Lucie Kuzmová és la professora titular del grau Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Masaryk de Brno [Foto: cedida]
Lucie Kuzmová (Brno, República Txeca, 1985) és doctora en Llengües Romàniques por la Universitat Masaryk de Brno (República Txeca) i professora titular del grau Llengua i Literatura Catalanes a la mateixa universitat. La seva recerca es dedica a la pragmalingüística de la llengua catalana, sobretot a les qüestions relacionades amb la (des)cortesia verbal, les activitats d’imatge social, l’atenuació i la intensificació lingüístiques. El pròxim setembre Brno serà la seu de la IV Escola d’Estiu de Lingüística Catalana. A Exterior, Kuzmová fa una radiografia de l’ensenyament del català a la seva universitat de la República Txeca.
Brno acollirà la IV Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC 2024). En què consistirà?
Tindrà lloc del 3 al 6 de setembre, uns dies en els quals s’ofereix formació en lingüística catalana a estudiants de grau i de postgrau per aquells qui vulguin completar el seu coneixement en aquest camp, amb atenció especial a estudiants d’universitats de fora del domini lingüístic català que tinguin interès en la llengua catalana o ja n’hagin començat a investigar algun aspecte.
També és una oportunitat perquè els estudiants presentin els seus treballs.
Sí, inclou un espai destinat a la presentació de treballs d’estudiants, que hem ampliat la convocatòria fins al 7 de juliol. A l’Escola d’Estiu també hi ha un espai de tutories que afavoreix la interacció directa amb els especialistes. D’aquesta manera es facilitaran les col·laboracions i la creació d’una xarxa de suport en estudis lingüístics sobre la llengua catalana.
Què és el més rellevant de la programació de l’edició de 2024?
Jo destacaria la ponència inaugural a càrrec de Judit Freixa, directora de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona farà una conferència inaugural sobre neologia. A banda de la presentació dels treballs dels estudiants, hi ha un parell de visites turístiques a la ciutat de Brno i en cellers de vins.
Quina és la tasca que feu des del comitè organitzador?
El més important és trobar una ponència inaugural que generi interès, que sigui atractiva, ja que també condiciona la inscripció dels estudiants. Més enllà de la programació, la nostra feina també va molt lligada a la logística. Així, haurem d’estar pendents de l’allotjament dels estudiants i que hi hagi aules lliures perquè puguin presentar els seus treballs.
Els estudiants tenen l’estímul que els seus treballs poden ser premiats amb la distinció Aina Moll, que convoca l’Institut d’Estudis Baleàrics.
Així és. Amb l’objectiu de fomentar la investigació en aquest àmbit es lliurarà el IV Premi Aina Moll al millor treball presentat, convocat per l’Institut d’Estudis Baleàrics, com a reconeixement a la figura d’aquesta filòloga i lingüista. El millor treball rebrà el Premi Aina Moll, dotat amb 3.000 euros i finançat per la Direcció General de Política Lingüística del govern de les Illes Balears.
“Tot i el fort impacte que tenen llengües com l’anglès, crec que la convivència amb les llengües minoritàries és perfectament possible”
Com a professora titular del grau Llengua i Literatura Catalanes a la mateixa universitat quan vas descobrir el català?
Estudiant Filologia a la Universitat vaig triar estudiar català i me’n vaig enamorar. Després de cursar a la universitat i diferents nivells de certificat. També vaig assistir a les estades lingüístiques que promou l’Institut Ramon Llull i vaig fer el doctorat d’espanyol.
Fins que assumeixes el grau Llengua i Literatura Catalanes de la universitat a Brno.
Sí, d’això fa sis anys quan va haver-hi la renúncia del professor titular.
Continua havent-hi interès per als estudiants de la República Txeca d’estudiar català?
Sí, una mica més, cada curs on s’inscriuen 25 estudiants repartits en les tres modalitats que oferim. La modalitat semipresencial està guanyant molt interès, sobretot perquè persones que treballen o tenen família tenen la possibilitat d’estudiar català.
Què els empeny als estudiants a triar el català?
Cada cas és diferent. Ara bé, majoritàriament perquè quan els fem l’entrevista prèvia ens diuen que trien el català perquè tenen alguns coneixements sobre Catalunya. Saben que Barcelona és la capital i que hi ha un equip de futbol molt conegut, com és el Barça. En el cas dels estudiants de grau, hi ha altres interessos diversos.
Fa gairebé 10 anys es va posar en marxa el grau de llengua en català. Com s’ha consolidat?
El grau en llengua i cultura catalana està molt consolidat a la Universitat Masaryk de Brno. Els estudis es poden cursar no només com a grau, sinó que també estaran disponibles com a minor, és a dir, com a itinerari d’especialització. El grau també es complementa amb cursos especialitzats per als nostres estudiants, cosa que referma la nostra aposta.
Aquesta aposta de la Universitat Masaryk de Brno per l’ensenyament en català està assegurada i és de futur?
Sí, totalment. Brno disposa d’estudis catalans des de fa 25 anys. És una universitat que dona tot el suport als graus més petits. A més, l’ensenyament del català a Brno és estratègic per a la universitat, és una aposta de present i de futur. Hi suma el suport que rep de l’Institut Ramon Llull, que assumeix el cost dels honoraris del professorat de català.
Brno no és l’única universitat on s’imparteix l’ensenyament en català.
Juntament amb aquesta universitat, a la República Txeca hi ha dos altres campus que ofereixen estudis catalans als seus plans d’estudi: la Universitat Carolina de Praga i la Universitat d’Olomouc.
“L’ensenyament del català a la Universitat de Brno està assegurada, és una aposta de futur”
Brno és una ciutat molt universitària, amb la presència de joves d’arreu.
És la segona ciutat més important del país i té mig milió d’habitants. És una ciutat molt jove, hi ha molts estudiants internacionals perquè hi ha moltes universitats. És una ciutat molt agradable.
Quin vincle teniu des de la universitat amb la delegació del Govern a l’Europa Central?
Hi tenim molt bona relació. Hi col·laborem sovint i compartim esdeveniments. Sense anar massa lluny, l’abril passat vam celebrar junts la diada de Sant Jordi. És important comptar amb el suport institucional perquè, a vegades, des d’un departament de la universitat com el nostre no tenim les mateixes facilitats si ho fem de bracet amb la delegació del Govern.
Tinc una curiositat. Has estat mai a Catalunya?
Sí, vaig visitar Catalunya tres estius seguits. Vaig poder descobrir Barcelona i Girona, a més d’Andorra i les Illes Balears. D’aquelles visites em va agradar molt Gironella, un poble petit i acollidor.
En un context de globalització, com veus la supervivència de les llengües minoritàries com el català?
El català té una situació semblant a la del txec, ja que som més o menys els mateixos parlants: uns 10 milions. Tot i el fort impacte que tenen llengües com l’anglès, crec que la convivència amb les llengües minoritàries és perfectament possible.
T’has plantejat alguna vegada viure a Catalunya?
[Riu] No, a Brno, al meu país, soc molt feliç.
Dos professors universitaris de català a Brno versionen ‘L’estaca’ de Llach al txec
