Jordi Xuclà és el president del Consell Català del Moviment Europeu [Foto: Quim Miró]

Jordi Xuclà i Costa (Olot, 1973) és l’actual president del Consell Català del Moviment Europeu, una entitat que el Govern de la Generalitat ha distingit amb la Creu de Sant Jordi. Doctor en Comunicació i llicenciat en Dret, és advocat i consultor en relacions internacionals, va ser professor associat de Dret Administratiu a la Universitat de Girona. Actualment, és professor de relacions internacionals a Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Militant de CDC des de 1989, va ser secretari general i president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) -del 1998 al 2000, i president fins al 2002-. També va ser diputat al Congrés espanyol i senador per Convergència i Unió (CiU). Ha estat president del patronat de la Fundació Llibertat i Democràcia i vicepresident de la Internacional Liberal. És patró de la Fundació Josep Pla. A Exterior.cat, Xuclà posa en valor la trajectòria del Consell Català a les portes de rebre la Creu de Sant Jordi.

La pregunta és obligada: Quin valor té la Creu de Sant Jordi que atorgarà el govern al Consell Català del Moviment Europeu?
Estem profundament agraïts al govern de la Generalitat que el que fa és un reconeixement a l’entitat europeista de més llarga trajectòria de Catalunya. En un reconeixement com aquest, hem de recordar els orígens i el perquè del moviment europeu que va iniciar-se fa 75 anys. Catalunya té una clara dimensió i vocació europeista. Per això, l’entitat té la voluntat de llançar idees i dinamitzar l’europeisme de present i de futur.

Com va saber que se’ls reconeixien amb la Creu de Sant Jordi?
[Somriu] Vaig rebre una trucada -com la resta de guardonats- de la consellera de Cultura, que és qui gestiona aquest reconeixement. Em van assegurar que ho farien públic en una setmana i es va convertir en un mes! Vaig mantenir-me callat, ni tan sols ho vaig comunicar a la junta. Només ho vaig transmetre a la persona que treballa la comunicació del Consell perquè ho tingués tot a punt.

El Govern ha posat en valor “el seu gran treball en defensa de l’europeisme, com una eina fonamental de progrés i llibertats per a la societat catalana”. Avui, aquesta defensa és més necessària que mai?
Europa és un projecte que sempre s’ha cuinat a foc lent, pas a pas, amb punts a favor i en contra. Ara bé, l’europeisme sempre és necessari, com ho és la democràcia, que convé defensar-la i no donar-la mai per feta. El projecte europeu s’ha aprofundit i enfortit, molt més del que ens podríem pensar en els orígens en el Tractat de Roma. Avui les amenaces que té Europa no són estrictament europees, sinó globals.

Quines són aquestes amenaces?
Són amenaces de final d’un ordre mundial i d’una certa erosió dels valors de la democràcia, fruit d’una crisi d’àmbit global. Per tant, Europa el què ha de fer és tenir una resposta genuïnament europea davant dels grans reptes globals: la nova governança i els desajustos que ens ha produït una cosa bona com és la globalització. En aquest sentit, Europa ha de prendre la iniciativa davant la globalització.

De quina manera?
A través d’una resposta que asseguri el model social europeu, les formes de vida dels europeus, la política de seguretat i defensa europees amb un lideratge polític en l’explicació de per què necessitem immigració i que aquesta ha de ser legal i ordenada. Del projecte europeu, possiblement, hi haurà defectes, però jo, sincerament, només hi veig virtuts.

“El Consell Català del Moviment Europeu continua sent una magnífica i positiva acumulació de talent d’europeistes”

Foto: Quim Miró

Què escenifica avui el Consell Català del Moviment Europeu?
El Consell és societat civil, que avui no és la mateixa que en l’últim quart del segle passat, quan es va recuperar la democràcia a Catalunya. En aquells anys de la transició a la democràcia el Moviment Europeu va tenir una veu moral determinada per impulsar la unitat dels partits polítics a favor de la democràcia i la integració al projecte europeu. El Consell continua sent una magnífica i positiva acumulació de talent d’europeistes, molts dels quals han servit en institucions europees i en posicions destacades del govern o de la societat civil.

És la Masia de l’europeisme a Catalunya?
Hi ha funcionaris catalans de la Unió Europea, acadèmics i gent d’acció que poden en certa manera confirmen aquesta idea. Hi ha una massa crítica important de pensament. El Moviment Europeu té un repte: incorporar joves i transmetre aquest entusiasme europeista a més i més joves. Si el moviment europeu tingués la temptació de ser un club de conversa selecte entre europeistes sofisticats i brussel·litzats seríem poc útils a la societat catalana. Per tant, des del Consell el que hem de fer és llançar idees i apropar el projecte europeu a la ciutadania.

“Hem de descodificar la utilitat d’Europa”

Quins són els reptes que té avui el Consell?
La capacitat de transmetre aquest talent als joves a través de les noves eines digitals, especialment a través d’eines que ells mateixos utilitzen diàriament (perfils d’Instagram , X i el que vingui). Cal aprofundir en la digitalització, i també hem d’incidir en el món local amb un cert activisme europeista a municipis i barris. Hem de descodificar la utilitat d’Europa i, sobretot, combatre la cantarella que els mals venen de Brussel·les. Des de fa molts anys, Europa subvenciona projectes als municipis que ens beneficien directament com a ciutadans i cal fer-ne memòria.

Quin valor té per al Consell Català del Moviment Europeu que al capdavant de la conselleria d’Acció Exterior del Govern hi hagi un europeista de pedra picada com el conseller Jaume Duch?
El conseller Duch va tenir un gest simbòlic: la primera audiència després de prendre possessió del càrrec de conseller de la Generalitat va ser reunir-se amb el Consell Català del Moviment Europeu. Aquest gest el posem en valor perquè també vol dir que té la intenció de dialogar amb la societat civil. I sens dubte que el bagatge i el saber fer del conseller Duch en les institucions europees ajuda que l’europeisme dels fets rutlli bé al govern i a la societat d’avui.

Quina relació tenen amb l’actual govern de Salvador Illa?
El Consell representa la societat civil catalana amb una mirada transversal, és a dir, està integrat per sensibilitats polítiques molt diverses, però sempre preservant la lleialtat institucional cap al govern de la Generalitat.

I amb la resta d’entitats europeistes que hi ha a Catalunya?
En alguns casos, som entitat d’entitats. És el cas del Consell, integrada per moltes altres entitats europeistes en les quals treballem i cooperem en xarxa. Amb totes les entitats hi mantenim un bon to de col·laboració i de mà estesa.

En una entrevista a Exterior.cat, el seu predecessor, Xavier Ferrer, li va fer un encàrrec per al nou mandat: “cal reafirmar la nostra convicció de la utilitat i la necessitat de preservar el Consell com un espai de trobada i de consens al voltant de l’ideal europeu a Catalunya”.
Ho subscric fil per randa. En el missatge de Ferrer, hi ha una paraula clau: consens. L’expresident del Consell li va tocar viure una etapa en la qual els consensos van ser més difícils, ja que es va intentar somatitzar algunes tensions de la política interior com a política europea, quan això és fer passar bou per bèstia grossa. Ara bé, Ferrer va ser capaç de mantenir aquest consens i li hem d’agrair. Ara aquest consens europeista és molt més senzill. Quant a l’encàrrec, només els associats i el conjunt dels membres de l’assemblea del Consell diran quan s’acabi el mandat de dos anys si compleixo o no.

Vostè va exercir durant una colla d’anys com a polític de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El partit que va impulsar el president Pujol ha complert 50 anys. Queda alguna cosa d’aquella Convergència en la política catalana actual?
Faré una reflexió totalment personal, no pas com a president del Consell. Vist amb perspectiva, per a mi Convergència va abaixar la persiana, a tot estirar, l’octubre de 2017, fins i tot, abans de la seva autodissolució tècnica. Algun dia, més endavant, ho explicaré amb més detalls.

“Hem de mirar que sectors de la societat catalana surtin de la melancolia i tornin a veure en Europa un projecte que val la pena”

Deixa la política per sumar-se en el projecte del Consell Català del Moviment Europeu.
La carpeta de la meva vida pública en política va tancar-se el 2019 per molts motius. Quan s’evapora l’espai polític que representes, és molt més fàcil entendre que s’ha acabat una etapa. Un cop vaig sortir d’escena, vaig aplicar-me el silenci que em sembla que és el millor que pot fer un polític retirat en els primers anys. I més endavant, Xavier Ferrer em va oferir el repte de ser secretari general del Consell.

Fins que arriba a la presidència del Consell.
Amb l’aleshores president vam treballar plegats. Al final del seu mandat, Ferrer i altres membres de la junta van plantejar presentar la meva candidatura com a president. Un any i mig després del meu nomenament puc assegurar que m’hi trobo molt còmode.

Foto: Quim Miró

Durant el procés, creu que l’immobilisme d’Europa va provocar que el projecte europeu s’esquincés a ulls d’una bona part de catalans i catalanes favorables a un referèndum d’autodeterminació?
Faig un incís: en aquesta resposta parlaré estrictament a títol personal. A mi m’hauria agradat que tot això no haguera passat i espero que l’europeisme continuï ben viu en el sí de la societat catalana, perquè Europa suma més que resta. En els darrers anys a Catalunya, hi va haver polítics que van enviar missatges a la societat que el camí cap a l’emancipació i la independència era molt senzill. En política, el lideratge és intentar traslladar la societat la realitat del context. Seria una pena que fruit dels fets dels últims anys hi hagués una part de la societat que dimitís de l’europeisme.

I té motius aquesta part de la societat catalana per dimitir de l’europeisme?
No, en tot cas té motius per impugnar greument els líders que els van dir que això era molt fàcil. Sobretot, per les frases com “la revolució dels somriures”, “resistència gandhiana” i “el món ens mira”. Res d’això es va produir. El lideratge polític és molt important. Errar en els camins possibles pot conduir al desassossec. Hem de mirar que aquests sectors de la societat catalana surtin de la melancolia i tornin a veure en Europa un projecte que val la pena.

“Estem profundament agraïts al govern de la Generalitat de concedir-nos la Creu de Sant Jordi”

Històricament, Catalunya i Europa sempre han anat de bracet. Per què és rellevant per al país ser un soci fidel d’Europa?
A Catalunya i al conjunt de la societat catalana li convé. Només cal pensar en el cost de la no Europa, i no cal anar al Marroc o al Regne Unit. El cost de la no Europa no només té a veure amb el control de passaports i la manca de llibertat de moviment de l’espai Schengen, sinó que té a veure amb un estil europeu de vida, un model social, el progrés econòmic davant el no Erasmus i la no integració de mercats. Davant dels qui promouen la no Europa, hi ha un llistat de països que volen accedir a la Unió Europea. Considero que l’ampliació és absolutament necessària, i en el cas dels Balcans occidentals hauria de ser possible en un horitzó de 7 o 8 anys, progressen i fa molt que esperen. I el factor geopolític ha tornat a agafar relleu en les fronteres orientals d’Europa.

Foto: Quim Miró

Veu incomprensible que avui el català no sigui una llengua oficial a Europa?
Fins ara no hi havia hagut el mandat polític per portar el català als més alts nivells d’oficialitat a Europa. Avui hi ha una voluntat dels governs català i espanyol, s’hi han compromès políticament i volen fer-ho possible. Si hi ha l’excepció ibèrica a Europa en l’àmbit elèctric, també pot haver-hi l’excepció ibèrica en l’àmbit lingüístic. Catalunya sempre ha practicat el gradualisme en el reconeixement de la nostra identitat, també en l’àmbit lingüístic, que és molt important en el moment actual.

Quins reptes té avui a Europa?
Té el repte de mirar-se al mirall i diagnosticar bé el moment actual. I a partir d’aquí, dos grans reptes: primer, el d’avançar cap a l’autonomia en seguretat i defensa; i en segon lloc, ser clar i exercir lideratge sobre què és avui identitat europea, projecte europeu i l’impacte del fet migratori. S’acaba la subcontractació de la seva defensa europea a una OTAN orientada pels Estats Units. Europa no pot ser el poder tou, necessita ser autònoma en matèria de seguretat i defensa. Ucraïna ens ha fet obrir els ulls. Per tant, l’autonomia d’Europa ha de ser en quant a seguretat, estratègia i política industrial.

El segon repte: drets i lideratge sobre identitat europea, projecte europeu i l’impacte del fet migratori.
En les jornades de tardor del Moviment Europeu vam reflexionar sobre identitat europea, projecte europeu i l’impacte del fet migratori. Combinar aquests tres aspectes és un repte que té avui Europa sobre la taula per encarar el present i el futur més proper. Quant al fet migratori, hi ha diversos models a Europa que funcionen i les institucions europees i els seus líders han d’explicar a la societat que la immigració és necessària, i al mateix temps, deixar clar que ha de ser una immigració legal i ordenada té les mateixes exigències de deures i els mateixos drets. La no acceptació d’aquesta realitat és el que ens porta a l’Europa reaccionària i hem de fer el possible perquè l’Europa reaccionària no creixi més.

“Avui les amenaces que té Europa no són estrictament europees, sinó globals”

Som a les portes d’un nou any. Com es presenta el 2025 pel Consell Català del Moviment Europeu?
El 2025 és previst que publiquem la traducció al català de les actes del Congrés de la Haia. En els pròxims dos anys ens agradaria recuperar les figures de dos europeistes: Enric Adroher “Gironella” i Josep Xirau, un dels fundadors de la Unió Socialista, qui va ser diputat a les Corts espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) l’any 1931, qui desplega una activitat internacional molt rellevant sent el primer espanyol funcionari de la UNESCO i, posteriorment, de Nacions Unides. Xirau i Adroher van ser al Congrés de l’Haia de 1948, juntament amb Josep Trueta. Catalans presents en el moment funcional del projecte europeu després de la Segona Guerra Mundial i compartint debats amb els grans líders europeus d’aquell moment excepcional.

Cada any promouen unes jornades al Parlament de Catalunya. Ens podria avançar quin serà el fil conductor de les jornades previstes per al 27 de gener vinent?
Aquestes jornades posaran l’accent en els 30 anys del procés de Barcelona, aquell inici d’una política euromediterrània, i la necessitat d’un rellançament de la política euromediterrània. Si no ho fa la secció catalana del Moviment Europeu, en col·laboració amb la balear, qui farà una reflexió sobre el rellançament de la política de veïnatge del sud d’Europa? Aquest any seran les 34 jornades del Moviment Europeu al Parlament de Catalunya, una xifra que diu molt del llarg recorregut del foment de l’europeisme des de la recuperació de les nostres institucions d’autogovern.

El Consell Català del Moviment Europeu, guardonat amb la Creu de Sant Jordi
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram