Jaume Duch: “Fer el salt a la política no ho contemplava”

Jaume Duch Guillot (Barcelona, 1962) és el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, ha dedicat pràcticament tota la seva trajectòria professional a les institucions europees. Advocat, professor universitari i periodista, ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de director general de Comunicació i de portaveu del Parlament Europeu. Funcionari de la Unió Europea des del 1990, va ser el número u de la seva promoció. Des del 2017 fins al seu nomenament com a conseller, ha estat director general de Comunicació del Parlament Europeu. En la primera entrevista concedida a Exterior.cat, Duch traça les línies estratègiques del seu departament i explica com s’està adaptant a la realitat catalana després de més de tres dècades vivint a l’exterior.

Després de 35 anys a Brussel·les, què el va convèncer tornar a Catalunya?
El projecte i el president Illa, que és qui em va fer l’oferiment. La possibilitat de servir el teu país, Catalunya, i la confiança en el projecte que em va mostrar el president. Em va semblar una oportunitat molt bona de traspassar a Catalunya els coneixements i l’experiència acumulada durant l’etapa a Brussel·les i a Estrasburg.

Com es va gestar la seva incorporació a l’equip del president Illa?
Amb Salvador Illa ens havíem vist gairebé sempre que ell viatjava a Brussel·les, aleshores com a cap de l’oposició. I com és lògic, mai m’havia fet ofert res. La proposta va arribar l’endemà que Illa va ser investit president.

Com es va produir?
Em va trucar per telèfon, vam tenir una conversa molt interessant en la qual em va oferir el càrrec de conseller. Li vaig demanar dues hores per poder tancar una etapa llarga treballant al Parlament Europeu i canviar de residència. De seguida, vaig donar-li el meu vistiplau.

Vostè és un periodista de pedra picada. Després de tants anys convivint amb la política més institucional, el salt a la política era inevitable?
No, en absolut. Aquesta opció no la contemplava. La meva perspectiva professional era complir un cicle més en el Parlament Europeu, tot i que possiblement no tota la legislatura sencera. I a partir d’aquí, la intenció era fer el pas al món acadèmic com a professor fent classe sobre temàtica europea, ja que jo vaig iniciar la meva etapa laboral en l’àmbit del Dret Internacional Públic.

“Hem d’anar de bracet de tothom qui ens pugui ajudar, començant per les ambaixades d’Espanya”

El cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, ha assegurat en una entrevista a Exterior.cat que vostè “és el català més reconegut del Parlament Europeu”. Ho comparteix?
[Riu] Això no em correspon a mi, i pertoca als altres. En tot cas, catalans que hagin estat un període tan llarg a Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg ocupant càrrecs tan rellevants no n’hi ha tants. Sí que és cert, que tinc un rècord: 16 anys com a portaveu del Parlament Europeu. I ho he fet amb tota mena de presidents, de diferents països i ideologies, aquest seria l’aspecte més remarcable.

De tots els anys treballant a Brussel·les en l’àmbit de la comunicació al Parlament Europeu, la tardor de 2017 va ser la més complexa per a vostè com a català?
No necessàriament. El Parlament Europeu des del primer moment va determinar que era un afer intern i que, per tant, no s’hi havia de ficar massa. És veritat, que al cap d’uns dies després de l’1-O va haver-hi un debat obert amb la qüestió catalana. Òbviament, tothom em preguntava sobre els fets ocorreguts a Catalunya, hi havia un gran seguiment. I en aquests casos, com sempre, has de saber diferenciar en el que puguis pensar en l’àmbit personal i la que et pertoca com a professional de la comunicació en el Parlament Europeu.

Després de tants anys vivint fora de Catalunya, com és la seva adaptació?
L’aterratge en l’àmbit personal ha estat senzill, perquè no hi ha hagut massa temps a pensar, i la família viu a Brussel·les. Quant a l’adaptació des de l’àmbit polític, l’he trobat més senzill del que podia haver imaginat. És un govern que té un lideratge i un programa de govern fort i clar, i per als consellers és molt més senzill així.

Ara ja ha complert els primers 100 dies com a conseller. Què destacaria de la seva aportació fins ara al departament d’Unió Europea i Acció Exterior?
En primer lloc, muntar un equip molt professional sense el qual la resta d’objectius serien gairebé impossibles. Estic molt content de fitxar un seguit de professionals que eren experts en els àmbits europeus, d’acció exterior i de gestió. En segon lloc, i del que estic més satisfet és que abans dels 100 dies vam ser capaços presentar i fer aprovar pel govern el Pla Brussel·les que posa de relleu la prioritat d’actuar i interactuar amb les institucions europees. I això respon, també, a la decisió d’invertir el nom del departament i situar en primer lloc la Unió Europea. Aquests eren dos objectius que volia executar ràpidament i ho hem aconseguit.

“Cessament de delegats el 2025? Hem de veure quins acaben contracte i valorar si hi ha interès per a prorrogar aquest termini”

Europa i la Mediterrània són els escenaris en els quals vostè vol aprofundir en l’acció exterior catalana. Per què?
Perquè són els territoris en els quals hem d’interactuar més directament, perquè ens influeixen directament en les nostres vides. A banda de catalans, som ciutadans europeus. Moltes de les decisions que ens afecten no es prenen a Barcelona ni a Madrid, sinó a Brussel·les o a Estrasburg, així que hem d’incidir.

De quina manera?
Hem de tenir visibilitat i influència en aquestes decisions, en funció de quines són les institucions i els moments. I no només som un territori part de la Mediterrània, sinó que, d’alguna manera, Barcelona n’assumeix la capitalitat d’una manera oficiosa. Hi hem de dedicar molts esforços, perquè és un hinterland molt proper a nosaltres i una regió geopolítica complexa on passen moltes coses que ens poden afectar, com conflictes bèl·lics a Palestina i Israel, la situació a Síria o qüestions lligades a polítiques migratòries i al canvi climàtic i al desenvolupament de la riba sud de la Mediterrània.

Aquest 2025 un dels grans reptes serà aconseguir, finalment, l’anhelada oficialitat del català al Parlament Europeu?
Com a govern tenim dos reptes que estem perseguint en paral·lel. Un d’ells és l’oficialitat del català a les institucions europees, la qual exigeix la unanimitat de tots els estats membres. Hem d’aconseguir 26 “sí” i és una feina que coordina el govern espanyol, fruit d’un acord polític, però en què nosaltres intentem aportar la nostra part. Tenim un segon repte.

Quin?
La possibilitat de parlar català als plens del Parlament Europeu, així com ja es pot parlar a les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea, al Comitè de les Regions i a altres institucions europees. Hi estem treballant amb un cert optimisme. Es pot aconseguir i, tot i que no és l’oficialitat, ajuda a entendre la importància d’aconseguir-la, perquè donarà visibilitat al català a la institució més pública de totes i perquè ens donarà un argument més per aconseguir que sigui oficial.

Durant el mandat de Meritxell Serret es van posar les bases per crear un cos d’acció exterior. Tenen la intenció de tirar-lo endavant?
Per descomptat. Aquest és un punt de l’acord amb Esquerra Republicana. Ja hi ha una iniciativa parlamentària per part d’ERC amb la qual estem en contacte perquè s’introdueixi com a proposició de llei el mateix text que ja s’havia discutit i la tramitació del qual havia quedat interrompuda per les eleccions al Parlament. La idea és que es pugui aprovar ràpidament i que es pugui començar a fer un desplegament, si pot ser, durant el 2025.

Amb el govern de Pere Aragonès es va presentar l’estratègia per la Catalunya exterior on s’incloïa el Pla retorn. En quin punt s’hi troba?
De fet, el Pla retorn és un dels sis pilars o prioritats que vaig anunciar en el meu discurs el setembre passat. Hi estem treballant i estem consolidant les eines que podem posar a disposició del mig milió de catalans que viuen a l’exterior, alguns d’ells telemàtics. Un cop tinguem establert quin és el nivell de serveis que podrem prestar a aquests ciutadans, haurem de posar en marxa una campanya de comunicació perquè ho sàpiguen. Quan vaig arribar, vaig veure que el nombre de catalans que s’havien inscrit en el registre oficial de la Generalitat era molt petit. Això vol dir que s’ha de fer una feina de difusió perquè la comunitat catalana a l’exterior vegi que hi ha un interès concret.

“Al president Illa li vaig demanar dues hores per poder tancar una etapa llarga treballant al Parlament Europeu i canviar de residència”

La setmana passava van anunciar la darrera remodelació del departament. Destaquen la creació de la Direcció General de Coordinació Institucional en l’Àmbit de l’Acció Exterior. Per què han volgut crear una direcció general exclusivament per a les delegacions?
Perquè és la manera de poder assistir-les i de facilitar-los la feina. Fins ara, la coordinació de les delegacions es feia a partir d’un programa temporal, però no hi havia un nivell específic del departament que fos competent per a l’assistència de les delegacions. Ho vaig deixar ben clar des de l’inici, i fruit de l’acord amb Esquerra Republicana, que la prioritat és consolidar les delegacions. Aquesta reestructuració ha de permetre a les delegacions fer la feina millor que fins ara i complint, així, amb els objectius assignats. Aquesta és la part més visible i més interessant de les millores que hem fet en el departament.

Per què la delegació de Brussel·les passa a dependre directament de vostè?
Perquè aquesta delegació té més importància que la resta. En primer lloc, és l’òrgan de representació de tot el govern a Brussel·les, que és la capital comunitària. En segon lloc, perquè és la delegació té més personal que altres delegacions, que té un volum de treball molt superior i ha de tenir capil·laritat i arribar a totes les unitats del departament. Per tant, si depèn d’una persona que no té la visió de tot el departament no funcionaria de la mateixa manera. I, finalment, perquè la delegació que s’esmenta en l’articulat de l’Estatut d’Autonomia.

Ha cessat dos delegats d’una tacada: Eric Hauck i Isidre Sala. Té previst cessar algun delegat o delegada més durant el primer semestre de 2025?
No ho sabem. Hem de veure quins són els delegats i delegades que acaben contracte, i quan arribi el moment, les dues parts haurem de valorar si tenim interès a prorrogar-ho o preferim obrir un concurs públic per anar renovant els delegats. Encara no ens ho hem plantejat.

Vostè ha posat molt l’accent en Europa. Quin paper jugaran les delegacions més enllà del continent europeu i si té la intenció de suprimir-ne alguna?
L’acció exterior del Govern també és una prioritat, no només en l’àmbit europeu. No tenim la intenció de suprimir cap delegació. En tot cas, hi ha la idea de redistribuir, és a dir, hi ha delegacions que s’ocupen de diversos països, i hem d’analitzar si aquest sistema és eficaç. Hem de tenir en compte que no totes les delegacions tenen el mateix pes ni les mateixes prioritats, n’hi ha que són més rellevants.

Què vol dir?
Té a veure amb les relacions bilaterals i multilaterals. És el cas de les delegacions de Suïssa, França i als Estats Units. Tenen una doble feina: de fer el seguiment i relació amb el país i, al mateix temps, són la porta per entrar en les organitzacions internacionals, de les quals volem tenir més presència que fins ara. Ja hi estem treballant a fons. I d’altra banda, hi ha delegacions que ens posen en contacte en tots els àmbits.

“Mantindrem el pla de subvencions perquè és essencial per a la supervivència de la major part de les comunitats catalanes a l’exterior”

En una entrevista a Exterior.cat, poc abans de les eleccions catalanes, l’eurodiputada del PSC, Laura Ballarín assegurava que “l’acció exterior catalana tindrà més impacte si les delegacions del Govern van de bracet amb les ambaixades espanyoles”. Ho comparteix?
Hem d’anar de bracet de tothom qui ens pugui ajudar, començant per les ambaixades d’Espanya. Així és com pots arribar més lluny. Però jo no ho limitaria anar de bracet de les ambaixades espanyoles, sinó de tothom. En aquest món globalitzat, les relacions internacionals funcionen a través del networking, compartir objectius i buscar aliats en allò que vulguis aconseguir. I, en aquest cas, com més aliats, millor.

Vostè coneix la realitat de les comunitats catalanes a l’exterior. Fa més de 30 anys, vostè, en els seus primers anys com a català a l’exterior, va arribar a formar part de la junta del Centre Català de Luxemburg. Què recorda d’aquella etapa?
[Somriu] Luxemburg és un país molt petit, però que tenia i continua tenint un centre català molt fort i ben organitzat, amb una presència de catalans significativa, majoritàriament funcionaris de les diferents institucions europees. Va ser una etapa interessant per descobrir què pot fer un català a l’estranger, tenint en compte que aleshores no hi havia internet. Sent membre de la junta, vaig organitzar un concert de Jordi Savall al Teatre Nacional de Luxemburg i vaig col·laborar en una emissora de ràdio. Eren activitats que et permetien mantenir el lligam amb Catalunya.

Actualment, hi ha més d’un centenar de casals i comunitats catalanes reconeguts oficialment per la Generalitat. Com a conseller, quin és el pla d’acció que té previst per a les comunitats catalanes?
Els casals catalans a l’exterior han de continuar sent una xarxa molt rellevant. Són el portaveu del Govern en molts països i, en alguns casos, són les autèntiques ambaixades de Catalunya. Històricament han jugat un paper rellevant, s’ha de reconèixer i des del Govern se’ls ha de donar tot el suport.

“Mentre no hi hagi una llei electoral pròpia catalana, el Govern no pot fer res més que informar i incentivar el vot”

La pregunta que es fan les comunitats catalanes a l’exterior: el govern de Salvador Illa mantindrà l’aportació econòmica en forma de subvencions adreçada a aquestes comunitats?
Sí, mantindrem el pla de subvencions perquè és essencial per a la supervivència de la major part de les comunitats catalanes a l’exterior. Adaptarem i modernitzarem les bases de la convocatòria de les subvencions, ho farem quan pertoqui. Això sí, el que no volem és que es retardi la publicació d’aquestes bases, i que els casals pateixin fins que els arribi la dotació. Estarem molt amatents i anirem amb molta cura per a no perjudicar-los. Al mateix temps, hem de veure com els ajudem per adaptar-los als nous temps.

Què vol dir?
Els casals catalans, probablement, ja no han de fer les mateixes coses que fa 50 anys perquè la situació és molt diferent i perquè la imatge de Catalunya ja és una altra. I al mateix temps estem fent referència a persones que ja estan més arrelades en els seus països del que podia ser als inicis. Des del departament farem el possible per ajudar-los en aquest procés de modernització. Hi ha casals que ja han fet aquest procés, i n’hi ha d’altres que estan en una fase transitòria. Que comptin amb el nostre suport.

El vot exterior -tot i la derogació del vot pregat- encara continua sent un malson per als catalans residents a l’exterior. Què poden fer des del Govern per a millorar les dades de participació de la Catalunya exterior, que va tocar fons?
Mentre no hi hagi una llei electoral pròpia catalana, el Govern no pot fer res més que informar i incentivar el vot. El que no pot fer el Govern és modificar la legislació, ja que és espanyola. En tot cas, aquesta llei electoral catalana podria actualitzar-se, tenint en compte que hi ha països on votar té moltes més facilitats. Per tant, potser caldria fer una reflexió més global. Dit això, de la meva experiència com a català a l’estranger, la supressió del vot pregat ha facilitat molt els tràmits. Amb el vot pregat sí que era un malson.

El 2015 -fa gairebé una dècada- a proposta del PSC, es van plantejar dues circumscripcions a l’exterior (una per a Europa i una altra per al continent americà). Veu la possibilitat de recuperar aquest escenari?
Això passaria per comptar amb una llei electoral catalana, no es pot fer sense una legislació específica. Mentre no hi hagi això, ha de passar per la modificació de la llei electoral espanyola.

“A més de l’oficialitat del català a la UE, tenim un segon repte: la possibilitat de parlar català als plens del Parlament Europeu”

En l’acció exterior catalana també s’inclou la cooperació al desenvolupament. Quin és el segell que vol aportar el Govern de Salvador Illa en aquest àmbit?
El primer objectiu i més rellevant és aconseguir el 0,7% d’aquí a 2030, que és una de les prioritats del pla del propi govern de la Generalitat. I no es tracta només de voluntat política, sinó també de mitjans pressupostaris. És un compromís que he refermat en diverses ocasions tant al Parlament com en els mitjans de comunicació. El segon, és una política de cooperació feminista, heretat del programa de govern del PSC i del pla de cooperació existent que ens marca aquesta línia. Hi ha altres objectius.

Quins?
Hem de treballar cap a la modernització de la nostra cooperació al desenvolupament per adaptar-nos als canvis globals. Hem d’establir una cooperació que no només busqui el curt termini, sinó que tingui en compte elements més estructurals. I això vol dir que tingui molt en compte el canvi climàtic o la manca de desenvolupament econòmic que provoca onades migratòries. I, finalment, disposem d’una llei de cooperació al desenvolupament de 2001 i, com a conseller, m’agradaria adaptar-la i complementar-la, amb els nous elements que marquen una política de cooperació més global i més moderna. Ja hem començat a parlar-ne amb els diferents grups parlamentaris.

Dilluns vinent es lliurarà la Creu de Sant Jordi al Consell Català del Moviment Europeu. És un reconeixement merescut?
És un reconeixement merescudíssim, no només a la feina que fa actualment el consell sinó els 75 anys d’història que acumula. Aquesta entitat es va fundar gairebé de manera clandestina durant el franquisme, uns mesos abans que el consell espanyol. En un moment en què la idea d’Europa i democràcia anaven perfectament lligades, eren la mateixa reivindicació. Dit això, estic molt content que en aquesta convocatòria de Creu i Plaques Sant Jordi s’hagi inclòs una entitat europeista i m’agradaria que encetés una certa tradició.

Josep Borrell serà president del CIDOB. Comparteix la decisió del seu patronat de liderar el ‘think tank’ català?
Des del primer moment, la Generalitat -com a entitat que forma part del CIDOB- va estar al darrere d’aquesta proposta. Borrell té una trajectòria, una visió del món i uns contactes que poden situar el CIDOB en la lliga de ‘think tanks’ mundial.

Kristian Herbolzheimer: “Volem projectar Catalunya com un hub global de foment de la pau”