A l’anterior article vaig descriure una acció de cooperació internacional com a exemple del que hauria de ser una bona estratègia exterior catalana, centrada en dos aspectes clau: primer, que les entitats i persones implicades esdevinguin ambaixadors dels valors que defineixen el país. I segon, que aquestes actuïn de forma coordinada –“en xarxa” ho definia- per deixar un pòsit per a futures iniciatives, gràcies sobre tot als que treballin “in situ”, establint sinergies i relacions de mútua confiança amb les respectives organitzacions i personalitats claus dels sectors públics i privats de cada país.
Anys més tard d’aquella experiència que analitzava la setmana passada, es va promoure un segon programa d’impuls a la TDT a Colòmbia, finançat novament amb fons de la UE, que també tingué com a proposta guanyadora per a la seva coordinació tècnica una de liderada en gran part des de Catalunya. Tot i que en aquesta segona ocasió la CCMA fins i tot ja formava part del nucli organitzador, malauradament no existí cap estratègia definida per promoure la incorporació d’experts catalans que treballessin, des d’allí, els diversos objectius marcats al programa, més enllà de l’estricte equip de professionals de TV3. Aquest desaprofitament del talent existent al país és un exemple del que caldria evitar en properes ocasions.
El programa acomplí els objectius marcats? Pel que conec, sí, però no es tractava només d’això, sinó també de plantar la llavor per a futures iniciatives allí, que des de Colòmbia es pensi en Catalunya com a soci de màxima confiança. És més, de la nostra experiència en el procés de transició a la TV digital en va destacar l’excel·lència en la coordinació público-privada dels distints sectors implicats. I aquest va ser un factor clau per a l’acompliment de totes les previsions territorials i de calendari establertes. Totes. En aquest sentit, segurament, hauria estat convenient que més enllà de l’assessorament, s’hagués fet una assistència tècnica molt activa per ajudar a acomplir amb la data de l’apagada analògica prevista que, amb tota seguretat, els colombians hauran d’ajornar més enllà del 2019.
Colòmbia és un dels territoris del continent americà on s’articularan ben aviat moltes oportunitats de col·laboració i cooperació amb el món. I les hem de saber aprofitar. Per això la coordinació acadèmica, empresarial i institucional catalana és i serà la pedra de toc de l’èxit de la nostra projecció internacional en aquell gran (i no només per l’extensió) país. Altres ja ho estan fent.
Daniel Condeminas, ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica.
