Anna Molina: “Catalunya i Dinamarca són dos pobles de mar que se saben valdre per sí mateixos”

Escriptora i empresària del vi, Anna Molina (La Vilella Baixa, 1972) viu actualment a Dinamarca, tot i que va néixer al Priorat, on comercialitza vins de la comarca en aquest país nòrdic. Tot va començar quan, amb el seu amic i soci Sergi Siuraneta creen l’empresa Vil·lusionistes i elaboren vins al seu poble d’origen per introduir-los al mercat nòrdic. A Escandinàvia, Molina predica sobre les bondats i riqueses d’aquest territori tan singular de Catalunya i, alhora, tan desconegut, a través d’un producte universal com és el vi. A Exterior.cat, l’autora també explica les influències del Priorat i de Dinamarca en la seva literatura.

Néixer a la Vilella Baixa et va predisposar ja de petita al vi?
Suposo que sí. Els meus pares i avis feien vi a casa i venien el raïm. A casa nostra sempre feia olor de vi, com el Priorat als mesos de setembre/octubre, ho recordo molt bé.

I la Vilella Baixa també té influència en el que escrius?
Sí. És inevitable i tampoc ho vull evitar. Una infantesa en un poble tan petit, en un medi rural, que als anys 70 encara no estava damunt del mapa pel que fa al món del vi, com el coneixem ara, té una influència vulguis o no.

Com viviu des d’allà aquesta “posada en el mapa” com dius?
Recordo que el meu avi tenia una relació amor-odi amb el Priorat. S’estimava la terra, però no hi veia futur i sempre m’encoratjava perquè marxés a estudiar fora i em muntés la vida en un lloc molt pròsper. Després que el món comença a tastar els nostres vins (això va de la mà d’un salt qualitatiu dels vins) i entenen la singularitat del que ofereix el Priorat, doncs bé… És qüestió d’anar treballant i poder dir al meu avi, de tant en tant, vaig marxar, però d’alguna manera també vaig tornar… No és que tot siguin flors i violes al Priorat, però personalment penso que és una de les regions vitivinícoles amb més projecció, si la situació climàtica, l’aconseguim endreçar.

“Escric en català perquè és la meva llengua i perquè la vull defensar, però òbviament el món que m’envolta és també molt escandinau, i això queda reflectit en les meves novel·les”

I què et porta a marxar a Dinamarca?
Doncs entre altres coses aquesta influència del meu avi que vivia a casa nostra… Vaig acabar la carrera a Barcelona i volia prendre’n un any sabàtic i, tombs que fa la vida… mai no vaig tornar. Fa 26 anys que visc a Dinamarca, però viatjo molt sovint al Priorat. M’agrada la simplicitat escandinava que, més o menys, es pot aplicar a tot. En certa manera és una forma de viure. Ho podem veure per exemple només en entrar a les esglésies, les del sud sempre recarregades d’objectes de culte, les del nord: parets blanques, bancs, un orgue i poca cosa més… Em sento a casa als dos llocs i intento agafar el millor de les dues cultures. El temperament, em diuen a casa, encara el conservo del sud.

Com sorgeix la idea de Vil·lusionistes?
En Sergi Siuraneta i jo vam anar a l’escola del poble junts, érem de la mateixa edat. Ell portava la terra dels meus pares i del meu oncle, a poc a poc, la meva família es va anar fent petita. Jo des de Dinamarca, vaig haver de prendre la decisió de vendre les finques o mantenir-les i començar a fer el nostre propi vi, Sergi i jo. No vaig tardar gaire a prendre la decisió. No teníem gaires coses planejades des d’un principi, però teníem molt clar quin tipus de vi volíem fer. En Sergi i jo ens vam dividir les tasques: ell faria tot el que hagués de veure amb la terra i el celler i jo m’hauria d’encarregar de fer conèixer els nostres vins… I així va començar tot. La primera collita que vam embotellar va ser la del 2014 i anem posant més raïm a Vil·lusionistes a mesura que anem obrint més mercats.

I quines són les reaccions dels danesos als vins del Priorat?
Els danesos coneixen bé el Priorat, però veig que en els últims anys hi ha hagut un canvi. Els vins del Priorat tenen un grau alcohòlic elevat i molta gent comenta que aquesta graduació, sorprenentment, no es nota tant en boca. És perquè fem vins més i més elegants sense perdre l’essència prioratina. El Priorat s’ha d’explicar per què si només te’l beus, et deixes moltes coses dins la copa que no s’acaben d’apreciar… El subsòl és important, l’escassa producció i un fet molt important: que gairebé tots els vins són artesanals.

La terra del Priorat és força especial i molt diferent que a Dinamarca… Què la fa tan especial?
El Priorat és com un reducte… És com un món que té el seu propi rellotge interior i no entén de canvis d’horari o canvi de marxes. Abans, quan les carreteres que unien els pobles eren un cúmul de revolts i més revolts, gairebé no venia gent de fora ni turistes. Després més endavant, amb les centrals nuclears, van haver d’adaptar les carreteres als plans d’evacuació i els accessos a la comarca van tornar-se més “benèvols”, però el “mal” ja estava fet. El Priorat es va desenvolupar d’una forma diferent de la resta de Catalunya i avui en dia això s’ha convertit en un fet diferencial que aporta quelcom de positiu. Per a mi el Priorat encara té el fet místic, el fet intemporal que m’imagino que devien buscar els monjos quan s’hi van establir. I el vi sempre és molt millor si te’l beus sense presses… és una comarca idònia per perdre-s’hi i trobar una mica de pau.

“Recordo que el meu avi tenia una relació amor-odi amb el Priorat. S’estimava la terra, però no hi veia futur i sempre m’encoratjava perquè marxés a estudiar fora i em muntés la vida en un lloc més pròsper”

Dius que els danesos ja coneixen el Priorat a partir del vi. També vénen a visitar les vinyes i el territori?
Bé, jo faig tots els possibles perquè així sigui. És un vincle que s’estableix per si sol: quan tastes un vi, una de les coses que primer et venen al cap és d’on surt aquest vi, com és el paisatge, qui el fa… El vi sempre ha sigut viatger i quan el viatger arriba a terres desconegudes, el primer que fan els que el reben és preguntar d’on ve. Jo treballo perquè la gent que aprecia els nostres vins pugui visitar el Priorat sense que es trenqui aquesta pau que encara es troba a la comarca. Vull pensar que es pot vetllar per un enoturisme respectuós i crec que ho estem aconseguint. És molt important que els danesos siguin uns ambaixadors dels nostres vins i la nostra comarca.

Potser hi ha moltes coses en comú entre Dinamarca i Catalunya, sabries dir-ne alguna o algunes?
Hi ha coses en comú… no m’agrada generalitzar, però… Tenim en comú que som dos països petits, gairebé amb la mateixa superfície i habitants. Som dos pobles on el mar ens ha fet de catifa per anar a conquerir/ trobar altres territoris i per tant som dos pobles comerciants… i que ens sabem valer per nosaltres mateixos. Els danesos se senten molt orgullosos del seu país, però sense voler imposar-se a ningú i això també ho tenim molts catalans.

I ambdós llocs són també font d’inspiració per escriure?
Sí. Sens dubte. La meva primera novel·la L’home de lava és un intercanvi constant de personatges i mons del sud i del nord. La segona Voliac transcórre principalment al Priorat. Una lectora em va dir una vegada: els teus llibres semblen traduïts al català… Crec que el que volia dir és que potser la temàtica va més en una altra línia que molts altres autors que viuen a Catalunya. Jo escric en català perquè és la meva llengua i perquè la vull defensar, però òbviament el món que m’envolta és també molt escandinau, i això queda reflectit en les meves novel·les.