Carmina Munté, Marc Pujol, Francesc Claret i Samantha Vall [Fotomuntatge: Marga Moreno / Exterior.cat]
El Regne Unit s’ha convertit en la segona comunitat de catalans a l’exterior més àmplia (amb 32.866 persones) només superada per França i ha desbancat l’Argentina (32.090). Ho diu l’últim informe fet públic per l’Idescat, a partir del Padró d’espanyols residents a l’estranger de l’INE. Quatre catalans residents a UK, Francesc Claret (delegat del Govern català al Regne Unit i Irlanda), Carmina Munté (expresidenta de Catalans UK), Marc Pujol (president de Catalans UK) i la periodista i escriptora Samantha Vall, analitzen els factors que han contribuït a aquest augment de població catalana en territori britànic.
Segons l’informe de l’Idescat, el creixement de població catalana al Regne Unit ha estat molt significatiu en aquesta última dècada. L’any 2013 es comptabilitzaven 9.123 catalans al Regne Unit (4,49%) i deu anys més tard, el registre s’ha triplicat. Actualment, el nombre de catalans i catalanes a UK s’eleva a 32.866, una xifra que representa el 8,95% del total de la comunitat catalana a l’exterior.
En aquests darrers deu anys, tan Catalunya com el Regne Unit han viscut canvis en els escenaris socioeconòmics que també ajuden a entendre la nova realitat. Carmina Munté assenyala quatre factors perquè els catalans hagin fet les maletes cap a territori britànic: “la crisi econòmica a l’Estat espanyol, la falta de llocs de treball remunerats i en condicions, la falta d’inversió pública i privada, i sobretot, la falta de recursos en R+D”.
L’efecte Brexit, determinant
Foto: Freepik
El factor principal que escenifica millor el creixement de la població catalana a UK és a conseqüència del Brexit. Hi coincideixen tots quatre, com un factor amagat. La sortida efectiva del Regne Unit de la Unió Europea el gener de 2020 va provocar, segons el delegat Francesc Claret, “la necessitat d’acreditar aquesta residència al país per garantir tota una sèrie de drets i garanties legals que han quedat descobertes arran del Brexit”.
“Ara arran del Brexit, han decidit registrar-se oficialment”, apunta Carmina Munté
Com explica Marc Pujol, “per conservar la nacionalitat espanyola un cop adquirida la britànica, cal registrar-se, com també els fills”. I Carmina Munté subratlla que “les dades poden portar a confusió pel fet que molts catalans que ja vivien a UK o estaven al país de forma temporal, ara arran del Brexit, han decidit registrar-se oficialment”. Com expliquen, amb el Brexit, la realitat catalana a UK s’ha regularitzat.
Arrelament familiar
L’Escola Catalana de Londres és una eina fonamental dins la comunitat [Foto: Escola Catalana de Londres]
Prova d’això és que les franges d’edat que han crescut més en el registre dels consolats espanyols són menors de 18 anys i joves entre 18 i 21 anys, la majoria fills i filles de catalans i catalanes que van emigrar a UK arran de la crisi econòmica que va viure Catalunya a principis del segle XXI. “L’establiment de manera permanent de famílies amb bones carreres professionals és un factor real. Vivim en un país ric i avançat”, subratlla Pujol.
“L’establiment de manera permanent de famílies amb bones carreres professionals és un factor real. Vivim en un país ric i avançat”, subratlla Pujol
El delegat Claret considera que “hi ha catalans que fa dècades que viuen a UK i que són una part important de la comunitat” i subratlla que “moltes persones van decidir tornar a Catalunya arran del Brexit i durant la pandèmia, però també n’hi va haver que van decidir quedar-se per les possibilitats que ofereix aquest país”.
I afegeix que “el Regne Unit no deixa de ser un país proper cultural i geogràficament, amb qui Catalunya hi té moltíssimes connexions històriques”. Així, Samantha Vall considera que “és un país ple d’oportunitats, amb feines millors i més ben remunerades”. Aquest fet té rellevància tenint en compte que excepte Londres, a la resta de UK “tot és més barat” respecte a Catalunya.
Un pol d’atracció
La ciutat de Londres és el motor del Regne Unit [Foto: Freepik]
Tot i que és difícil generalitzar, el perfil majoritari dels catalans i catalanes residents a UK és d’un professional que disposa grau o llicenciatura universitària (amb l’afegitó d’algun màster) i que treballa en els sectors de la sanitat, l’educació, l’enginyeria i la investigació. “La immigració més recent s’ha professionalitzat”, subratlla Pujol. A diferència de deu anys enrere, actualment la nova immigració post-Brexit té, segons el president de Catalans UK, un perfil “amb més formació i s’estableixen amb un pla professional i vital més definit”.
“A Londres és on es couen els negocis”, destaca Samantha Vall
El delegat Claret considera que el Regne Unit té “el valor afegit” d’aprendre i millorar l’anglès, la llengua més parlada al món. “L’interès per millorar el currículum marxant fora i afegir una experiència vital rica són factors que tenen cada vegada més pes en les prioritats de molts catalans i catalanes”. I afegeix que “la creixent professionalització” d’un sector com les noves tecnologies a Catalunya en el qual “el Regne Unit és un referent” ha fet que molts catalans i catalanes hagin fet el pas a viure en territori britànic.
Munté subratlla una dada significativa: “Catalunya envia el nombre més gran de professionals de l’àmbit de la sanitat (infermeres, metges,.) a UK si ho comparem amb altres països”. Un factor rellevant és la projecció professional i les condicions laborals i de sou. Londres continua sent una ciutat capdavantera a escala mundial. “Aquí és on es couen els negocis”, destaca Vall.
Catalans UK perd embranzida
La celebració de la festivitat de Sant Joan a Londres [Foto: Catalans UK]
El projecte de Catalans UK “està una mica aturat”, diu l’expresidenta del casal, qui afegeix que “actualment els Castellers of London, la Coral (London Catalan Choir) i l’Escola Catalana de Londres són els més actius”. Davant d’aquest escenari, Pujol avança que “tornar a fer créixer el casal sembla que requerirà força esforç”.
“Patim una desmobilització de la comunitat i una baixada de participació en les activitats”, diu Marc Pujol
Ara bé, la comunitat catalana va més enllà de Catalans UK. Té casals a Londres, Edimburg i Manchester; grups molt actius associats a les universitats (Cambridge, Cardiff o Bristol); dues colles castelleres (Londres i Edimburg), bastoners i la Penya Blaugrana. “Hi ha moltíssimes entitats, que constitueixen un gran exemple de voluntat i compromís dels catalans de mantenir la llengua a l’estranger”, subratlla Claret. Més vinculada a la cultura, la periodista Samantha Vall subratlla el paper de l’Institut Ramon Llull: “promocionen la llengua i la cultura catalanes”.
La delegació pren la iniciativa
Una trobada de catalans i catalanes de UK a la Catalonia House de Londres [Foto: Govern]
També coincideix Munté, qui explica que amb el nou delegat “s’ha notat una nova dinàmica de planificació d’esdeveniments i de trobades entre els departaments de Catalunya i de UK”. Així i tot, l’expresidenta de Catalans UK apunta que “es necessita temps perquè la nova estratègia sigui visible també fora de Londres, a ciutats com Bristol, Manchester, Birmingham, Liverpool, on hi ha molts catalans residents”.
“La delegació té un paper molt important a l’hora de coordinar i vetllar per la cohesió de la comunitat”, destaca Francesc Claret
Claret assegura que “la delegació té un paper molt important a l’hora de coordinar i vetllar per la cohesió de la comunitat”. I referma l’aposta de la ‘Catalonia House’ (la seu de la delegació al número 17 de Fleet Street de Londres) impulsada per l’anterior delegat Sergi Marcén: “vol ser la casa de tots els catalans i les catalanes”, a qui posa a disposició de tota la comunitat. Juntament amb ACCIÓ, Turisme, l’Institut Ramon Llull i l’ICEC, “treballem, de forma coordinada, per fer avançar Catalunya i per ajudar la comunitat catalana en tot allò que necessita per créixer i sentir-se orgullosa dels seus orígens”, rebla el delegat.
Inscriu-te als perfils d'Exterior.cat a les xarxes socials
