Chus López: “Des de Polònia és difícil contractar jugadors catalans, no ho veuen clar”

El martorellenc Chus López (L’Hospitalet de Llobregat, 1987), està fent carrera esportiva a Polònia. Fa uns vuit anys començava el camí en aquest país, on va arribar com a jugador, s’hi va quedar per amor i, ara, s’ha fet un nom com a entrenador a la Primera Divisió polonesa. Des de fa dues temporades és l’entrenador del Bielsko-Biała Rekord -l’equip més preparat de la categoria- i ho va fer en el seu millor moment. Fins aleshores, havia fet créixer l’Acana Orzel Futsal i va fer-se respectar. Després de guanyar la SuperCopa d’aquesta temporada i d’encetar la lliga regular, parla amb Exterior.cat sobre com es presenta el nou curs.

Com arribes a Polònia?
Fa 8 anys (el 2015) i vaig fer-ho de vacances. Venia per a dues setmanes per a reunir-me amb qui aleshores era la meva xicota i ara és la meva dona, després havia de pensar què feia amb el meu futur, no estava gaire convençut de seguir en el món del futbol sala.

I després d’aquelles dues setmanes, què?
Em vaig trobar un país molt maco, amb un ambient molt alegre i era en una ciutat que començava a tenir coses noves, com tot el país. Així que vaig decidir que em volia quedar i vaig trucar la meva mare per dir-li que no tornava. Això sí, jo pràcticament no parlava anglès i com que el que sabia fer era futbol sala, vaig aconseguir un contacte a través de l’entrenador català Sito Rivera.

Cap a on va seguir el teu camí?
Aquest entrenador italià em va trucar, i ara és el meu segon entrenador, per dir-me que coneixia un club que tot just acabava de començar, el KS Orzeł Futsal. Vaig arribar-hi i vaig entrar en un club que feia tres mesos que existia, així va començar l’aventura. Vaig començar com a jugador, però arran d’una lesió no vaig poder seguir i vaig tenir l’opció de treure’m el títol d’entrenador. Quan em vaig recuperar de la lesió, ells volien que seguís, però jo no volia ser entrenador i jugador, així que vaig decidir acabar la meva carrera com a jugador.

Com vas començar com a entrenador?
La següent temporada vaig implicar-me molt més, vam arribar a un acord amb el club pel qual jo crearia una escola i una acadèmia, i va ser tot un èxit. Vam començar a portar jugadors de la zona, també un parell de catalans, i va ser el primer pas del que havia de ser el club. A la Segona Divisió i començant de zero ens vam quedar a un punt de l’ascens, vam deixar veure que s’hi estava cuinant alguna cosa. L’any següent vam aconseguir un patrocinador, es va fer una inversió important i vam ascendir a Primera Divisió, era la temporada 2017-2018.

“El producte a Polònia és molt bo i té una infraestructura molt bona pel que fa a la comunicació”

Com va ser aquell pas a Primera Divisió?
Vaig estar-hi tres temporades amb aquest equip, sempre vam estar al top 5 dels millors equips i amb un equip molt jove. Era un projecte amb jugadors estrangers, a poc a poc vam anar tenint més jugadors polonesos, però en l’àmbit econòmic hi havia un topall i jo vaig haver de marxar.

Per què vas marxar?
Vaig rebre una trucada del Bielsko-Biała Rekord, i em va costar molt prendre la decisió. Tenia unes perspectives de futur amb la meva dona, jo estava còmode i havia posat els fonaments del club. Creia que era el moment de canviar i ja em sentia integrat, així que vaig marxar cap al sud de Polònia.

Què va suposar aquest canvi, després de fer créixer tant el primer club?
Quan em van trucar, era el febrer del 2021, i la veritat és que estava molt content, perquè havia aconseguit que el millor club de Polònia em truqués a mi, esportivament em sentia molt orgullós. Em sentia professional, al club anterior no podia ser-ho al 100%, i he fet un canvi on tot el club és professional les 24 hores del dia.

Acabes de guanyar la Supercopa, has tingut temps de descobrir la Champions, has guanyat títols, com has viscut aquest camí?
Ha tingut de tot, perquè vam perdre la primera Supercopa en un moment on no teníem tots els jugadors. Quant a futbol sala, Polònia és el país més fort de l’Europa central i la competició domèstica s’ha fet molt forta, el nivell s’ha elevat moltíssim. A la Champions, i no vam poder treballar gaire, vam caure i no hi hem pogut tornar, en tinc moltes ganes. Des d’aleshores, vam guanyar la Copa del curs 2021-2022 i la Supercopa i la Copa 2022-2023. Dels 24 mesos que porto allà, he passat 23 mesos i 15 dies molt bons, la resta han estat els 15 pitjors dies de la meva vida, per la manera com vam perdre les dues finals de lliga.

“Quant a futbol sala, Polònia és el país més fort de l’Europa central i la competició domèstica s’ha fet molt forta”

Creus que el futbol sala polonès s’està equiparant al d’altres països?
Sí, a Europa estan les clàssiques, com Espanya, Itàlia o Portugal, però el nivell ha pujat moltíssim. El producte a Polònia és molt bo i té una infraestructura molt bona pel que fa a la comunicació.

Quin paper juga Catalunya actualment a Europa i a Polònia?
Catalunya, fins a la temporada passada, ha estat la màxima golejadora del futbol sala estatal, tant pel que fa a clubs com pel que fa a seleccions. Des de Polònia és difícil contractar jugadors catalans, no ho veuen clar. Les seves perspectives són unes altres i no ho veuen clar, això de marxar i arriscar. Hi ha arribat alguns, això sí. En la meva primera temporada com a entrenador, vaig fitxar-ne dos.

Quines sensacions tens per a aquesta tercera temporada?
Quan vam començar vaig dir als jugadors que tenia més il·lusió en aquesta que en les altres dues, em sentia més part del projecte que abans. Crec que podem fer el salt, no només és guanyar, sinó jugar bé, hem d’ensenyar per què som els millors. Però no vull dir res sobre si la tercera és la bona [riu].

Serà una temporada dura?
Sí, ja fa temps que ho dic i sé com s’està movent el mercat, ara arriba la temporada més difícil de Polònia. Hi haurà set o vuit equips amb diners i els altres vuit són conjunts amb jugadors i entrenadors amb molta experiència. Haurem d’estar preparats per al play-off, perquè durant la lliga no hi haurà victòries massa folgades.

I creus que és un país d’oportunitats per a jugadors joves?
Sí, perquè podrien haver-se quedat, el país està creixent i podrien progressar. Nosaltres miràvem molt el producte català, alguns d’ells no es van adaptar bé, però només va venir un jugador més. Mai va sortir-se’n, tot i que jo vaig donar noms per a intentar-ho.

El tècnic martorellenc Chus López guanya el seu primer títol a Polònia