Isabel Pascual i Raquel Caballero: del Tennis La Salut de Barcelona a Texas

Marxar als Estats Units i provar-hi sort. És la història de molts catalans i catalanes que ho van fer, dels qui segueixen fent-ho i dels qui seguiran travessant l’oceà Atlàntic. L’esport és, de vegades, un argument molt vàlid per a fer-ho, la idea de compaginar-ho amb els estudis és molt atractiva i les universitats acullen cada cop més estudiants procedents de Catalunya que volen treure-hi el cap. Dues d’elles són Isabel Pascual i Raquel Caballero, estudiants de Texas Christian University, i qui han parlat amb Exterior.cat sobre la seva experiència a l’Amèrica del Nord.

Ambdues van coincidir al Club Tennis de La Salut, a Barcelona, i actualment comparteixen equip. Isabel Pascual (Barcelona, 2002) a punt de graduar-se, va arribar abans de la pandèmia i continua esprement el seu pas per la universitat nordamericana. Raquel Caballero (Barcelona, 2005) ha aterrat tot just fa dos mesos, procedent de l’Acadèmia Rafa Nadal, i ja ha començat a preparar-se en una etapa que, com a mínim, durarà quatre anys.

Un canvi de mentalitat a la universitat
L’esport universitari als Estats Units està marcat per dos trets: per una banda, els recursos de què el doten i que es transfereixen als jugadors i jugadores. I de l’altra, la capacitat de competir a un nivell alt i implicant la universitat, aconseguint un suport dels mateixos companys molt difícil de trobar a Catalunya. A l’hora de triar universitat, Isabel Pascual explica que “la prioritat era formar part d’una universitat per competir contra bones jugadores”, i quatre anys més tard ha observat que “el nivell és molt més alt del que m’esperava”.

“El nivell és molt més alt del que m’esperava”, diu Isabel Pascual

Raquel Caballero confessa que “no em plantejava marxar als Estats Units, estava molt a gust a Mallorca, però no tant com per arriscar-me quan tenia una oportunitat tan bona d’anar als Estats Units”. Pascual afegeix que “tota la universitat anima els esportistes que són estudiants, no són professionals, és una cultura de campus, és una família i fan el possible perquè et sentis a gust”.

La capacitat de competir a un bon nivell i d’acostar-se a tornejos professionals és palpable, no queda fora de l’abast de les catalanes, i aquest és un altre punt a favor per quedar-se als Estats Units. Caballero explica que “fa uns anys, la gent que venia era per enfocar-se només en el tennis universitari, però ara ha canviat molt”. Aquest pas endavant pot ser l’avantsala a cites com Wimbledon, Roland Garros o l’US Open, però el nombre de tennistes, sumat a la qualitat que està guanyant la competició universitària, fa que calgui molt treball al darrere per arribar-hi.

Pascual exposa que “hi ha molts tipus de jugadors i circuits on pots guanyar-te la vida” i ho argumenta amb una experiència de prop de quatre anys. Una lesió de gravetat al genoll l’ha tingut aturada durant catorze mesos, però hi ha tornat amb força: “haver tornat i estar pràcticament al mateix punt on estava, m’ha donat molts motius per a continuar; que hagi pogut superar la lesió em dona molts motius per seguir”.

“Als Estats Units es juga a pista ràpida, les jugadores són molt més agressives”, apunta Raquel Caballero

A l’altra banda, hi ha Raquel Caballero, que comença a descobrir el tennis dels Estats Units. “És molt diferent, a l’Estat espanyol i a Catalunya es treballa molt la terra batuda i l’estil de les jugadores és de molt més treball, mentre que als Estats Units es juga a pista ràpida, les jugadores són molt més agressives”.

Dedicar-se de manera professional a jugar a tenis és una opció que ambdues han contemplat, però de la qual en coneixen les dificultats. Per això, es mostren prudents a l’hora de dir si podran fer-ho. La fita és guanyar-hi visibilitat, i amb l’ampli ventall que ofereix el país, volen treballar per intentar arribar-hi. “Has de tenir clar cap a on vols anar; el sacrifici val la pena”, diu Pascual, i Caballero afegeix que “si no hi arribo, vull acabar amb la consciència tranquil·la d’haver donat el màxim de mi”.

De tornada a Catalunya, poder competir a casa és, més aviat, la seva segona opció. Isabel Pascual perquè encara té dos anys per graduar-se i cursar un màster, un fet que anirà lligat a quedar-s’hi per seguir gaudint de l’experiència. Raquel Caballero ha de decidir quins seran els seus estudis, acabar-los i fer-se un nom als Estats Units. Volar cap a Catalunya és, de moment, la segona part d’aquesta història.

D’Olot a Colòmbia: el somni complert de la primera vegada