Carla Puig: “La visita del Barça a Lisboa serà especial, tot i que no hi ha res en joc”

La periodista Carla Puig (El Masnou, 1996) viu a Lisboa al costat de la seva parella, Andrea Falcón, jugadora del Benfica portuguès de futbol femení. Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un postgrau de Màrqueting digital i un màster de programes de televisió en l’entreteniment. Després de fer les pràctiques universitàries a El món a RAC1, ha treballat a ElNacionat.cat, al diari Sport i al programa Zona Franca, de TV3. Des de l’estiu passat viu a Lisboa, on està sent la seva primera experiència personal a l’estranger. A Exterior, Puig passa balanç dels mesos que fa que viu a Lisboa.

Aquest dimecres, el primer equip femení del Barça visita Lisboa per tancar la fase grups de la Lliga de Campions. Com l’afrontes?
L’afronto de manera molt diferent del partit de la primera volta de la lligueta al Johan Cruyff. Serà especial, tot i que ja no hi ha res en joc. És a dir, passi el que passi en aquest partit, ja no canviarà res. El Barça acabarà primer de grup i el Benfica, segon. Tots dos han aconseguit el seu objectiu: classificar-se pels quarts de final.

Així i tot, hi ha tres punts en joc.
Tinc l’esperança que el Barça faci rotacions, que juguin les futbolistes amb menys minuts. Amb això no vull dir que el Barça surti més relaxat al camp, és impossible! Però només així és l’única manera que el Benfica tingui opcions de competir-li el partit al Barça. Per al Benfica, aquest partit serà una mena d’assaig general per a l’eliminatòria de quarts de final de la competició.

Al vestidor blaugrana hi tens amistats.
[Somriu] Sí, de la visita del Barça a Lisboa el que més il·lusió em fa és veure-les, especialment a Mariona Caldentey. Amb ella hi parlo gairebé cada dia.

Tens previst visitar-les a l’hotel de concentració?
No ho sé, encara. Tot i que tenen alguna estona lliure, soc conscient que estan concentrades, i serà complicat. Si no les veig a l’hotel, espero fer-los una forta abraçada després del partit.

La teva parella Andrea Falcón també viurà el partit diferent?
És probable que tingui les mateixes sensacions que jo. La visita al Johan Cruyff el novembre passat va ser molt emotiu, tornant on va ser casa seva i retrobar-se amb l’afició. Ara es troba molt integrada al Benfica, i voldrà demostrar quina és la distància que hi ha respecte al Barça, que avui és el referent del futbol femení al món. Serà un bon test d’aprenentatge per a les portugueses.

“El Barça femení avui és un reclam a tot Europa per als qui ens agrada el bon futbol”

La classificació i el bitllet per als quarts de la Lliga de Campions s’ha viscut gairebé com un títol.
[Somriu] Sí, l’afició està molt entregada amb l’equip! Ser a quarts és un èxit majúscul, tenint en compte que el Benfica és un club molt novell, competeix des de fa només sis anys. El partit contra el Barça és un premi per a l’afició del Benfica, que més enllà d’empènyer el seu equip, també gaudirà del futbol. El Barça femení avui és un reclam a tot Europa per als qui ens agrada el bon futbol.

Quin rival és més temut en l’encreuament de quarts?
Tots! Olympique de Lió, Chelsea, PSG o Ajax… Són equips amb molt recorregut. El més important és que és una eliminatòria a doble partit, i que seran 180 minuts que has de jugar al límit. El Benfica hi té més a guanyar que a perdre. És difícil arribar a semifinals? Sí, però si t’has guanyat una plaça per als quarts, perquè no continuar somniant.

Un somni sí que seria que la final de la Lliga de Campions a Bilbao -prevista pel 25 de maig- la juguessin el Barça i el Benfica.
[Riu] Seria brutal! El Barça sí que és el gran favorit de ser un altre cop a la final tenint en compte que grans equips com el Wolfsburg, l’Arsenal o el Juventus es van quedar fora de la competició molt aviat. Si el Benfica arriba a la final, hi seré segur. Si només hi arriba el Barça, intentaré ser-hi.

En una entrevista amb Laia Alexandri, la jugadora catalana del Manchester City reconeixia que la lliga anglesa de futbol femení és la millor del món. Quina mirada hi poses a l’actual lliga portuguesa?
És una competició que li falta créixer, ja que té poc recorregut. Té aspectes positius, com ara que ha introduït el VAR. Ara bé, encara no compta amb una lliga completament professional o amb un conveni col·lectiu per a les futbolistes. Que el Benfica sigui a quarts de final de la Lliga de Campions vol dir que la lliga portuguesa té més nivell del que ets pot imaginar.

Andrea Falcón té contracte amb el Benfica fins el 2026. És a dir, us esperen dos anys més a Portugal. Hi pensa en més enllà, en una tornada hipotètica al futbol espanyol?
Ella es troba en un moment molt dolç, s’ha retrobat amb el futbol després de passar pel calvari de diverses lesions. Està gaudint al camp, i a més, els resultats l’acompanyen. Així que l’alegria és doble.

Com a periodista, dones consells a la teva parella a l’hora d’afrontar una roda de premsa o de la relació que ha de tenir amb els mitjans de comunicació?
No, l’Andrea és una persona que té una manera d’expressar-se molt bona, molt natural. En canvi, sí que em demana algun consell a l’hora de fer-ho a través de les seves xarxes socials. Jo l’animo que sigui més activa a les xarxes.

Ets d’aquelles periodistes que la vocació els ve de ben lluny?
Sí, des de ben petita. A casa sempre miràvem els Telenotícies i, més tard, vam seguir amb les curses de Fórmula 1. Recordo la periodista Laia Ferrer a peu de pista, i jo aleshores ja vaig dir-los als meus pares: “jo també vull fer això!”.

Has tastat la ràdio, la premsa escrita i la televisió. Amb quina t’hi has familiaritzat millor?
M’agrada moltíssim la televisió. Els nervis del directe en un programa de televisió em generen molta adrenalina. La ràdio tradicional s’està quedant eclipsada amb tant pòdcast.

“Danae Boronat mereixia continuar una temporada més presentant ‘Zona Franca’, s’hi va deixar els ovaris!”

La teva última experiència laboral va ser formant part de l’equip de Zona Franca. Va ser injust que TV3 suprimís el programa de la graella?
Totalment injust. Danae Boronat mereixia continuar una temporada més presentant Zona Franca, s’hi va deixar els ovaris! La direcció de TV3 mai va dir-nos que el programa tenia data de caducitat. De portes endins, no teníem la sensació que el programa s’acabaria. Tot i que amb Joel Díaz Zona Franca va tenir millors dades d’audiència, Danae Boronat també estava donant bons resultats. Sigui com sigui, a la graella de TV3 fa falta un programa com aquest.

L’adeu del programa coincideix amb la teva marxa a Portugal. Com la vas viure?
A Lisboa, marxo per amor! Tinc molt clar que soc jove, i viure a l’estranger és una gran experiència personal. I més tenint en compte que d’aquí a uns anys volem formar una família i hi haurà més responsabilitats. Ara toca viure aquest moment.

Des de Lisboa has pogut continuar exercint com a periodista?
Un cop vaig arribar a Portugal sí que ho vaig intentar, però per exercir-lo és imprescindible conèixer molt bé el portuguès. Ara l’estic estudiant, i és una prioritat. Fins al punt que ja m’estic llegint alguna novel·la en portuguès! Segurament treballaré aviat, tot i que no serà una feina relacionada amb el periodisme.

Has fet l’intent de treballar com a corresponsal d’algun mitjà català?
No, perquè penso que la distància entre Barcelona i Lisboa és molt curta. Si mai hi ha un fet a Portugal que interessi als mitjans catalans, enviaran algun periodista amb un cop d’avió. És molt més senzill i assequible per als mitjans, que no comptar amb un corresponsal permanent.

Has picat la porta del Benfica per gestionar les xarxes socials en espanyol del club portuguès?
Ho he intentat [riu], però, de moment, no hi ha hagut sort.

Que hagis renunciat, momentàniament, al periodisme i no tinguis la vida professional que tenies a Barcelona, no et genera molta incertesa?
No pas, al contrari. Soc una persona que em fascina no saber què passarà en un futur. Accepto que hi hagi gent de la meva edat, que no tens ni 30 anys i tinguis feina estable i per tota la vida. Per a mi seria molt avorrit, una llauna! Ara és temps per descobrir, conèixer i gaudir.

Aquest 2024 serà molt especial per a l’Andrea i tu.
[Riu] Sí, el mes de juny l’Andrea i jo ens casarem al costat de Manresa. Entre el futbol i el casament, m’esperen uns mesos molt atrafegada.

Laia Alexandri, des de Manchester: “Pep Guardiola és el català més universal”