Foto: Freepik
Des de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica a l’octubre de 2022, les sol·licituds de nacionalitat espanyola presentades a l’exterior gairebé s’han triplicat en només un any, passant de 226.354 el 2023 a 609.344 el 2024, segons explica La Vanguardia.
Aquesta allau de peticions ha provocat un col·lapse administratiu que ha obligat a reforçar les oficines consulars més demandades amb més personal i nous cònsols adjunts a ciutats com l’Havana, Buenos Aires i Mèxic.
La normativa permet obtenir la nacionalitat als descendents de persones nascudes fora d’Espanya de pares o avis espanyols que van perdre la nacionalitat a causa de l’exili per motius polítics, ideològics, religiosos o d’orientació sexual. També inclou els fills de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de 1978, així com els fills majors d’edat d’espanyols nacionalitzats segons aquesta o l’anterior Llei de Memòria Històrica de 2007.
Les oficines consulars espanyoles s’han reforçat amb 150 places de personal davant el col·lapse burocràtic
Fins a finals del 2024 s’han aprovat prop de 288.000 expedients i s’han inscrit més de 180.000 nous espanyols. Amb aquesta tendència, la població espanyola a l’exterior continua augmentant, superant els tres milions de ciutadans, un increment de 137.000 respecte a l’any anterior. La població es distribueix de manera equilibrada entre franges d’edat, destacant el percentatge elevat de joves i persones grans.
Els majors increments de població espanyola a l’exterior s’han registrat a l’Argentina, Mèxic, Estats Units, França i Cuba. Davant l’èxit i la demanda creixent, el Consell de Ministres va decidir prorrogar un any més el termini per sol·licitar la nacionalitat, fins a l’octubre de 2025. A més, el balanç consular també reflecteix l’atenció als espanyols detinguts a l’estranger, que ja són més de 1.000, especialment a França, Alemanya i el Marroc.
Lleis de drets culturals: Catalunya i Xile
