El 9 d’octubre passat es va fer públic el primer document del pontificat de Lleó XIV, l’Exhortació Apostòlica Dilexi Te (T’he estimat). Aquest és el primer document magisterial del Papa Prevost, que ha sortit a la llum cinc mesos i un dia després de l’inici del seu papat. Un document pontifici que podríem considerar el primer “full de ruta” que permet una avaluació de les línies guies en què es mourà la seva regència al soli pontifici.
La continuïtat amb Papa Francesc
Una de les grans qüestions de l’arribada de Lleó XIV al papat era saber si hi hauria una continuïtat amb el pontificat de Francesc. Aquesta continuïtat es pot interpretar de moltes maneres, ja que l’acció d’un papa es mou i té efectes en diferents dimensions: en el magisteri pastoral i doctrinal de l’Església-; en l’estil de governar la Cúria Romana – és a dir, el Govern de l’Església Universal, i també l’Estat independent de la Ciutat del Vaticà i en el paper que ha de tenir la Santa Seu com a potència geopolítica en el tauler d’escacs internacional.
De moment el pontificat de Prevost papa està ballant a uns ritmes diferents de l’estil de tango de Bergoglio papa i es van confirmant algunes de les característiques que vaig apuntar en el darrer article a Exterior.cat: “Un papa conservador i reformista alhora, preparat per encarar la pròxima generació. Un papa centrista, que busca l’equilibri entre moderació i innovació, entre tradició i aventura”.
Així doncs, l’exhortació Dilexi Te representa una continuïtat clara amb el magisteri del Papa Francesc, especialment amb l’encíclica Dilexit Nos (Ens ha estimat), publicada el 2024. Lleó XIV recull el projecte que Francesc estava preparant abans de morir i el fa seu, afegint-hi reflexions pròpies. Això marca una transició suau entre pontificats, amb una línia pastoral que manté l’opció preferencial pels pobres com a eix central de l’acció eclesial. En el pontificat de Prevost hi haurà una clara continuïtat en l’estil franciscà de Bergoglio. També pel fet que aquesta petjada bergoliana va donar molta popularitat social a Francesc més enllà dels àmbits de l’Església, cosa que es va poder comprovar a Roma el dia del seu funeral.
Lleó XIV, en començar el seu pontificat, no trenca amb el passat sinó que profunditza en la visió franciscana de l’Església com a comunitat que sent el crit dels pobres i actua amb misericòrdia. És també simbòlica la data de la signatura i de l’entrega la del seu primer document pontifici, el 4 d’octubre, festa de Sant Francesc d’Assís.
Implicacions geopolítiques
L’exhortació apostòlica del papa Lleó XIV té un fort component crític envers els sistemes econòmics quan afirma que “La desigualtat és l’arrel de tots els mals socials”.
Lleó XIV posa l’accent en la denúncia de la pobresa i els criteris mercantilistes, el que en la seva Exhortació Apostòlica el que defineix com la “cultura del malbaratament”. Un concepte papa Francesc ja havia utilitzat per definir el que, paraules seves el que, considerava “un dels fenòmens més dramàtics del nostre temps, pel qual la societat humana tendeix a rebutjar tot allò que no compleix els criteris d’eficiència, productivitat, reactivitat, però també bellesa, joventut, força i vitalitat”. Una cultura del malbaratament que segons la seva exhortació ”tolera amb indiferència que milions de persones morin de fam o sobrevisquin en condicions indignes dels éssers humans”.
És en aquest punt on trobem la implicació geopolítica.
“Es confirma i es consolida l’espiritualitat franciscana com a brúixola pastoral del pontificat de Lleó XIV”
En primer lloc, hem de tenir en compte que Lleó XIV, en la seva condició de líder moral i espiritual dels catòlics del món parla, ni més ni menys, que mil quatre-cents sis milions de catòlics, segons les dades publicades per l’Oficina Central d’Estadístiques de l’Església a l’Anuari Pontifici 2025.
El catolicisme és doncs una religió de masses que al mateix temps és organitzada per països i en petites comunitats. Aquesta capil·laritat li dona una capacitat potencial que el missatge del papa- de difusió global- tingui un impacte i una declinació política a escala local.
En segon lloc, Lleó XIV és el cap d’una organització reconeguda com a subjecte internacional, la Santa Seu. Disposa d’una xarxa diplomàtica que manté relacions amb la majoria dels països del món, que està reconeguda en l’àmbit de Nacions Unides i que participa de l’anomenat sistema multilateral de relacions internacionals.
Així doncs, les seves paraules es poden traduir en una pressió més ferma i exigent en dos nivells. D’una banda, per part de moviments eclesials i socials cap als seus governs i de l’altra a nivell institucions multilaterals, promovent així un impacte real i tangible en l’escena local i global.
Dilexi Te marca el to programàtic del pontificat de Lleó XIV: es confirma i es consolida l’espiritualitat franciscana com a brúixola pastoral i reafirma el paper de la Santa Seu un dels actors diplomàtics més influents i compromesos en la lluita contra la pobresa i la injustícia social en l’àmbit internacional.
Narcís Pallarès-Domènech és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat, i resident a Roma
Geopolítica vaticana (VI): Lleó XIV papa i el gran joc americà
