. Així, un 33% de les accions són per a les arts escèniques i un 26% per a l’audiovisual.
Foto: Maria Cerezuela
L’ICEC disposa de quatre oficines a l’estranger ubicades a Berlín, Brussel·les, Londres i París. Són essencials per a la internacionalització dels projectes culturals catalans arreu?
Sí, per descomptat. Les oficines de l’ICEC a l’estranger són una eina fonamental per promoure la cultura catalana a l’exterior des d’on s’ofereix informació, consultoria i assessorament sobre internacionalització i, a més, es duu a terme una prospecció de nous mercats que puguin ser d’interès per als professionals catalans. Els directors i directores de les nostres oficines tenen la funció d’actuar com a radars per detectar quins són els programadors i els espais de contractació (fires o mercats) que cal ser-hi presents. I a més, han de seduir els agents internacionals perquè puguin assistir en els nostres mercats estratègics.
Quins són aquests mercats estratègics?
Són cinc: Fira Mediterrània, FiraTàrrega, La Mostra d’Igualada, Mercat de Música Viva de Vic i Trapezi. Des de l’ICEC coordinem i col·laborem amb els mercats estratègics per tal de donar-los un impuls a la seva activitat i al seu posicionament internacional, així com reforçar-ne el paper com a plataformes d’exhibició i contractació de la producció cultural catalana d’arts en viu. Aquests mercats són fonamentals per a la dinamització de les diferents disciplines artístiques, ja que són estratègics com a espais de trobada i d’intercanvi, com a plataformes idònies per presentar noves propostes i fomentar els contactes professionals.
Sismògraf d’Olot també havia estat un mercat estratègic de l’ICEC en la disciplina de dansa, però va deixar de ser-ho. Tenen prevista una alternativa?
Sí, però no generarà un nou mercat estratègic, sinó que passarà per un conjunt d’actuacions d’internacionalització. És el cas d’Especial Dansa, un mercat nacional de contractació de dansa per a produccions municipals i privades que té lloc en anys parells a Tarragona. I com a novetat, en anys imparells, que impulsarem a partir del 2025 el CataLANDance, una plataforma internacional de dansa que sigui un espai de trobada per a programadors i programadores i professionals del sector de la dansa i tindrà lloc a Terrassa.
“Catalunya s’ha convertit en un gran escenari per a les produccions audiovisuals, de mar a muntanya”
Les quatre oficines a l’estranger estan ubicades a Europa. Per què?
Per una qüestió de proximitat i d’abaratiment de costos, Europa continua sent el nostre mercat estratègic. Així i tot, des de l’ICEC estem posant l’accent en altres mercats com l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Llatina.
Està prevista l’ampliació d’aquesta xarxa d’oficines a l’estranger de l’ICEC?
No està previst, tot i que la proposta d’ampliació de la xarxa d’oficines sempre està sobre la taula. Ara bé, l’optimització de recursos públics fa que costi molt prendre aquesta decisió. Les delegacions del govern a l’exterior, les oficines d’ACCIÓ i de l’Institut Ramon Llull ens donen un suport imprescindible.
Quina diferència hi ha entre la tasca que fa l’ICEC i l’Institut Ramon Llull per a la promoció de la cultura catalana al món?
Tant el Llull com l’ICEC tenen la voluntat de complementar-se en la internacionalització de la cultura catalana al món. D’una banda, l’Institut Ramon Llull té com a missió promoure la cultura i la llengua catalanes al món mentre que l’ICEC té com a missió ajudar a les empreses culturals catalanes que arribin a l’espai de contractació -plataformes, fires o mercats- de la millor manera possible. Així, les empreses venen, majoritàriament, drets, produccions o productes en els mercats.
Foto: Maria Cerezuela
Les xifres actuals d’internacionalització s’han situat a les que es registraven abans de la pandèmia?
Sí, crec que s’estan assolint les xifres prepandèmia, ja que actualment, es registren entre 100 i 120 actuacions en l’àmbit internacional. A més, des de 2021, hem recuperat pràcticament la presencialitat en totes les actuacions, cosa que ens indica que ens trobem en una certa normalització. Prova d’això és que, també quant al consum, el teatre i el cinema es troben en un bon moment.
“L’aposta decidida i estratègica del govern per generar un audiovisual en català que pugui crear imaginaris al món ha fet que en els darrers anys els festivals de primera categoria hagin seleccionat producció cultural catalana”
Des de l’ICEC també es dona suport a la cultura digital. De quina manera?
Donem suport a empreses emergents i models de negoci, que no només són videojocs, sinó plataformes o serveis de comercialització, especialment al voltant de la cultura immersiva. Cada cop més estan apareixent estudis, col·lectius, artistes i creadors que fan propostes immersives. Des de fa molts anys, Catalunya està més preparada que mai per proveir contingut artístic de qualitat al món, en som un referent. I probablement, l’entorn de la cultura immersiva sigui un espai per créixer. Que, a més a més, Barcelona capitalitzi tot aquest talent ens ha de permetre des de l’ICEC ser capaços d’acompanyar aquestes noves realitats immersives.
Barcelona va acollir el 2023 més de 2.800 produccions audiovisuals. Catalunya es consolida com a escenari de cinema, sèries, vídeos musicals i anuncis. Què li diuen aquestes dades?
Catalunya s’ha convertit en un gran escenari per a les produccions audiovisuals, de mar a muntanya. Hi té molt a veure la Catalunya Film Comission, l’oficina de captació de rodatges nacionals i internacionals de productores que busquen aquests espais. Des del moment que portes rodatges estrangers i els dones l’oportunitat de conèixer Catalunya, contribueixes, també, a la contractació de serveis professionals audiovisuals locals i generant un impacte econòmic de forma directa i indirecta. Per tot plegat, situes Catalunya al món.
Ramon Sentmartí: “La millor estratègia d’internacionalització dels productes fets a Catalunya comença a casa”
