La delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Andorra, Anna Vives [Foto: Maria Cerezuela]
Anna Vives Tarrés (la Seu d’Urgell, 1974) és la primera delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Andorra, que depèn del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en Direcció de Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management, ha estat vinculada professionalment a entitats del tercer sector del Principat. Fins ara exercia com a directora executiva de l’Agència de Notícies Andorrana. A Exterior.cat, Vives té la intenció de traduir la realitat d’una i altra banda de la frontera.
De dirigir la part executiva de l’Agència de Notícies Andorrana a representar Catalunya al país pirinenc. Com s’explica aquest pas?
Soc catalana, de La Seu d’Urgell i tinc un gran lligam amb Andorra, és molt intens. Aquells que vivim a tocar de la frontera establim una relació natural, no perceps la frontera administrativa. En el moment en el qual vaig saber que el meu país (Catalunya) volia obrir una delegació a Andorra vaig sentir certa emoció. I un cop van obrir el procés per escollit qui representar la delegació catalana, vaig veure que seria una gran oportunitat.
És la primera delegada del Govern català a Andorra. És una pressió afegida?
[Somriu] No puc negar que fa una mica de vertigen, però és un repte molt il·lusionant i engrescador. Amb el meu equip posarem la primera pedra d’aquesta delegació. I la posarem ben feta perquè aquells qui vinguin més endavant, tinguin un camí traçat.
Què pot aportar com a delegada?
El coneixement del territori i de l’administració. Conec i identifico qui és qui en una banda i l’altra de la frontera, i tot i la proximitat entre un país i l’altre, però no som iguals. Per tant, hem de respectar les diferències que tenim. I a més, tinc un bagatge institucional, conec com funciona l’administració que vaig adquirir durant la meva etapa com regidora de l’ajuntament de La Seu d’Urgell.
Per què?
Perquè Andorra és un país d’acollida i d’oportunitats per als catalans del Pirineu i l’Alt Urgell.
Contribuir en la fluïdesa institucional entre Catalunya i Andorra. Aquesta és la funció bàsica.
El català és una llengua comuna, que uneix Catalunya i Andorra. Com es pot ajudar des del govern d’Andorra a visualitzar la llengua.
El català és la llengua oficial d’Andorra. Però no oblidem que a Andorra hi viuen força immigrants (des d’espanyols, portuguesos o gallecs). Ens hem d’ajudar perquè el fet que Andorra parli català per a tot el món, és un fet que com a catalans reforça i visualitza la nostra llengua arreu.
“L’acció exterior catalana ha revifat i s’ha musculat en els darrers anys”
En un article d’opinió a Exterior.cat, el periodista Albert Batalla, assegurava que “la mirada catalana està basada en tòpics que en realitats” i creu que vostè haurà de tenir una “tasca de traducció sensible”. Ho comparteix?
[Somriu] Com bé diu Batalla, algú que tingui suficient coneixement del territori haurà d’explicar què significa un mateix concepte en una banda i l’altra de la frontera. Aquesta és la traducció sensible que es refereix, i que actuï com a filtre. I explicar que una realitat que s’entén d’una manera a l’altra costat de la frontera, en realitat, hi ha diferències.
La delegada Vives conversant a Andorra amb el director editorial d’Exterior.cat, Quim Miró [Foto: Maria Cerezuela]
Sí, per això cal explicar Andorra d’una altra manera als catalans. I des de la delegació hi contribuirem en aquesta tasca de traducció. Hi ha molts catalans que d’Andorra només coneixen un carrer i una estació d’esquí. Andorra és molt més que això, és un país petit, però té una riquesa molt diversa en molts àmbits. I la delegació té l’obligació de contribuir a explicar-ho.
Quins seran els eixos de treball de la delegació?
Estem treballant amb un pla de treball que està a les beceroles. Acabem d’aterrar, i a partir d’aquí, començarem a detectar les prioritats. Però abans cal dissenyar un equip que estarà format per professionals que tinguin molta polivalència. A partir d’aquí establirem un seguit de contactes institucionals, hem de donar-nos a conèixer aviat, perquè aquestes relacions tenen molt valor.
“Que Andorra parli català per a tot el món, reforça i visualitza la nostra llengua arreu”
Andorra compta amb una comunitat catalana formada per 16.400 persones. Com es vertebrarà des de la delegació?
La delegació ha d’estudiar la fórmula per establir unes dinàmiques que atreguin la comunitat catalana. Ens interessa que la delegació es converteixi en un punt de referència i de contacte per als catalans i catalanes residents a Andorra com l’administració del seu país.
El Govern compta amb una vintena de delegacions a l’estranger. L’acció exterior catalana és més viva que mai?
Sí, es troba en un bon moment. L’acció exterior catalana ha revifat i s’ha musculat en els darrers anys. Prova d’això és que les delegacions és una prioritat que té la consellera Serret, hi treballa molt i és persistent.
