Les eleccions generals del 23 de juliol han estat les primeres en què els catalans i els espanyols de l’exterior han pogut votar sense el maleït sistema del vot pregat. Era d’esperar doncs que l’anàlisi d’aquestes eleccions se centrés a analitzar com ha funcionat el nou sistema i en quina proporció es produïen increments de participació. Malauradament, aquestes eleccions han girat al voltant de dos elements polítics que han alterat totes les previsions i que expliquen, a grans trets, que en el cas català l’avenç de participació hagi estat gairebé imperceptible. Ens referim, per una banda, a la crida al vot útil per a impedir l’arribada de l’extrema dreta de Vox al govern de l’estat i, per l’altra costat, a la percepció per part de molts electors catalans de la inutilitat del vot i, en conseqüència, a abstenir-se en aquestes eleccions. Un factor no polític suplementari ha estat la data electoral que a Europa, en particular, ha creat unes dificultats de participació, degudes a les vacances de moltes famílies, que el vot per correu no ha arribat a compensar en cap cas.
El funcionament del nou sistema de vot ha estat, en general, satisfactori i ha permès a la gran majoria de votants gaudir de les facilitats electròniques de vot i de disposar als consolats de les paperetes de les províncies espanyoles tot i que algunes incoherències persisteixen en el nou sistema. En un article recent a Exterior.cat, Sergi Marzábal ha analitzat en detall algunes d’aquestes incoherències. En destaquem, en particular, la derivada del comportament dels sistemes de correu nacional a molts països que constitueixen un problema greu atès el fet que Correus espanyol no ha establert acords a fi que el lliurament de la documentació electoral sigui prioritari i també el fet que els certificats electorals o els sobres de votació, a diferència de les paperetes, no siguin descarregables per part de l’elector. També la Mireia Domènech en un article a Nació Digital analitza molt bé el fet que després de dotze anys sense poder votar no resultava fàcil que l’elector exterior tornés a votar com si res no hagués passat aquests darrers anys.
Des de la FIEC havíem exposat diversos riscos en l’aplicació del nou sistema. El primer era la total confusió en la forma en què els residents temporals a l’exterior, el denominat vot ERTA (Españoles Residentes Temporalmente Ausentes), es podria exercir i, malauradament, els fets ens han donat la raó atès que la nova llei no va integrar la proposta de la FIEC i Marea Granate de derogar i actualitzar el Real Decreto 1621/2007 sobre el vot temporal a l’estranger i substituir-lo per unes noves normes en línia amb el nou sistema de vot. La realitat ha estat la d’una gran confusió als consolats sobre com havien de votar els ERTA i sobre les seves modalitats d’inscripció. El resultat ha estat que a Catalunya únicament 785 persones van poder exercir el seu dret de vot com a residents temporals. Un número molt baix comparat amb convocatòries anteriors.
“La participació ha estat molt lluny de l’esperada i calen encara diverses millores en la legislació sobre el vot exterior”
També, des de la FIEC, vam alertar que la situació dels PLEX (Personal Laboral en el Exterior) en conflicte amb el Ministerio de Asuntos Exteriores (MAEC) per raons laborals i de manca de recursos podia influir negativament en el desenvolupament electoral i, efectivament, amb només un 10% de participació la majoria de consolats han arribat a col·lapsar-se parcialment amb un increment de vot tan moderat. Si la participació hagués arribat a ser la dels anys previs a la instauració del vot pregat, el col·lapse hauria estat gairebé total. El tercer punt sobre el qual vam alertar era la possibilitat que la designació dels denominats centres complementaris de votació pogués ser un problema. En aquest cas val a dir que no ha estat el cas i que aquests centres complementaris han funcionat correctament als països on es van implementar.
El nou sistema de votació exterior permetia als partits polítics la designació de Representants de Llista (interventors) amb capacitats similars a les de qualsevol interventor a Catalunya. Als consolats únicament PP, PSOE, Sumar, CUP Exterior i BNG han tingut presència per a controlar i assenyalar eventuals incidències. Altres partits, malauradament, no han tingut cap presència als consolats. Entenem que és responsabilitat dels partits assegurar aquesta presència en futures convocatòries.
Finalment, cal assenyalar que la publicació dels resultats del vot exterior a Catalunya el 23 de juliol ha estat possible pel treball de la FIEC de recollida de les actes a les Juntes Electorals Provincials gràcies a la complicitat i suport de diversos interventors dels partits polítics. És una feina que en realitat hagués correspost a l’Àrea de Processos Electorals del Govern català i no a una entitat associativa.
L’anàlisi dels resultats a Catalunya
El PSC (30,43%) ha guanyat amb claredat les eleccions al Congrés entre els catalans de l’exterior, cosa que no ho havia aconseguit des de les eleccions al Parlament de 2010, i el PP (16,29%) esdevé el segon partit entre els catalans de l’exterior. La supressió del vot pregat ha beneficiat clarament als partits estatals, els únics que guanyen nous electors. Per l’altra costat la gran abstenció ha afectat molt negativament als partits independentistes.
Font: FIEC
Analitzant en detall la comparativa del vot exterior a les eleccions generals anteriors de 2019, ERC perd 1.943 vots, la CUP 1.187 i JxCat 611. El PSC en guanya 4.123, el PP 3.034, Sumar 1.275 i Vox 994.
Com a l’interior, el que guanya Sumar és bàsicament el vot perdut per la CUP i suma, potser, alguns nous electors. El PSC guanya el que perden ERC i Junts, però suma més de 1.500 nous votants. El PP recupera els vots de Ciutadans (1.600) i guanya també uns 1.400 nous electors. És el partit que s’ha mobilitzat més a l’exterior i l’èxit a Madrid (li treu un diputat al PSOE), ho demostra. Ni en els temps d’Aznar el PP havia estat el segon partit entre els catalans de l’exterior. Per Vox la pujada es deu també a gairebé 1.000 nous votants.
“Aquesta primera experiència sense vot pregat s’ha vist afectada per les crides a l’abstenció i al vot útil, que han beneficiat exclusivament als partits majoritaris (PP, PSOE, Vox i, en molt menor mesura, Sumar)”
La conclusió general a Catalunya és que la supressió del vot pregat ha sumat nous electors, uns 4.000, als partits estatals PSOE, PP, Vox i Sumar. A la resta de partits res de res. Els partits independentistes no només han estat incapaços de sumar nous electors sinó que han estat clarament víctimes del vot útil i de les crides a l’abstenció. Òbviament, correspon a cadascun d’ells analitzar els perquès d’aquesta desfeta a l’exterior que s’afegeix a l’enregistrada en el vot interior.
En el recompte del vot exterior del 28 de juliol passat, un total de 9 escons en diverses circumscripcions arreu de l’Estat estaven en joc. En el cas català a Girona, on finalment JxCat ha conservat l’escó que pretenia el PP. A Madrid, en canvi, el PP sí que ha aconseguit un escó suplementari a costa del PSOE, cosa que canvia la situació al Congrés dels Diputats de cara a la investidura d’un nou govern espanyol.
L’anàlisi de la participació
La participació catalana del 9,77% és similar a la de 2019, que fou del 9,33%, el que indica clarament que, malgrat les millors facilitats de vot, l’abstenció ha fet forat entre els catalans de l’exterior tant o més que entre els de l’interior. Mai s’havia donat el fet que la participació a Catalunya fos inferior a la del conjunt de l’Estat on la participació ha passat del 6,38% de 2019 al 10,1% a 2023. Els consolats han incomplert les disposicions de la LOREG i no han fet públiques les dades de participació, però a través dels representants de llista de diversos partits hem pogut recollir algunes informacions. Continua, en l’àmbit estatal, sent una participació baixa, però la millora a una gran majoria de consolats és evident i permetrà, en un futur immediat, incorporar progressivament molts nous electors.
En alguns consolats la participació ha estat molt important. És el cas a Europa i a l’Amèrica del Nord: Luxemburg (40%), Berlín (37%), Dublín (26,7%), Varsòvia (26,6%), Roma (21,5%), Manchester (20%), Zuric (19,7%), Londres (18,1%), Frankfurt (17%), Boston (15,5%), Berna (15,4%), París (15%), Washington DC (12,6%), Amsterdam (12%), Chicago (8,4%), Miami (8,3%) o Los Angeles (7,4%).
El contrast es dona a l’Amèrica del Sud i Central on, malgrat un lleuger augment, la participació continua sent molt baixa. És el cas de Montevideo (8,8%), San José de Costa Rica (8,4%), Santiago de Xile (8%), Caracas (7,5%), Panamà (6,5%), Mendoza (6,4%), Buenos Aires (6,2%), Rosario (6%), Santo Domingo (5,8%), Córdoba (5,2%), %), Baia Blanca (5%), Guatemala (4,9%), Ciutat de Mèxic (4,6%), Rio de Janeiro (4,3%) o L’Havana (1%).
“Captar vot exterior dependrà cada cop més d’una bona estructura partidària a l’exterior i d’una bona incidència a les xarxes socials, cosa que els partits estatals tenen i els partits independentistes estan ben lluny de tenir”
És important assenyalar que les estructures exteriors dels partits polítics són cada cop més importants. El PP Exterior (que declara tenir 15.000 militants) ha fet un gran esforç per mobilitzar els votants de la Comunitat de Madrid (amb un èxit evident) i a molts consolats del Con Sud on el vot ha anat quasi en exclusiva a aquest partit. El PSOE Exterior, actiu bàsicament a Europa, ha organitzat diversos actes presencials, Sumar (que no té una estructura pròpia, però sí que la tenen Izquierda Unida Exterior i Podemos Exterior) ha estat l’únic partit que ha fet una campanya, també amb alguns actes presencials, fent crida al vot útil i amb reivindicacions específiques de l’emigració.
Entre els partits independentistes la CUP Exterior (que és el que té més estructura exterior) ha fet actes virtuals, però no una campanya identificable mentre que JxCat Internacional només va fer un acte a Brussel·les i Esquerra Internacional s’ha limitat a les xarxes socials. Actualment captar vot exterior dependrà cada cop més d’una bona estructura partidària a l’exterior i d’una bona incidència a les xarxes socials, cosa que els partits estatals tenen i els partits independentistes estan ben lluny de tenir.
Com a conclusió: és evident que aquesta primera experiència sense vot pregat ha estat afectada, en el cas de Catalunya, per les crides a l’abstenció i al vot útil i que la supressió del vot pregat ha beneficiat exclusivament als partits majoritaris (PP, PSOE, Vox i en molt menor mesura Sumar). La participació ha estat molt lluny de l’esperada i calen encara diverses millores en la legislació sobre el vot exterior.
Des de la FIEC ens correspon continuar informant i mobilitzant per a incorporar al màxim de catalans de l’exterior a la participació democràtica des de l’exterior. Ben aviat tindrem noves convocatòries electorals (eleccions europees previstes el juny de 2024) i eleccions al Parlament de Catalunya (un dia o altre) suposant, és clar, que no hi hagi repetició de les eleccions generals abans de final d’any. Nosaltres seguim.
Antoni Montserrat Moliner és vocal d’Estudis i Anàlisis de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i expresident del Centre Català de Luxemburg
