Font: Iolanda Batallé

Una de les cares visibles i de referència de l’Institut Ramon Llull és Jadranka Vrsalovic (Zagreb, Croàcia, 1966). Després d’estudiar llengua i literatura francesa, espanyola, portuguesa, italiana, l’any 1997 es va traslladar a viure a Barcelona i va treballar per a l’Institut Ramon Llull en la promoció de la llengua i la literatura catalana a l’exterior. Sis anys més tard es va traslladar a Nova York per treballar com a intèrpret i traductora, a més de tècnica de cultura de l’Instituto Cervantes. Com a editora ha traduït obres de Mercè Rodoreda, Jacint Verdanyer i Salvador Espriu. Aquesta traductora és, des de fa més d’una dècada la delegada del Llull a Nova York (Estats Units) i atén Exterior.cat.

Quina va ser la seva primera experiència amb el català?
Va ser a la dècada dels anys 80 i va ser gairebé de casualitat. Aleshores tenia 17 anys, vivia a Croàcia i estudiava diverses llengües romàniques. A un dels professors li vaig demanar un llibre i resulta que era en català. Vaig posar-me a llegir, vaig sentir curiositat per la llengua fins a aprendre-la del tot! Més endavant vaig viatjar a Barcelona unes quantes vegades i encara em va atrapar més Catalunya. Uns anys després vaig poder exercir com a professora de català a la Universitat de Zagreb. Poc abans que esclatés el conflicte va viatjar una delegació catalana fins a Croàcia, l’any 1990 i jo, que exercia d’intèrpret, vaig gaudir d’una bona experiència al meu país.

Fins que arriba la Guerra dels Balcans.
Sí, durant la guerra vaig treballar com a intèrpret i productora local per diversos mitjans de comunicació. Un cop va finalitzar el conflicte als Balcans, ja vaig començar a treballar a l’Institut Ramon Llull, l’any 2002. Vaig ser-hi des del començament fins que em van enviar a Nova York per organitzar unes jornades. Allà vaig conèixer qui va acabar sent el meu marit i m’hi vaig quedar a viure-hi treballant a l’Instituto Cervantes, com a tècnica cultural. No va ser fins uns anys més tard que, coincidint amb l’obertura de la delegació del Govern i de l’Institut Ramon Llull a Nova York l’any 2009, vaig tornar a la família Llull i… fins ara!

Una dècada de treball continuïtat a Nova York. Com és la versió del Llull a les Amèriques?
L’objectiu de l’Institut Ramon Llull és promoure els estudis de llengua i cultura catalanes en l’àmbit acadèmic, la traducció de literatura i pensament escrits en català, i la producció cultural catalana en altres àmbits com el teatre, el cinema, el circ, la dansa, la música, les arts visuals, el disseny o l’arquitectura. I en una delegació com a Nova York fem de tot. Penseu que Estats Units i el Canadà és un àrea geogràfica gegant. Reunir-nos amb institucions i entitats autòctones, acompanyar als artistes catalans que presenten les seves obres i assistir a congressos i festivals que siguin estratègics són algunes de les tasques que he de fer en nom del Llull. Tot això amb una finalitat: obrir un ventall d’oportunitats per als diferents agents de la cultura catalana.

El coneixement que té el món de Catalunya ha canviat molt en la darrera dècada. Ha crescut l’interès per a tot allò relacionat amb la cultura catalana i això és fruit, entre d’altres, de la feinada que està fent l’Institut Ramon Llull i altres institucions catalanes arreu del món

Després d’una dècada, com es troba la internacionalització de la cultura catalana als Estats Units?
Després de posar-hi el coll per superar una crisi econòmica que va posar-nos a tots a prova, ens trobem en un moment de creixement. No pas perquè hagi incrementat el pressupost i tinguem més possibilitats de gestionar la cultura catalana a l’exterior sinó perquè el coneixement que té el món de Catalunya ha canviat molt en aquesta darrera dècada. Ara Catalunya és reconeguda culturalment a l’exterior, ha crescut l’interès per al distintiu català i això és fruit, entre d’altres, de la feinada que està fent l’Institut Ramon Llull i altres institucions catalanes arreu del món.

Com es percep aquesta nova tendència?
Fa uns anys quan ens reuníem amb programadors i altres agents de la xarxa cultural havíem d’explicar qui érem i què fèiem. El conflicte polític ha provocat, també, que els mitjans internacionals en facin referència. Aquesta seqüència de fets fa que ara, quan anem a congressos, fires i festivals de totes les disciplines culturals, els programadors ja t’ubiquin més fàcilment. En aquest sentit, hem situat Catalunya al mapa.

Part de l’èxit de la teva feina implica per estimular els teus contactes i convèncer a programadors?
Sí, és una part cabdal. La nostra batalla és poder comunicar bé el que estem fent. Fem molta feina que no és tangible. Ara bé, la nostra funció és la d’establir ponts entre uns i altres per donar a conèixer l’oferta cultural catalana i mirar d’encabir-la en la programació als Estats Units i al Canadà. En aquest sentit, des de l’Institut Ramon Llull establim contactes perquè es generin oportunitats i sortides en forma de contractacions per als artistes i autors catalans. Com ho fem? Des de contactar amb els programadors fins a donar cobertura a l’artista durant la seva estada. Entre tot aquell ventall de tasques, l’èxit passa per atraure el programador i que decideixi apostar per un producte cultural català en la seva programació. Després, per fidelitzar-ne el win-win intentem establir col·laboracions estables amb empreses i institucions que ens garanteixen una continuïtat desitjada cada any. En l’àmbit de les llengües i el món universitari s’està avançant molt cap ambdues direccions. Fem molta feina però necessitem fer-la, encara, molt més visible arreu.

Els programadors estan molt interessats a descobrir obres de creadors catalans que puguin aportar una visió diferent d’allò que preocupa als americans. Hi ha molt interès en les qüestions de gènere o en la immigració i com aquestes situacions es viuen en altres parts del món

Des del punt de vista literari, teatral, cinematogràfic, etc… què li agrada, a grans trets, al programador nord-americà de tot el ventall cultural català?
Depèn del territori i del programador. És important anar al gra i saber, d’entrada, què pots oferir i qui hi podria estar interessat. Per exemple, en el cas de les editorials, no és el mateix els productes que acaben editant una editorial petita i independent que una de gegant. En la primera potser encaixa un producte determinat i en la més gran aquest mateix producte no encaixa. En general, els programadors estan molt interessats a descobrir obres de creadors catalans que puguin aportar una visió diferent d’allò que preocupa als americans. És a dir, es busca establir un diàleg entre el producte i l’espectador dels conflictes socials dels Estats Units des d’una perspectiva externa. Ara hi ha molt interès en les qüestions de gènere o en la immigració i com es viu en altres parts del món. I aquest producte pot ser des d’un llibre o un espectacle de teatre. Ara bé, més enllà del reconeixement mediàtic, al Llull no ens correspon oferir qui té més fama sinó tot el contrari, tenim la voluntat d’ajudar a tothom i que tots els artistes tinguin les mateixes oportunitats. El mercat és canviant i això et fa estar sempre en alerta per poder seguir les tendències en tots els àmbits culturals.

Quins són els principals obstacles que es troba el mercat nord-americà quan ha de contractar espectacles catalans?
Té un distintiu significatiu respecte a altres punts estratègics que l’Institut Ramon Llull té arreu del món. El cost del viatge i, sobretot, les dificultats a l’hora d’assegurar-ne els visats fa un pèl més difícil les contractacions als Estats Units. I en els darrers anys, encara s’ha fet més feixuc i hi posen més traves. Ara bé, hi ha un fòrum a la xarxa on intercanviem informació i, a través d’un servei d’advocats, faciliten el procés d’adquisició de visats i ens posen al dia dels canvis en la legislació nord-americana. Un altre obstacle és la dificultat per oferir grans formats que implica el viatge de molta gent perquè el cost del viatge ho encareix moltíssim. Com a solució, en arts escèniques, per exemple sempre acaben sent formats més reduïts (tallers o lectures dramatitzades) o d’altres que es puguin readaptar a les necessitats reals.

Hi ha algun artista o autor català de referència per al públic nord-americà?
Més enllà dels noms, el gran referent de Catalunya als Estats Units és, sens dubte, la ciutat de Barcelona. Els nord-americans s’hi enamoren quan la descobreixen i l’efecte en positiu de Barcelona ens juga a favor.

Darrerament l’estratègia del Llull no només està sent de dins cap a fora sinó a la inversa.
Així és. Ens vam adonar que la millor manera de fer conèixer la cultura catalana als programadors era fer-los trepitjar el terreny. Així, oferim la possibilitat de convidar-los en diferents festivals que es fan a Catalunya perquè puguin veure les obres in situ i conèixer personalment els autors. En l’àmbit editorial, fruit d’aquesta estratègia ja n’està donant fruits.

El projecte de residència FEBER seria un bon exemple d’aquesta estratègia d’intercanvi?
Sí, els intercanvis culturals estan agafant molta embranzida arreu del món i, per exemple, els americans estan molt oberts a fer-ne. El projecte de residència FEBER afavoreix aquesta línia d’oferir la possibilitat que autors catalans puguin allotjar-se durant un temps en un altre país i, de la mateixa manera, autors estrangers ho facin a Catalunya. Com que està sent una estratègia que està funcionant, des de l’Institut Ramon Llull volem ampliar la xarxa de residències en altres punts estratègics del món. Aquesta és una voluntat estretament lligada a l’aportació de la nova direcció.

Iolanda Batallé considera que la funció de l’Institut Ramon Llull no és només exportar la cultura catalana al món sinó que és vital que els estrangers visitin Catalunya, la descobreixin, s’hi enamorin perquè, al final, acabin sent uns ambaixadors potencials del país i de la cultura.  És una estratègia que la comparteixo plenament

La gestió diària de l’Institut Ramon Llull a Nova York passa sempre per Barcelona?
Sóc part de la casa! Disposem de quatre oficines arreu del món -París, Londres, Berlín i Nova York-, però cada dia coordinem la nostra feina amb Barcelona i a la inversa. Tot el que faig, la central de Barcelona n’està al corrent. La coordinació és essencial en aquesta feina. Per això, fem reunions de l’equip directiu per Skype de forma regular i també amb les diferents àrees de treball. Gairebé cada dia parlo o veig els meus companys de Barcelona, encara que sigui per telèfon o per la xarxa. I, de tant en tant, viatjo a Catalunya per poder treballar in situ. A Nova York compartim espai amb la resta de departaments que formen l’acció del Govern als Estats Units. Hi ha una necessitat de compartir, col·laborar i intercanviar informació amb la missió de seguir exportant Catalunya a l’Amèrica del Nord i al Canadà.

Encara no fa un any que l’Institut Ramon Llull la dirigeix Iolanda Batallé, qui va substituir Manuel Forcano, que va ocupar el càrrec dos anys i mig. En què s’ha notat aquest relleu?
Cada director aporta la seva visió i contribueix a la difusió de la cultura catalana. Això fa que la nostra missió s’enriqueixi. Iolanda Batallé té molta energia, les idees molt clares i en poc temps s’està notant el seu segell propi. S’està treballant d’una manera diferent de la que ho hem fet en èpoques anteriors i ha posat èmfasi en millorar la comunicació a les xarxes socials. La residència FEBER és un projecte impulsat per la nova directora. Ella considera que la funció del Llull no és només exportar la cultura catalana al món sinó que és vital que els estrangers visitin Catalunya, la descobreixin, s’hi enamorin perquè, al final, acabin sent uns ambaixadors potencials del país i de la cultura. És una estratègia que la comparteixo plenament.

Després d’una programació molt intensa aquest primer semestre, què serà rellevant als Estats Units en clau catalana pel que resta de l’any?
Aquest mes de juliol, el Dance and Camera Festival ha programat el documental From Knee to Heart, de Susana Barranco i la història de Sol Picó. Totes dues seran al Lincoln Center de Nova York. Després de l’estiu, s’intensificarà la literatura amb tres esdeveniments: a Mont-real, Toronto i Miami. Hi haurà la presència d’autors catalans i ara estem treballant en la selecció dels noms.