Font: ACN

La periodista brasilera resident a Catalunya Taíza Brito afirma que el missatge que l’independentisme dona a l’estranger “és ara una mica confús”. En una entrevista a l’ACN després de publicar el seu llibre Catalunha. Entre a esperança e a tempestade sobre l’1-O i l’any posterior, diu que “les institutions treballen cadascuna per la seva banda” a diferència del 2017.

A més, creu que “la repressió” també “ha tallat una mica les cames” a la internacionalització. Brito també opina que una sentència als líders del referèndum de “15 anys” de presó seria “violència institucional” i una “brutalitat”. Segons ella, en aquest cas “institucions de defensa dels drets humans” reaccionarien.

La periodista brasilera creu que el 2017 tots els actors independentistes “estaven units i amb el mateix objectiu”, cosa que, segons ella, no succeeix ara. “Haurien d’estar treballant junts, unitàriament, i no ho estan, estan barallant-se”, diu. Segons Brito, aquesta és una de les causes per les quals el missatge a l’estranger és “confús”, però no és l’única.

L’escriptora creu que el 155 va suposar un abans i un després en la tasca d’internacionalització del procés. “Fins el 2017 les entitats ciutadanes estaven fent un treball molt important”, afirma, “anant a diversos països, on arribava el tema, es discutia i s’hi feien xerrades.” Ara, però, els mateixos actors continuen treballant però “estan més recollits” perquè “la repressió ha tallat una mica aquesta feina”.

Pel que fa a la sentència de l’1-O, Brito creu que institucions de defensa dels drets humans internacionals podrien reaccionar a la decisió del Suprem “com ja ho ha fet l’ONU o Amnistia Internacional”. Amb tot, creu que el govern brasiler no ho faria, ja que és “feixista”, “no està per la democràcia” i “promou el discurs de l’odi”.

UNA ÚNICA MIRADA, A L’ESTRANGER

La periodista, que col·labora amb mitjans com Jornal do Commercio, creu que la sentència “serà un altre punt d’inflexió” perquè el conflicte català torni a la premsa internacional. Ara per ara, segons ella, “hi ha desinformació” sobre el tema entre la ciutadania al Brasil, on “arriba informació d’agències de notícies que només tenen una mirada”.

Amb tot, creu, “el públic catedràtic i periodista té més informació” i “veu que seria interessant que es deixés votar a la gent, que el problema s’hauria de resoldre políticament”. “És un problema polític i no un conflicte violent, no hi ha res de violència aquí, tothom té aquesta percepció”, afegeix.

El seu llibre Catalunha. Entre a esperança e a tempestade és un relat de l’1-O i dels mesos posteriors i explica que una de les seves motivacions per escriure va ser veure el dia del referèndum “les ganes de la gent de votar, l’esperança que tenien a les mirades i tota aquella tempesta de violència, per això el títol del llibre”.