El desenllaç de la Copa del Món Femenina de Futbol, amb 11 jugadores del Barça a la final, i una catalana, Aitana Bonmatí i Conca, designada millor jugadora del torneig, és un bon motiu per fer una radiografia d’aquest fenomen des del punt de vista de la geopolítica de l’esport. El futbol femení és una tendència a l’alça i serà una de les cares visibles del futbol del futur, tant en l’àmbit competitiu com d’indústria futbolística. Des de l’òptica de la geopolítica de l’esport, la versió femenina internacional de l’esport més popular del món, ha estat tradicionalment un espai on les grans potències mundials actuals, EUA i la Xina, han trobat un terreny verge per tenir un paper emergent i destacat en el terreny geofutbolísitc. Cal subratllar que tots dos països estaven al marge del futbol global i han trobat en el futbol femení camp per córrer. Ambdós països han organitzat dos mundials FIFA cadascú: La República Popular de la Xina els del 1991 i 2007 i els Estats Units d’Amèrica els del 1999 i 2003.
El primer mundial femení es va jugar a la República Popular de la Xina el 1991 i fou guanyat pels Estats Units d’Amèrica, que han sigut i segueixen essent, una gran potència en aquest esport. Han guanyat 4 copes del món i 6 medalles olímpiques: 4 d’or, una d’argent i una de bronze. La rivalitat sino-americana es va mantenir en els inicis dels tornejos internacionals, i les noies de la Xina popular arribaren a les finals dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, la primera vegada que el futbol femení fou esport olímpic, i la del Mundial femení USA 1999. Les nord-americanes van guanyar els dos campionats, però la final de la Copa del Món ‘99 es decidí a la tanda de penals, senyal de la igualtat entre ambdós països sobre el terreny de joc futbolístic. Aquest partit es considera el moment del boom futbolístic de les dones als EUA i la seva consolidació definitiva. Al Rose Bowl Stadium de Pasadena, seu de la final, es va registrar el rècord mundial d’assistència en un partit de futbol femení, 90.185 espectadors, cosa que sorprengué els mateixos organitzadors. Aquest rècord, vigent durant 23 anys, quedà polvoritzat a Catalunya, quan el març de 2022, al Camp Nou, es va registrar el nou rècord mundial de per un partit de futbol femení: 91.553 persones durant el Barça-Madrid dels quarts de final de la UEFA Women’s Champions League.
En aquest interval de dues dècades, els països nòrdics i mitteleuropeus han tingut també un paper destacat com a precursors del futbol femení al Vell Continent.
“Darrere les victòries de les jugadores blaugranes, Catalunya es projecta al món com un país de primera, plural i obert i on el paper de la dona en la societat catalana s’obre camí”
Suècia organitzà la segona Copa del Món, el 1995 i quedà subcampiona el 2003. En altres quatre mundials guanyà la final de consolació, comptant la d’enguany contra Austràlia. En l’àmbit de selecció nacional també va guanyar la primera Eurocopa, i vanta, a banda de 3 subcampionats, un tercer lloc i en quatre ocasions ha quedat en 4rt lloc. En l’àmbit de clubs són tres els equips suecs han jugat 7 finals de la Lliga de Campiones, amb un balanç de 2 victòries. Noruega, campiona del món el 1995, ha quedat en 4a posició en altres dos mundials. En l’àmbit d’Eurocopa, l’ha guanyada dues vegades, té 4 subcampionats i 3 vegades ha quedat en quarta posició. Dinamarca, està en un segon nivell de palmarès, però té un subcampionat europeu el 2017, i en cinc ocasions ha quedat en tercer lloc al Vell Continent. Per últim, hem de destacar Alemanya, la gran potència europea. Ha guanyat les Copes del Món del 2003 i 2007, i ha sigut 8 vegades campiona de l’Eurocopa. També és el país amb més equips que han guanyat la UEFA Women’s Champions League, 4 equips, amb un balanç de 9 Copes d’Europa en 17 finals disputades.
El fenomen del futbol femení, geogràficament concentrat en els seus nivells més alts en determinats estats europeus és degut, en part, a l’emancipació i l’empoderament de la figura de la dona en la majoria dels àmbits d’aquests països. Societats avançades des del punt de vista dels drets civils on les dones tenen un paper protagonista i exerceixen el seu rol sense subordinació al gènere masculí. En aquesta geografia de la pilota amb nom de dona, cal esmentar també el rol que han tingut determinats clubs, que han exercit el paper de locomotores i han estat el motor de tracció dels èxits nacionals dels països respectius. Aquí hauríem de destacar, en primer lloc, l’ Olympique Lyonnais Féminin, que ha jugat 10 finals de la Champions, i té 8 títols a la vitrina, 5 d’ells de manera consecutiva. Així i tot, França no ha acabat de rendibilitzar la potència d’aquest supercampió europeu del futbol femení.
En segon lloc, cal focalitzar-nos en l’èxit que han tingut les seleccions anglesa i espanyola finalistes el diumenge passat a Sidney. Darrere d’aquesta gesta hi ha, en bona part, la feina i els projectes esportius de dos clubs model en l’àmbit femení, el Manchester City i el Futbol Club Barcelona. El Manchester City Women’s Football Club, la secció femenina dels citizens, ha aportat a la Copa del Món 14 jugadores i és l’equip anglès que més futbolistes ha aportat a la mateixa selecció nacional.
Malgrat comptar només amb una victòria a la lliga anglesa, la Women’s Super League, és l’equip amb més subcampionats i també és el primer equip de la història del futbol anglès absolut, comptant homes i dones, en guanyar el “triplet dodmèstic” (lliga, FA Cup, i League Cup) tal com va recordar Pep Guardiola, abans d’aconseguir ell també aquesta gesta amb l’equip masculí del Manchester City. Els 8 títols aconseguits d’ençà que el City Football Group, amb capital majoritari dels Emirats Àrabs Units, guia el projecte, són una mostra de la importància que aquest grup de la indústria futbolística global dona també al futbol femení.
Per l’altra banda tenim el projecte del Futbol Club Barcelona, que és, al mateix temps, l’altra cara de la moneda del City pel que respecta a models de governança dels grans clubs de futbol mundial. El Barça, a banda de la històrica secció femenina oficiosa, fa anys que té una secció de futbol femení competitiva, i l’aposta del club dels darrers 15 anys ha donat els seus fruits. A Itàlia vam tenir el privilegi de viure en primera persona el rècord d’assistència en un partit femení a l’Estadi Olímpic de la Ciutat Eterna, durant l’encontre de Lliga de Campiones entre l’AS Roma i el Barça femení el passat mes de febrer. També vam tenir la sort de poder escoltar el model Barça Femení de la mà dels seus protagonistes. La vicepresidenta institucional del Barça, Elena Fort, va participar en una taula rodona organitzada per la Delegació de la Generalitat a Itàlia i la Universitat de Roma La Sapienza, on va explicar al públic italià les claus de l’èxit del Barça femení, la seva professionalització i la importància que jugadores dones esdevinguin models i referents socials.
“El fenomen del futbol femení, geogràficament concentrat en els seus nivells més alts en determinats estats europeus és degut, en part, a l’emancipació i l’empoderament de la figura de la dona en la majoria dels àmbits d’aquests països”
El Barça femení s’ha convertit en un dels grans èxits de club i de país. De club perquè a banda del triplet de l’any 2019, és l’actual Campiona d’Europa i de la lliga. Ha forjat un equip llegendari que ha esdevingut una de les dinasties del futbol global. A més a més d’Alèxia Putellas, dues vegades pilota d’or, i punta de diamant de l’equip, compta amb un planter que fa fet el rècord de victòries en lliga de tota la història del futbol mundial, homes inclosos. I és també un èxit de país perquè darrere les victòries de les jugadores blaugrana, Catalunya es projecta al món com un país de primera, plural i obert i on el paper de la dona en la societat catalana s’obre camí, com en les societats avançades, per aconseguir la màxima paritat possible amb el gènere masculí.
De moment, de la potència del Barça femení, l’altre gran beneficiat ha sigut la selecció espanyola. Això serà així fins que no hi hagi la plena oficialitat de les Seleccions Catalanes, o fins que una Catalunya estat tingui el dret de competir amb els mateixos equips en l’àmbit internacional. Tenint en compte que estem analitzant aquest fenomen des d’una visió geopolítica, no ens ha de passar per alt que a la final del diumenge passat a Austràlia es van enfrontar la selecció d’un estat, Espanya contra la selecció d’una nació, Anglaterra, ja que permet a les nacions que formen el seu Regne competir amb equip propi.
Per últim, cal destacar que en l’àmbit de seguiment i d’actualitat informativa, la Copa del Món femenina de futbol encara està lluny de ser l’esdeveniment de masses seguit arreu del planeta, com ho és el futbol masculí, però podem estar segurs que en la geopolítica futbolística del futur, les protagonistes també seran les dones i Catalunya hi podria tenir un paper destacat.
Narcís Pallarès-Domènech és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat, resident a Roma
Messi a Miami. La nova meca del futbol global
