L’escriptora catalana resident als EUA Roser Caminals presenta la seva última novel·la

La Palmira i l’Helena són les dues bessones protagonistes de la novel·la ‘Abans i després’ (Edicions 62), de Roser Caminals. Bessones que tenen somnis contraposats, l’una només vol casar-se i ser mare i l’altra somia en ser una estrella del cinema.

“Hi ha un rerefons de la llibertat de la dona i la dificultat per assolir-la”, ha declarat l’escriptora. La novel·la parteix d’un crim verídic dels anys 40 a Barcelona i que va ser poc publicitat. Caminals ha reflexionat sobre la seva trajectòria i ha assegurat que amb la seva literatura no pretén escapar-se de la realitat, sinó explorar-la més a fons”.

La història gira entorn a dues bessones que neixen a Somorrostro als anys 20 i estan molt unides, però tenen somnis molt diferents. Caminals ha indicat que una germana busca l’autorealització a través d’una vida tradicional, el matrimoni, els fills i el negoci petit, mentre que l’altra bessona és tot el contrari i vol sortir de la vida que coneix. “Aquí és on trenca la relació tan estreta que tenien”.

Caminals ha relatat una anècdota que va influir en la història de les bessones. Quan l’autora era petita, la seva família tenia una botiga al Raval. Una de les clientes tenia una nena que era idèntica a la mare. L’escriptora ha dit que eren clavades. Un dia, però, la mare va explicar que aquella nena no era seva i que un dia se la van trobar a la porta de casa, davant la sorpresa de tots. Caminals també ha explicat que va llegir molt sobre bessons i fenòmens que es produeixen entre bessons univitel·lins i que estan registrats.

“La lectura feminista és vàlida en aquesta novel·la, però no és l’única perquè escric sobre llocs i persones”. En aquest sentit, l’escriptora ha declarat que intenta que els seus personatges no siguin idees, sinó que són dues persones individualitzades, ja que “cap és conscient d’alliberar-se de res”.

Ha indicat que una de les seves màximes és escriure sobre llocs i persones, i gairebé en totes les seves novel·les hi ha un crim perquè representa “l’anomalia i l’excepció”. I ha afegit que si té una base real, millor. Considera que tenir un peu a la realitat posa límits a la imaginació i els límits són tan importants com la imaginació mateixa. La imaginació sense cap mena de límits és fantasia”, un gènere que, ha declarat, no li interessa . “Amb la meva literatura no pretenc escapar-me de la realitat, sinó explorar-la més a fons”, ha assegurat.

La novel·la camina per la Barceloneta i el Poblenou de les famílies humils fins a la Lisboa de la reialesa. Les germanes viuen separades per la distancia però unides per un fil invisible fet d’intercanvis. L’autora ha apuntat que li interessen els barris humils i recorda que va néixer a la part baixa de Barcelona. “Aquests barris marginals m’interessen molt i a Barcelona especialment, a Estats Units també, tot i que són més perillosos perquè hi ha armes de foc”. Ha declarat que és un món que s’intenta ignorar perquè és “incòmode”.

Una veu catalana a l’exterior
Nascuda a Barcelona el 1956, Caminals es va casar el 1981 amb un nord-americà i se’n va anar a viure als Estats Units, a Frederick, on va ensenyar literatura fins al 2017. Actualment viu a Annapolis, Maryland. El 1994 va publicar la primera novel·la, de tema i ambient barcelonins, als Estats Units i la va traduir al català amb el títol ‘Un segle de prodigis’ (1995). Ja en català ha escrit i publicat ‘Les herbes secretes’ (1999), ‘El carrer dels Tres Llits’ (2002), ‘La petita mort’ (2004), ‘La dona de mercuri’ (2006), ‘La seducció americana’ (2009), ‘Cinccents bars i una llibreria’ (2010) i ‘Els aliats de la nit’ (2015). Amb ‘Garbo parla’, va guanyar el Premi BBVA Sant Joan 2021.

Roser Caminals: “Viure fora de Catalunya sempre havia estat una muntanya infranquejable per guanyar premis”