Diana Riba és eurodiputada per Esquerra Republicana [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Diana Riba i Giner (Barcelona, 1975) és la veu d’Esquerra Republicana a Europa i l’actual presidenta del grup de l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu. Llicenciada en Pedagogia a la Universitat de Barcelona (UB), ha treballat a la Fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM) i com a programadora cultural del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona (2004). Va ser membre de la junta i tresorera del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i vocal del Gremi de Llibreters de Catalunya. Fou vicepresidenta dels Castellers de Sant Cugat. És fundadora i tresorera de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC). Des de l’Espai Línia, Riba posa en relleu els reptes que la Unió Europea en els pròxims cinc anys.
Com es presenta aquest primer curs de la nova legislatura a Europa amb el nou escenari de forces que integren la Unió?
La legislatura comença amb un canvi de colors i dels grups parlamentaris a la cambra. Després de molts anys, no hi ha una majoria de les forces democràtiques provocada per l’augment considerable de l’extrema dreta. Amb la suma del Partit Popular, obtenen majoria absoluta. Nosaltres, l’Aliança Lliure Europea, hem passat de ser de la quarta a la sisena força política, i veurem de quina manera podem incidir en aquesta legislatura.
Quins són, a grans trets, els reptes que té la Unió en aquesta legislatura?
Diria que els grans reptes que té Europa en aquesta legislatura són la intel·ligència artificial, els drets humans, l’habitatge i la seguretat. En l’anterior legislatura vam posar les bases quant a la legislació de la intel·ligència artificial, i en aquesta legislatura l’haurem de desenvolupar perquè canviarà la manera com treballem i com ens relacionem amb l’administració pública. Quant als drets humans, venim d’aprovar una directiva d’immigració fràgil i haurem de veure com s’aplica i que no caiguem, un cop més, en la vulneració dels drets humans. Quant a l’habitatge, també és rellevant perquè implica la mobilitat i el turisme. I, finalment, tot allò que té a veure amb la seguretat europea tenint en compte els conflictes bèl·lics que estan a les portes de la Unió.
En la darrera entrevista a Exterior.cat vostè assegurava que “l’amenaça que té Europa és l’extrema dreta”. Ho continua pensant?
Sí, ens continua preocupant moltíssim, sobretot perquè han augmentat la seva representació a Europa, com ho estan fent en molts països de la Unió. Tenen un missatge molt clar, de blanc o negre, quan la legislació política està plena de matisos, perquè tant les realitats com les persones estan plenes de matisos. L’extrema dreta busca ser revulsiva amb grans canvis, però l’únic que aconsegueix és distorsionar la tasca política. El seu propòsit és destrossar la política des de dins. Per molt soroll que facin, les forces democràtiques hem d’aturar l’extrema dreta.
Fruit de les darreres eleccions europees del 9-J, Alvise Pérez va obtenir representació europea. És el cas que exemplifica millor el fenonem de l’extrema dreta lliga a l’altaveu de les xarxes socials?
Sí, i em sembla un cas molt perillós, i que s’aprofita del descontentament social, que hi és, perquè no s’estan donant respostes a les necessitats de la ciutadania. I soc molt crítica que es jugui, d’aquesta manera, amb les necessitats de les persones. A través de les xarxes socials, tenen la capacitat d’arribar a moltíssima gent, Ara bé, les seves proclames han estat enganyoses. Com fer un sorteig dels sous dels eurodiputats que, de moment, només ho ha fet del seu, no pas dels altres dos. Ells venen a fer lobby i a aconseguir poder.
“Que el català encara no sigui oficial a Europa és una anomalia”
Foto: Joanna Chichelnitzky
En aquesta legislatura vostè exercirà com a tercera vicepresidenta en el comitè de Cultura i Educació, després de cinc anys com a coordinadora del seu grup en aquest mateix comitè.
La cultura i l’educació són dos aspectes rellevants, tot i que les competències les tenen els estats membres. Quant a l’àmbit educatiu, per exemple, podem buscar noves formes d’interaccionar amb l’educació en tots els graus, no només a Primària. Quant a la cultura, tenim el repte que es deixi de perseguir la llibertat artística a Europa. En joc hi ha la diversitat cultural, educativa i periodística. A més, hem de garantir que la cultura sigui per a tothom, i no pas elitista.
En l’anterior legislatura, i coincidint amb la presidència espanyola a l’eurocambra es va posar sobre la taula la carpeta de l’oficialitat del català a Europa. Aquesta legislatura es culminarà l’oficialitat de la llengua?
És una anomalia que, encara avui, a Europa hi convisquin tres llengües oficials en el seu territori -el català, el gallec i l’euskera- i que no siguin oficials en un àmbit europeu. Per tant, hem de posar fi a aquesta anomalia.
De quina manera?
Ara mateix, el president espanyol Pedro Sánchez té una gran oportunitat de fer un pas endavant per l’oficialitat del català a Europa. S’estan creant noves comissions al Consell Europeu i és aquí on els Estats tenen moltíssima influència per posar les seves carpetes sobre la taula. És un moment de negociació i, per tant, jo crec que ara el president Sánchez té una ocasió magnífica per negociar que en la pròxima reunió del Consell els països votin a favor de l’oficialitat del català. Soc optimista, i esperem que s’aprovi en aquesta legislatura.
Vist amb perspectiva, s’esperava els resultats que va obtenir Esquerra Republicana en les darreres eleccions europees del 9-J?
Sí, perquè així ho determinava la dinàmica d’aquest darrer cicle electoral d’Esquerra des de les municipals de l’any passat. Malgrat que Esquerra va perdre vots, com a mínim, en el còmput global de la coalició d’Ara Repúbliques hem pogut conservar els tres eurodiputats entre totes les forces. Així i tot, hem de ser autocrítics. Ara bé, hi ha un hàndicap a tenir en compte fruit d’una decisió política.
Quin?
Que l’Estat espanyol ha decidit que les eleccions europees siguin de circumscripció única, cosa que no passa en les eleccions al Congrés. Per tant, si les regles de joc fossin les mateixes, Esquerra Republicana tindria molta més representació al Parlament Europeu. I això ens fa pensar que l’Estat espanyol on no ens vol a Europa.
“Duch es va posicionar molt clarament a favor del 155 i de la repressió, políticament estem molt lluny”
Foto: Joanna Chichelnitzky
En una entrevista a Exterior.cat, l’exeurodiputat d’Esquerra Republicana, Jordi Soler assegurava que “amb Tomàs Molina, Esquerra buscava un revulsiu electoral, i no ho va ser”. Ho comparteix?
Tomàs Molina va ser una bona aposta, un gran número dos i acabarà sent un gran eurodiputat. I no és el primer meteoròleg que formarà part de l’Aliança Lliure Europea.
Quan s’estrenarà Molina a l’eurocambra?
A mitjans de legislatura, més o menys. D’aquí a dos anys i mig.
Després del 9-J vostè es va fer militant d’Esquerra.
Sí, ja feia molts anys que ho tenia al cap. Em sento molt implicada i integrada en aquesta família política republicana, i per això, no tenia cap sentit no ser militant. En aquests darrers 5 anys com a eurodiputada independent ja formava part de la permanent i l’executiva. L’únic que em faltava era poder votar als consells nacionals.
Ara ja ho podrà fer, el 30 de novembre, en un consell nacional d’Esquerra determinant.
Sí, així és. És un procés intern del partit en la qual espero que tothom hi participi, que sigui un consell nacional en el qual els militants votin massivament.
Vostè s’ha posicionat públicament a favor de la candidatura d’Oriol Junqueras.
Sempre he estat al costat de Junqueras, això no és cap novetat. Sempre estaré al costat d’una candidatura que no exclogui ningú. Sigui Junqueras o qualsevol altra persona. I, per tant, estic amb Junqueras, per com ha dirigit i ha liderat el partit. Esquerra Republicana ha de tornar a fer-se gran com a partit, ha de tornar a repetir els resultats que vam obtenir set anys enrere. Junqueras va ser qui va portar Esquerra on es mereix, i allà on la necessita Catalunya.
“Tomàs Molina va ser una bona aposta, un gran número dos i acabarà sent un gran eurodiputat”
En el si de l’independentisme hi ha un corrent que demana que hi hagi nous lideratges, ja sigui a Esquerra com a Junts. Vostè és partidària que tant Junqueras com Puigdemont facin un pas al costat?
El capital polític mai es pot apartar, aquests lideratges continuen sent importantíssims. Després de l’1-O hi ha una cosa que es manté: la repressió que pateixen tots dos (Junqueras i Puigdemont). Per tant, encara hi ha un llarg camí per acabar amb la repressió que, sense anar més lluny, ha marcat les últimes eleccions a Catalunya. Salvador Illa es presenta i guanya mentre que Esquerra Republicana no ha pogut comptar amb tot el capital polític que disposa, com ara Oriol Junqueras, Raül Romeva o Dolors Bassa. Així no es pot jugar amb les mateixes cartes.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Vostè era partidària d’investir Salvador Illa?
En un moment en el qual s’havia de desbloquejar la situació que va sorgir del resultat de les eleccions catalanes, des d’Esquerra es va negociar un gran acord i, així, ho va decidir la militància, tot i que per majoria mínima. Ara bé, investir Illa fa molt mal perquè va es va mostrar a favor del 155. I jo, personalment, vinc d’una família que vam patir l’empresonament del meu marit -Raül Romeva- i que encara patim la repressió, ja que en Raül no pot presentar-se en unes eleccions democràtiques. Per tant, fa molt malveure com els socialistes no acaben amb la repressió.
Jaume Duch és el nou conseller d’Unió Europea i Acció Exterior. Vostè el coneix bé, ja que van coincidir a les institucions europees.
[Somriu] És inevitable no conèixer en Jaume Duch si treballes o ets eurodiputat al Parlament Europeu.
Què n’espera com a conseller?
Jaume Duch és una aposta clara del president Illa pels vincles i el gran coneixement que té de les institucions europees. Ara bé, Duch es va posicionar molt clarament a favor del 155 i de la repressió, políticament estem molt lluny. Hi va haver coses de Duch que no ens van agradar gens al Parlament Europeu, com ara que no hi hagués un debat sobre referèndums. Així i tot, nosaltres continuarem treballant perquè Catalunya pugui celebrar un referèndum d’autodeterminació.
Jordi Solé: “Amb Tomàs Molina, Esquerra buscava un revulsiu electoral, i no va ser-ho”
