Font: Generalitat de Catalunya

Carme Gual (Barcelona, 1965) és la directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Llicenciada en Dret i Postgrau en Ciència Política per la Universitat de Barcelona i experta en representació i comunicació institucional, va acumular més de 20 anys a l’Ajuntament de Barcelona on va ser coordinadora de Relacions Internacionals del departament d’Hàbitat Urbà i assessora tècnica del Districte XI del departament de cooperació. En poc més de dos anys ha treballat amb tres consellers -Raül Romeva, Ernest Maragall i, ara, Alfred Bosch-. A Exterior.cat Gual traça les línies d’actuació de cooperació del Govern Català.

Som a les portes d’acabar el 2019. Quina valoració fa de la tasca del Govern des de l’àmbit de cooperació?

Tenint en compte que des de fa tres anys treballem amb pressupostos prorrogats, hem aconseguit impulsar dues convocatòries -una de projectes i una de programes- amb un import de 6 milions d’euros. Alguns d’ells tenen la continuïtat dels dos darrers anys i ho hem fet reforçant el suport a les entitats de cooperació de tot el territori.

Ha estat l’any de l’aprovació d’un nou Pla Director.

Sí, ha estat el més rellevant. S’emmarca en la voluntat de desplegar unes polítiques públiques d’acord amb el marc internacional de l’Agenda 2030 i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Hem de seguir buscant sinergies sent més estratègics, però sense perdre de vista allò que ens distingeix com a marca: la mirada de gènere i de drets humans.

L’Àfrica i l’Amèrica Llatina són els territoris que Cooperació té assenyalats en vermell?

Sí, històricament les onegés catalanes han orientat els seus projectes de cooperació a l’Amèrica Llatina. En aquests països, com és el cas de Colòmbia, Guatemala i El Salvador s’ha fet un treball en els processos de postconflicte i de memòria històrica des de diversos àmbits. A l’Àfrica, la tasca està més centrada en la violència de gènere i en el dret de les dones. És el cas de Moçambic, on des del Govern col·laborem en un projecte amb el Ministeri de gènere on hi participen associacions de tot el món i el març vinent es presentarà a Nova York. Des de l’aprovació del nou Pla Director, el Govern català està redirigint la cooperació internacional cap a l’Àfrica.

Al Senegal han impulsat fons de dones al Senegal i al Marroc. Com s’han gestat i en quin recorregut tindran?

L’any passat vam fer una mena de prova pilot on vam atorgar una subvenció directa a una associació d’abast mundial que treballa a Moçambic, el Senegal i el Marroc. Tradicionalment aquestes accions es feien amb l’acompanyament d’una onege catalana però al lliurar-ho directament a aquestes associacions que coneixen la realitat de cada territori vam detectar una diferència molt més eficaç. Com que l’estratègia ha funcionat tan bé, l’any vinent posarem en marxa aquest projecte a Moçambic i a Colòmbia.

El departament de Cooperació compta amb dos representants al Marroc i a Moçambic. La intenció és ampliar-ne la representació a altres punts estratègics d’arreu del món?

És evident que als països on hi tenim representació, l’acció és més directa i concreta perquè fan un seguiment diari amb les administracions públiques i això reforça la nostra acció exterior en l’àmbit de la cooperació. Ara bé, sobre la taula no hi ha cap intenció d’incorporar més professionals perquè actualment la cooperació internacional està en un procés de transformació on la prioritat passa per establir aliances estratègiques amb altres agents multilaterals per incrementar l’impacte d’allò que fem.

Quins són els criteris que s’apliquen en els projectes i programes que acaben arribant a bon port?

Els marquen el Pla Director de cooperació i és a través d’un seguit de barems molt fixats. Hi ha dues línies: la convocatòria d’ajudes, on es presenten 140 oneges i la meitat acaben sent subvencionades. L’altra línia és la de cooperació directa que es basa amb acords amb associacions internacionals on s’estableix una relació de regió a regió per generar capacitat i coneixement. És una bona oportunitat d’incorporar altres departaments del Govern, una fórmula que hem reforçat darrerament i que ha funcionat molt bé.

Moltes oneges catalanes no van poder sobreviure durant la crisi econòmica, un moment en què el sector va patir una sacsejada. Les que van resistir com s’han adaptat en el nou escenari? 

La cooperació i la tasca de les oneges ha canviat molt en els darrers anys. Sobretot a l’hora de treballar i de ser efectius en un territori concret. Darrerament s’han incorporat un seguit d’oneges que fan una tasca molt més directa a través de campanyes a les xarxes socials i de crowdfunding sense la necessitat de disposar una seu física. I això ens ha dut a un panorama on hi ha oneges que segueixen el model més antic i d’altres adaptades en un format més actual. El sector s’està redefinint i en un debat obert per decidir cap on anem.

En la seva etapa a l’Ajuntament de Barcelona, vostè va gestionar projectes de cooperació internacional i solidaritat relacionats amb el conveni de col·laboració entre Gaza City, Tel Aviv i Barcelona, amb Turquia i Sarajevo. Aquella fórmula d’èxit és vàlida actualment?

Sí, i cada vegada està agafant més valor i les ciutats estan guanyant protagonisme i, prova d’això, és la lluita pel canvi climàtic o el comerç just. Actualment, la cooperació és un sector que es troba en una transformació constant i ha de canviar el seu rol dins la societat. Crec que ha de deixar de tenir un paper en l’extraradi de l’acció governamental i situar-se al rovell de l’ou.