Anna Navarro Descals és diputada al Parlament de Catalunya per Junts [Foto: Núria Càmera]
Anna Navarro Descals (Olot, La Garrotxa, 1968) és diputada al Parlament de Catalunya per Junts i vicepresidenta de la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior. Llicenciada en filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona (UB), té un postgrau en filologia alemanya per la Universitat Humbolt de Berlín. És un referent del món tecnològic després de treballar com a directora d’equips d’enginyeria, producte, transformació digital, infraestructura i estratègia global de les empreses Cisco Systems, Xerox, VeriSign, VMware, NetApp i Procore Technologies, de la qual és vicepresidenta. És cofundadora de diverses ONG, com Women in Localization i STEMentors. Acumula una munió de premis, entre altres, la dona més influent del món en tecnologia per la revista Analytics Insight (2020) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2021). Navarro, que concedeix a Exterior.cat la seva primera entrevista des que és diputada al Parlament, explica com ha aterrat en la política i quina és la posició de Junts respecte l’acció exterior del govern de Salvador Illa.
De ser la dona més influent del món en tecnologia l’any 2020 a convertir-se en diputada al Parlament de Catalunya. Com explica aquest salt?
Potser una cosa ha impulsat l’altra. Ambdues experiències són extraordinàries. Ha estat un salt inusual i inesperat, però coherent amb la meva trajectòria i els meus valors. Contribuir encara més a Catalunya és, per mi, un honor immens.
Per què tria Junts?
Perquè és un partit en formació on he trobat persones fermes i compromeses, com el president Puigdemont, quan em va demanar que m’hi incorporés. Quan va demanar-me que m’hi sumés, no ho vaig dubtar. Crec que puc aportar idees i visions basades en la meva experiència amb les principals empreses tecnològiques globals. A més, el projecte està centrat en els valors catalans i en la construcció d’un país amb identitat pròpia, de manera que Junts és qui millor pot defensar la internacionalització de Catalunya i el nostre anhel de llibertat.
Què pot aportar, ara, des de l’oposició?
Hi puc aportar molt. Som la primera força de l’independentisme i, tot i que algunes veus sostenen que des de l’oposició no es pot fer gran cosa, comptem amb el suport d’un equip formidable disposat a defensar aquella Catalunya que està cansada del bloqueig del tripartit. Treballem amb empreses que volen expandir-se internacionalment, joves que busquen oportunitats a l’estranger, col·lectius de dones empoderades. També participo en iniciatives tècniques com la integració de la intel·ligència artificial al grup parlamentari a partir d’un enfocament basat en dades i coneixement científic, evitant limitar-nos a anècdotes.
“Fer el salt a la política ha estat inusual i inesperat, però coherent amb la meva trajectòria i els meus valors”
Després d’uns mesos com a diputada, vivint la política des de dins, s’ho imaginava així des de fora?
No. Fins ara només havia assistit a actes i vist la política com qualsevol altre ciutadà, votant i a través dels mitjans, però el funcionament intern era una realitat desconeguda per a mi.
De viure a San Francisco a treballar a Barcelona. Com s’ha adaptat des d’un vessant més personal?
El retorn a Catalunya ha estat molt complex a causa de la burocràcia, la logística, els ajustos familiars i els canvis culturals. Cal gestionar horaris diferents i adaptar-se a maneres noves de fer les coses. Ara, després de deu mesos, em sento una mica més estabilitzada, tot i que encara sorgeixen dubtes burocràtics. No obstant això, estic molt feliç d’aquesta oportunitat, que veig com un deure de servir i contribuir.
Després de més de 30 anys en el sector privat als Estats Units, continua vinculada professionalment més enllà del seu càrrec com a diputada al Parlament?
Sí. Continuo activa en el sector tecnològic. Sóc presidenta de Women in Localization, una associació internacional amb milers de membres, i participo en diverses juntes tecnològiques, així com en projectes d’inversió i mentoratge. Aquesta vinculació és fonamental per desenvolupar la meva tasca parlamentària en l’àmbit tecnològic global.
Foto: Núria Càmera
Com exerceix la seva funció com a vicepresidenta de la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior?
Com a vicepresidenta, col·laboro en la definició d’agendes, en la convocatòria de col·lectius i, des de la posició de diputada de Junts, defenso punts específics, com ho he fet recentment en relació amb el CatalanGate.
Amb el procés enterrat, creu que Catalunya ha recuperat la normalitat des que governa el PSC?
No està pas enterrat! Catalunya manté viu el seu anhel de llibertat i plena sobirania política, i continua lluitant per defensar els seus valors, necessitats, la llengua i la cultura. La ‘normalitat’ que propugna el govern Illa no és real i, de fet, és difícil d’assolir, ja que es percep un cert desordre que ens subordina a Espanya i mentre hi hagi persecució i exiliats no hi haurà normalitat. En un país normal, el català es parlaria sense restriccions, hi hauria pressupostos adequats i es gestionaria de manera diferent els recursos, però la realitat és altra.
“Hem de ser capaços de ser presents arreu del món i l’actual Pla Brussel·les sembla resignar-nos exclusivament a l’àmbit europeu”
Com valora la gestió del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch fins ara?
No he observat resultats tangibles, de moment només he vist discursos i reunions. Tot sembla anar molt lent, amb una priorització que, en certa manera, es subordina a Espanya a totes les decisions i l’acció exterior ha quedat relegada exclusivament a Brussel·les. Per la qual cosa sembla que aquest Govern es posa d’esquenes al món, enlloc de fer de Catalunya un actor internacional de primer nivell.
Així creu que, des que governa el PSC, l’acció exterior catalana s’ha diluït?
Sens dubte. La gestió del govern Illa ha diluït l’acció exterior, deixant de projectar la singularitat de Catalunya. Es parla de nosaltres com a una regió o com un territori més d’Espanya, fet que desvirtua la nostra identitat i desvirtua el potencial català com actor global.
Davant la conjuntura global, Duch prioritza que l’acció exterior catalana sigui un aliat més d’Europa. Junts ho comparteix?
No. Junts defensa una acció exterior que reflecteixi la nostra identitat i llibertat, convençuts del projecte europeu i que Catalunya ha de formar-ne part com un actor decisiu. Som una nació europea i volem ser representats com a tal.
Què aporta el Pla Brussel·les, un dels pilars troncals de l’acció exterior en aquesta legislatura?
Les relacions de Catalunya amb les institucions europees és fonamental, però no podem circumscriure’ns únicament a la Unió Europea (UE). Hem de ser capaços de ser presents arreu del món i l’actual Pla Brussel·les sembla resignar-nos exclusivament a l’àmbit europeu.
“Els catalans a l’exterior tenen una visió molt potent de Catalunya”
Junts va condicionar que el govern del PSOE impulsés, entre altres, l’oficialitat del català en les institucions europees. Com valora els passos del govern socialista en aquest àmbit?
Els passos del govern socialista han estat lents i insuficients. El reconeixement del català a les institucions europees és una reivindicació essencial que encara cal complir. Per coses com aquestes, perquè els socialistes no són de fiar, calia un mediador i les reunions de Suïssa. Perquè els acords cal complir-los i els nostres vots no es donen a canvi de res.
En una entrevista a Exterior.cat, el portaveu del PP en la comissió d’UE i Acció Exterior, Cristian Escribano, va afirmar que és partidari de ‘tancar totes les delegacions del Govern a l’exterior excepte la de Brussel·les’. Què n’opina?
Aquesta és la visió d’una formació política que vol reduir Catalunya a la seva més mínima expressió. De fet, són els mateixos que van aplicar el 155 lapidant la sobirania del poble de Catalunya al dissoldre el Govern i el Parlament del país. La visió de Junts és radicalment contrària: nosaltres defensem una acció exterior que esdevingui un pilar fonamental de la projecció internacional de Catalunya a partir d’una xarxa de delegacions estratègica i un pla d’actuació definit.
Quin ha de ser el vincle entre les comunitats catalanes a l’estranger i el govern?
Els catalans a l’exterior tenen una visió molt potent de Catalunya, raó per la qual cal que els escoltem des de casa i establint sinergies entre Catalunya i els ciutadans a l’estranger. La col·laboració i el suport mutu són crucials per enfortir aquest vincle.
Foto: Núria Càmera
Més de 300.000 catalans tenen dret a vot a l’estranger, però la participació és molt baixa. Quina solució proposa Junts per enfortir la participació de la Catalunya Exterior?
Aviat es donaran a conèixer les propostes que estem treballant des de Junts, però per a nosaltres és una prioritat resoldre la situació del vot exterior. Em preocupa profundament que, de més de 300.000 catalans a l’exterior, només s’arriben a emetre al voltant de 20.000 vots. Els processos actuals són antiquats i poc accessibles, especialment per a aquells que no viuen a prop d’un consolat. La sobirania de Catalunya també resideix en els catalans a l’exterior i no els podem oblidar.
Junts és partidari que el Parlament impulsi una llei electoral pròpia?
Som partidaris que cal treballar a favor de tota iniciativa que ens faci més sobirans i menys dependents de l’Estat espanyol. Tanmateix, una llei electoral pròpia requereix d’un ampli consens i, per tant, d’una majoria parlamentària extensa que actualment no es dona en aquesta legislatura. És una llei d’alta complexitat que afecta a temes molts sensibles, de manera que cal seguir treballant-hi i aprofundint en aquesta qüestió.
“Si Junts hagués tingut responsabilitat de govern, m’hauria agradat ser consellera de Polítiques Digitals o d’Acció Exterior”
Com experta en l’àmbit tecnològic, quines possibilitats té el català en la finestra digital?
Cada aplicació i plataforma que operi a Catalunya ha d’estar disponible en català. No es tracta d’una quimera ni d’una tasca tècnicament complexa, es pot fer i s’ha de fer. És fonamental garantir la presència del català en tot l’àmbit digital per preservar la nostra identitat.
Vostè és molt activa a les xarxes socials. Té previst abandonar X?
De moment, no. Però ho veig com un lloc increïblement tòxic. Llegeixo informació sí, però ara ja vaig més a llegir directament el WSJ o la BBC. A part que me’l volen hackejar diàriament, és una plataforma que no em representa, però de moment hi sóc. Jo sóc més de diplomàcia positiva, perquè sense escoltar bé, humilitat, col·laboració, enteniment, diàleg normal, no es va enlloc.
L’última. Si Junts hagués tingut responsabilitat de govern, quina conselleria li hauria agradat liderar?
M’hauria agradat Polítiques Digitals o d’Acció Exterior, dues àrees en les quals he treballat durant més de 34 anys. Fusionar-les podria ser una opció, ja que la tecnologia ha globalitzat la nostra realitat i amb el president Puigdemont es va estudiar combinar conselleries per ser més eficients. Hem de portar Catalunya endavant sense càrrega burocràtica, abordant els reptes amb rapidesa, dades i sempre basant-nos en els nostres valors fonamentals.
Anna Navarro Descals, des del Parlament al Barça femení: “Sou un referent a tot el món”
