Sandra Estellé va presentar el projecte d’internacionalització a Tolosa de Llenguadoc [Foto: Maria Cerezuela]
Sandra Estellé (La Ràpita, 1981) és la responsable d’internacionalització de la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM), una entitat que integra més d’una cinquantena de formacions de Catalunya i una de l’Alguer. Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat Rovira i Virgili i en Estudis d’Àsia Oriental per la Universitat Autònoma de Barcelona, professionalment ha exercit principalment de professora d’idiomes. No obstant, abans d’incorporar-se a la Federació va treballar a Crèdit Andorrà, primer com a gestora de banca telefònica i després com a traductora i editora de textos financers. A Exterior.cat, Estellé explica el projecte d’internacionalització de la cultura catalana a través de la música de banda.
La Federació respira música de bat a bat. Quin lligam tens amb la música?
El meu lligam comença amb 9 anys, perquè a l’escola vaig fer solfeig com a activitat extraescolar. Després em vaig inscriure a l’Agrupació Musical Rapitenca, del meu poble, i vaig començar a estudiar i a tocar el saxo a la banda. Des d’aleshores la meva relació amb la música sempre ha estat amateur, la meva carrera professional ha anat per una altra banda.
I la música de banda?
És cultura, és teixit associatiu, on ens apleguem joves i grans, som una família. La Federació Catalana de Societats Musicals està formada per bandes de música, un element essencial de la cultura popular i tradicional, l’associacionisme cultural, l’educació i la societat del país.
Com arribes a formar part de la gestió de la federació?
Com a integrant d’una de les bandes, la de la Ràpita, vam tenir el privilegi d’actuar a Brussel·les i a l’Alguer. Tenint en compte el meu coneixement amb els idiomes, l’aleshores president Josep Parés, em va proposar fer la traducció del programa d’actes. I després va fitxar-me [somriu].
Un cop dins la federació et posen deures: liderar el projecte d’internacionalització.
La voluntat era donar a conèixer la música de banda que es fa a Catalunya arreu del món. El 2019 vam incorporar la banda de l’Alguer, que és l’única estrangera, amb qui som germans de llengua. Una de les primeres actuacions a l’exterior va ser a Brussel·les en homenatge als polítics exiliats.
Fins que arriba la pandèmia. Com va afectar la Covid-19?
La pandèmia ha afectat les bandes, tenint en compte que es va restringir tota l’activitat musical. El pitjor va ser que bandes petites no podien ni pagar la quota de la federació i d’altres es van desfer. Des de la federació teníem previst un calendari d’actuacions molt llaminer i la vam haver d’ajornar.
Així i tot, us n’heu sortit.
Sortosament, un cop vam superar la Covid-19, la federació s’ha reactivat i amb nota. Prova d’això és el projecte més gran que s’ha fet a l’estranger: l’actuació de la Banda de Falset a Islàndia, l’any passat.
“Oferim projectes transversals, fets a mida”
Una banda del Priorat actuant al cor d’Islàndia. Això és inèdit?
[Riu] Sí, van ser uns dies molt intensos. La Banda de Falset, una de les nostres formacions federades, va oferir un repertori de música tradicional de les mines del Priorat. A Islàndia, amb el suport del Casal Català, La Banda de Falset va fer un concert a l’auditori més gran de Reijkavik. Va ser un honor i un privilegi. Una experiència molt bonica, perquè vam poder portar una cosa tan desconeguda com una banda de música fent una cercavila als carrers d’Islàndia.
I com van reaccionar els islandesos?
No entenien què estava passant! [riu] Va ser molt bonic, també per als islandesos que van ser-hi.
Foto: Maria Cerezuela
Quin és el procés d’internacionalització de la federació?
Hi ha dues vessants molt definides. La primera és que la federació, com a entitat, forma part d’organismes internacionals com l’European Music Council, que és una finestra per a portar la música de banda catalana. I la segona és la internacionalització de les bandes catalanes, que actuïn a l’estranger. Oferim projectes transversals, fets a mida.
En què es basen aquests projectes transversals?
D’una banda, implicant les administracions de les ciutats o països que visitem, i de l’altra, promocionant el turisme de la regió de la qual formi part la banda catalana contractada. Aquesta és una bona manera de cercar finançament, perquè els casals catalans, per si mateixos, no ho poden assumir. Les bandes les integren una trentena de músics, cosa que els desplaçaments i els allotjaments s’encareixen molt més.
Què poden aportar els casals catalans en el vostre projecte d’internacionalització?
La col·laboració que busquem és que ens diguin quin tipus d’actuació encaixaria millor per a la realitat de les seves ciutats. Volem buscar projectes on els casals triïn què pot funcionar, què pot ser diferent, perquè a la música catalana tenim un repertori molt ample. Després, com a casals, ens donen suport en la promoció de l’espectacle.
“La col·laboració que busquem amb els Casals catalans a l’estranger és que ens diguin quin tipus d’actuació encaixaria millor per a la realitat de les seves ciutats”
Aquest cap de setmana passat vas participar en la XV Trobada d’entitats catalanes d’Europa que va tenir lloc a Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Què els vas oferir com a federació?
En primer lloc, donar a conèixer la música de banda, un element de la cultura catalana molt tradicional del sud de Catalunya, les Terres de l’Ebre i que molts catalans desconeixen. I, en segon lloc, la possibilitat d’oferir-los un projecte transversal per a les seves ciutats d’acollida. Volem continuar exportar la música de banda catalana arreu del món, com ens vam fixar abans de la pandèmia.
La música de banda catalana necessita un grup com The Tyets per fer més viral aquest estil musical tan arrelat al país?
[Riu] La versió del ‘Coti x Coti’ ja la tenim! Les bandes l’han adaptada, ha sigut la cançó estrella, totes l’hem tocat aquest estiu. És una mostra de la varietat de propostes que les nostres bandes associades poden oferir. Tenim un repertori molt variat. No hi ha cap projecte estipulat, sinó que és totalment obert. Ens asseiem, parlem de què vol cadascú i el tirem endavant.
Les entitats catalanes d’Europa reclamen més coordinació entre elles i amb la Generalitat
