Ester Capella: “El Madrid polític continua instal·lat en una calma tensa respecte a Catalunya”

Ester Capella i Farré (La Seu d’Urgell, 1963) és l’actual delegada del Govern català a Madrid. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, va exercir d’advocada fins a implicar-se amb el projecte polític d’Esquerra Republicana. Així, ha exercit com a regidora a l’Ajuntament de Barcelona (2007-2011), senadora designada pel Parlament de Catalunya (2013-2015), diputada al Congrés dels Diputats (2015-2018), consellera de Justícia (2018-2021) i diputada al Parlament de Catalunya (2021). És la número 3 de la llista d’Esquerra de Barcelona a les eleccions municipals del 28 de maig. A Exterior.cat, Capella exposa els motius que l’empenyen a fer el pas de Madrid a Barcelona amb el repte que Esquerra governi la capital catalana.

Per què decideix tornar a Barcelona i formar part de l’espina dorsal de la llista que encapçala Ernest Maragall?
Pel meu compromís amb Esquerra, amb el país i la seva capital. I, sobretot, la voluntat de treballar per fer de Barcelona la capital de la futura república catalana. Barcelona es mira la resta de capitals del món de tu a tu, i mai ha volgut ser una capital subordinada o la segona ciutat d’un estat en el qual pertanyem, però que no voldríem ser-hi.

Tothom donava per fet que vostè ocuparia el segon lloc de la llista després d’Ernest Maragall i ha acabat sent la tercera per darrere Elisenda Alamany.
El número en una llista no és rellevant. En canvi, sí que és important formar part d’un equip, d’allò que vens a fer i el que estàs disposada a aportar.

Vostè a què està disposada a aportar?
L’expertesa i l’experiència d’haver estat a l’Ajuntament de Barcelona; el coneixement d’un govern des de dins; i el bagatge i trajectòria política com a diputada al Congrés i al Senat i també com a consellera de la Generalitat en uns moments complexos. A més, de la meva formació professional com advocada.

Si Esquerra governa Barcelona, quin departament voldria liderar?
Encara no se n’ha parlat. En tot cas, sense que soni pretensiós, soc prou polivalent que puc encapçalar qualsevol departament. M’avala la meva trajectòria política i també professional.

“La consellera Serret, inhabilitada? Espero que la judicatura tingui un moment de lucidesa”

Si Maragall acaba sent l’alcalde renunciarà com a delegada del Govern de la Generalitat a Madrid?
En primer lloc, hem de guanyar aquestes eleccions municipals, veure quins són els resultats i els escenaris possibles. No soc d’anticipar mai res, però, evidentment, si Esquerra passa a governar Barcelona no podria ser en els dos llocs, seria incompatible.

I si Esquerra continua a l’oposició a Barcelona, continuaria a la delegació a Madrid?
No ho crec, però ho haurem de veure. Repeteixo: no em vull anticipar. Tot està molt igualat, no hi haurà majories aclaparadores, per això caldrà veure com és finalment l’encaix. Ara la prioritat és explicar als barcelonins la proposta d’Esquerra, un projecte en positiu que ha de definir la Barcelona dels pròxims trenta anys. Cal il·lusionar de nou la ciutadania, hem de tornar a emocionar-los.

Es creu les enquestes?
Les enquestes assenyalen tendències i moments emocionals de la ciutadania. Hi ha partits que tenen un vot més fidel i lleial, però també hi ha un vot volàtil, que es mou, i que durant la campanya es decideix per un costat o per un altre.

Es creu el sorpasso de Trias?
Hi ha un joc molt interessant entre l’exalcalde i l’alcaldessa, i Trias pot aglutinar el vot del descontentament.

Les divergències entre Esquerra i Junts són cada cop més grans?
Hi són perquè tenim un projecte i un model diferents. Des d’Esquerra hem estat capaços de fer autocrítica sobre l’1-O i refer l’estratègia. En canvi, d’altres encara no han fet. I això fa molt difícil tenir espais en comú perquè les velocitats i les maneres de mirar el futur no tenen res a veure. Esquerra ha presentat un Acord de Claredat, i estem a l’espera quina és la proposta de la resta de l’independentisme per traçar una estratègia unitària.

I a Barcelona, què?
Nosaltres no ens amaguem ni qui som ni què volem fer: som Esquerra Republicana, som independentistes i volem liderar la capital de la futura república catalana. D’altres, en canvi, han de fer coses diferents per poder-se ubicar en la línia de sortida de la cursa cap a l’alcaldia de Barcelona.

En les anteriors eleccions municipals, Esquerra va furgar en l’àrea metropolitana de Barcelona, una zona especialment governada pel PSC. Quines expectatives hi tenen posades?
Per Esquerra l’àrea metropolitana és una prioritat, és el motor que fa avançar el país. La fita que tenim és millorar els resultats obtinguts el 2019, però qui decidirà és la ciutadania. Ara bé, Esquerra també presentarà una munió de llistes arreu del país, fins i tot, en llocs on fins avui ho havia fet mai, com és Vielha i Pont de Suert.

Els resultats del 28-M seran un termòmetre per avaluar la gestió del govern de Pere Aragonès?
Les municipals es mouen per motivacions i ritmes diferents. Per tant, no crec que els resultats serveixin com aval o no del govern.

Entén les crítiques cap a Esquerra d’una part de l’independentisme?
Sí, perquè vivim en una societat que volem les coses de forma immediata, i entenc les presses. Puc entendre la frustració de moltíssima gent, però com a país hem d’aprendre a canalitzar-la. Ara bé, Esquerra està posant un camí per trobar una solució perquè un dia els catalans i catalanes puguin decidir el futur del seu país.

Quantes vegades li han dit traïdora en els darrers mesos?
A Twitter, cada dia. En l’àmbit personal, gairebé mai.

A través del seu perfil a Twitter destil·la una certa ironia a través de l’etiqueta “el concepte”. És una manera de treure ferro davant dels haters?
A la vida destil·lar ironia és molt recomanable, i va ser molt espontani. És una voluntat de posar l’accent irònicament a moltes decisions dels tribunals espanyols. Les discussions a Twitter són molt poc edificants.

“El president Aragonès s’ha dotat d’una agenda internacional, és molt rellevant”

Vostè viu a cavall entre Madrid i Barcelona. Creu que la capital catalana ha perdut pistonada?
És evident que Barcelona continua tenint un potencial, una capacitat de generar activitat econòmica i un valor afegit que Madrid no té malgrat l’efecte capitalitat i la concentració de poder polític. No m’ho invento jo, ho diuen les dades. I aquest és el missatge que hem de transmetre a la ciutadania, ja que són les persones les qui fan que la ciutat tiri endavant.

Des de la seva mirada privilegiada sent la veu autoritzada del govern català a Madrid. S’han refet les relacions entre Catalunya i Espanya?
Des de la delegació hem apostat per refer aquestes relacions. I el millor exemple ha estat un cicle de xerrades on des de la delegació posem sobre la taula els camins que ens han portat a resoldre de manera democràtica el conflicte polític existent. I ho hem fet des de diverses mirades.

Com es veu avui Catalunya des de Madrid amb el procés esgotat?
El Madrid polític continua instal·lat en una calma tensa respecte a Catalunya. Fan com els nens petits: es posen les mans als ulls i creuen que aquells ciutadans i ciutadanes de Catalunya que aspiren a viure en un estat independent han desaparegut. Jo sempre els dic el mateix: qui és independentista, no ho deixarà de ser fins que no es resolgui el conflicte.

Qualsevol proposta que fa el govern de Catalunya -l’última, l’Acord de Claredat- sempre obté la mateixa resposta per part d’Espanya: un cop de porta.
És cert, però en política el primer dia és no, el segon dia és ja ho mirarem i el tercer, potser ho fem. La política és l’art de fer possible l’impossible. Vulguin o no, hauran de donar una resposta a una majoria aclaparadora de catalans que estan a favor d’un referèndum. I l’Acord de Claredat pot ser aquest camí a transitar per poder-hi arribar.

La delegació ha complementat l’acció política que està duent Esquerra a Madrid?
Sí, ho ha fet a través d’un seguit de competències que ha assumit novament la delegació, una tasca d’encaix entre el govern i els grups parlamentaris. Cada cop que s’impulsa un projecte de llei, des de la delegació estem alerta perquè el govern tingui una resposta ràpida i efectiva. També tenim la responsabilitat de comunicar als ministeris el que acorda el Parlament de Catalunya.

“Nosaltres no ens amaguem ni qui som ni què volem fer”

Quines accions més rellevants s’han fet a la delegació des que vostè és al capdavant?
A grans trets, hem normalitzat que el català i l’aranès estiguin presents en cursos d’aprenentatge a Madrid, hem posat en marxa del Festival VEU que aposta per la poesia musicada i hem enfortit les exposicions a través d’un conveni amb la Fundació Vila Casas.

Madrid és un espai estratègic, també, en la política exterior catalana. Què està aportant la consellera Serret al capdavant del departament?
Serret fa poc temps que és consellera, i té l’expertesa que va acumular sent la delegada del govern a Brussel·les. A vegades és tan important el què es veu com el que hi ha al darrere. Està fent un treball de formigueta, fent efectiu el desplegament de les noves delegacions a l’exterior, i acompanyant el president Aragonès, qui s’ha dotat d’una agenda internacional, que és molt rellevant.

Una agenda internacional menystinguda per l’oposició, especialment el darrer viatge a l’Amèrica Llatina.
Hi ha qui vol comparar períodes de la història del país en moments de molta calma. I no hem d’oblidar que en el cas de l’Amèrica Llatina ha estat menystinguda en alguns moments de la nostra història quan hi tenim vincles efectius molt rellevants. El president Aragonès ha estat capaç de reconnectar amb aquesta realitat.

Tornant a Serret. Creu que la consellera serà inhabilitada?
Espero que la judicatura tingui un moment de lucidesa. I què vol que li digui, n’ha tingut poquíssims. Malauradament, a l’estat espanyol lucidesa i judicatura no han anat mai de bracet.