Pau Artigas: “Hi ha moltes entitats catalanes a Londres i un esforç més coordinat aniria bé per tenir més múscul”

Pau Artigas (Vilanova i la Geltrú, 1974) s’ha convertit en el nou president de Catalans UK, el Casal Català de la Gran Bretanya. Llicenciat en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, va establir-se a Londres des del 2014 amb la seva família, va conèixer l’Escola Catalana de Londres des dels inicis, va dur-hi els fills i ara es posa al capdavant d’un casal que lluita per enfortir-se. La capital anglesa és una de les ciutats amb més catalans i des de Catalans UK volen recuperar tot el que la pandèmia, el Brexit i el moviment de residents els ha fet perdre pel camí. A Exterior.cat parlem amb Pau Artigas per conèixer el nou rumb del casal londinenc.

Quan va començar el teu lligam amb Catalans UK?
Al cap d’un any d’arribar a Londres, un grup de pares van muntar l’Escola Catalana de Londres i vaig apuntar-hi els meus fills, així va començar el meu lligam amb el casal i amb la comunitat catalana de la ciutat. Jo anava a les activitats que fèiem, però amb la pandèmia, tot va aturar-se, i el casal va patir-ne els efectes. Un temps més tard, un grup de pares de l’escola vam pensar que s’havia de fer alguna cosa amb Catalans UK, volem tornar-lo a posar on era abans, i va sorgir la idea de presentar-nos com a junta directiva.

Com va ser aquell traspàs?
La junta anterior tenia ganes de deixar-ho, així que aquest grup ens hi vam presentar i vam sortir escollits. A partir d’aquí, tenim moltes ganes i també molta responsabilitat de portar el projecte endavant.

Quins objectius us heu marcat?
En tenim tres. El primer, millorar i incrementar l’oferta d’activitats que es feia; el segon, reforçar els lligams amb altres grups i associacions de catalans que han anat apareixent darrerament; i el tercer, millorar la comunicació amb la comunitat catalana.

Quines són les activitats que voleu tornar a fer?
Volem tornar a promocionar els sopars-tertúlia, una activitat que agrada molt als socis i ja tenim un parell de propostes, i recuperar clubs de lectura un cop al mes. També volem fomentar les trobades professionals entre catalans establerts a Londres sobre una temàtica en concret i impulsar l’organització de concerts, també es feia abans de la pandèmia.

Pel que fa a la comunicació amb altres entitats de la comunitat catalana, a què et refereixes?
Hi ha moltes entitats que treballem de manera independent, i un esforç més coordinat aniria bé per tenir més múscul i aconseguir una major difusió i més dimensió, es tracta d’ajudar-nos els uns als altres.

“La pandèmia, tot va aturar-se, i el casal va patir-ne els efectes. Volem tornar-lo a posar on era abans”

Des del 2019, hi ha hagut molt moviment en la presidència, per què?
Sí, amb mi hem estat quatre presidents. Tot plegat ha passat perquè s’han unit molts factors, com la pandèmia, els canvis de junta i la situació política del país, i ara volem tornar a posar en marxa diferents iniciatives que abans es feien.

El Regne Unit i Catalunya han viscut moments polítics i territorials difícils i tensos, com el Brexit allà i el procés aquí. Creus que també hi ha influït?
Per descomptat. No ha sigut fàcil, perquè totes les activitats que es feien abans eren presencials, però ara la gent ha canviat i està molt acostumada a treballar i divertir-se de manera virtual. Per això, costa més d’enganxar-los, arran del Brèxit molts catalans han marxat i, ara, les condicions per viure a Londres són més difícils.

Tot i així, seguiu sent una de les ciutats amb més catalans.
Sí, el nombre de catalans és molt alt, però en els últims anys les activitats que s’han promocionat des del casal han estat enfocades en una certa temàtica. Per això, volem diversificar el que fem i posar en marxa altres activitats, perquè hi ha una demanda, i si nosaltres no les oferim ho faran altres entitats.

Per què tants catalans han triat Londres com a destinació per viure-hi? Què té, aquesta ciutat?
És una ciutat molt internacional, això és inqüestionable, i t’hi sents molt còmode perquè pots trobar la teva pròpia parcel·la. En altres aspectes, és una ciutat on pots desenvolupar la teva feina, i això és molt atractiu.

Quan vau arribar a la ciutat, vau interessar-vos molt aviat per l’Escola Catalana de Londres i vau portar-hi els vostres fills. És la clau, d’integrar Londres amb Catalunya?
Sí, ho vaig tenir clar des del primer moment, volíem que els nostres fills s’integressin amb la cultura d’aquí i anessin a una escola anglesa, però no volia que perdessin el lligam català, que seguissin les tradicions. La meva dona és uruguaiana i ens vam conèixer a Barcelona quan estudiàvem, així que parla el català perfectament, però ella parla en castellà als meus fills i jo en català.

“Volem diversificar el que fem i posar en marxa altres activitats, perquè hi ha una demanda, i si nosaltres no les oferim ho faran altres entitats”

Quin llegat et va deixar el president anterior, i quina empremta vols deixar a Catalans UK?
Bé, venim d’una època amb moltes dificultats, com t’explicava abans, i els presidents que hi ha hagut han lluitat el millor que han pogut contra les circumstàncies. Per això, la nostra tasca és la d’intentar millorar el que s’ha fet, incrementant l’oferta i el valor que pot donar Catalans UK. I augmentar també el nombre de socis que tenim, que ara són uns 80.

La junta directiva actual té experiència en mandats anteriors, creus que això us ajudarà?
Sí, la Marta Amigó és la secretària i hi era en la junta anterior; la Carmina Munté va ser presidenta i ara n’és vocal; i l’Enric Arias, que és el tresorer de l’Escola Catalana de Londres, entra amb aquest mateix càrrec a la junta de Catalans UK. A més, hi ha altres socis que podran ajudar, i el nostre objectiu és fer bé les coses, no cal que en siguin moltes. Volem que solidifiquin i que això ens permeti millorar.

Sempre has viscut a Londres, des que vas marxar, tens fixada una data de tornada?
Mira, tot just ahir vaig fer l’examen per assolir la nacionalitat anglesa i el vaig aprovar [riu]. La meva dona i els meus fills ja tenen la nacionalitat i de cara a l’any que ve la intenció es obtenir la nacionalitat anglesa, i sí que m’agradaria tornar, però no et sabria dir quan.

Rècord de catalans residint a UK: Entre el Brexit, l’arrelament familiar i feines qualificades