Foto: Marina Casadellà ha estat professora de català a la Universitat de Leeds durant tres anys [cedida]
Llicenciada en Pedagogia, és doctora en didàctica de la llengua i té un màster de recerca en didàctica de la llengua i la literatura. Després de quatre anys treballant a la UAB fent el doctorat en un grup de recerca i com a mestra d’un grup de grau d’Educació Primària, Casadellà va fer el pas presentant-se en una convocatòria de l’Institut Ramon Llull per exercir com a professora de català a l’exterior.
“Tinc amigues que havien exercit com a professores a l’estranger i em van animar a presentar-m’hi”, recorda la jove de Sant Andreu de Barcelona. Amb la plaça sota el braç, Casadellà va haver de fer una cerca a Google buscant informació de la seva nova ciutat: Leeds. “Coneixia Londres i Cambridge, però del nord d’Anglaterra no en tenia cap referència”, diu.
L’aterratge a les classes va ser complex. I com els futbolistes va haver de superar un temps d’adaptació. La mestra barcelonina reconeix que “tenen una cultura acadèmica diferent a la nostra i vaig patir un xoc cultural en els primers mesos. Sobretot, per l’actitud dels estudiants a classe, més tímids i menys participatius. Amb el temps vaig trobar la fórmula i la cohesió de grup ha estat molt positiva”.
VISUALITZANT EL CATALÀ A L’ESTRANGER
Des de 2017 , Casadellà ha ensenyat llengua i cultura catalanes a desenes d’estudiants del Regne Unit i Anglaterra. “La prioritat és difondre la llengua catalana a l’estranger i, sobretot, visualitzar el català a la universitat per captar estudiants nous”, explica. Fins i tot, ha coincidit amb algun estudiant que un dels seus progenitors són catalans residents a Anglaterra.
“Les referències de Catalunya dels meus estudiants són el Barça, el turisme, Gaudí i el procés polític, sobretot en el primer any”, coincidint amb els fets de l’1-0 per la repercussió mediàtica a escala internacional. Fruit d’això és que Casadellà ha supervisat els treballs de recerca dels estudiants i, molts d’ells, van dedicar-ho a la situació sociopolítica de Catalunya. “En aquest últim any, l’interès, però, ha minvat”, subratlla.
Altres preferències han estat el resorgiment de cançons reinvidicatives de la Nova Cançó durant el franquisme o la compartiva entre Barcelona i Madrid des d’una mirada política i futbolística. La jove barcelonina assegura que “els he guiat tan bé com he sabut en la descoberta de la nostra realitat cultural. He comprovat que els interessa. I molt”.
Una de les essències de la Xarxa Llull és el feeling que es genera entre els professors de català en les diferents universitats a l’exterior. En aquest cas, del Regne Unit i Irlanda. “Hem treballat colze a colze, donant-nos suport en tot i hem construït relacions personals que espero que durin anys i panys”, afegeix. Una relació d’amistat que li ha permès “viatjar, fer turisme, descobrir el Regne Unit i entendre millor la cultura anglesa”.
Casadellà diu que “he tingut sempre la sensació de ser una petita peça en un engranatge de missió compartida. Les Jornades, Workshops i Congressos m’han donat formació valuosíssima”. A més, ha pogut desenvolupar la seva formació en ciències polítiques.
En plena pandèmia sanitària, Casadellà va celebrar els seus 30 anys confinada. “Mai oblidaré aquest aniversari, tot i que els amics i la família es van encarregar que fos especial”, diu. A l’espera que la connexió aèria entre el Regne Unit i Catalunya no li jugui una mala passada, Casadellà ja té el bitllet de tornada a casa. “M’hi podria haver quedat un any més, però vull tornar a casa meva. Ha estat una decisió molt meditada”, confessa.
I, a Barcelona, què? “La Covid-19 ens deixa un escenari incert, però és l’hora de buscar noves oportunitats en àmbits molt diferents”, conclou Casadellà. Fruit de l’oportunitat que li va oferir l’Institut Ramon Llull, en la seva maleta s’endurà un tros de Leeds per sempre.
