Aquest és el subtítol del llibre que el Consell Català del Moviment Europeu va fer amb motiu del 70è aniversari de la seva creació. Cinc anys després, en el 75è aniversari, la institució ha rebut la Creu de Sant Jordi: Pel seu gran treball en defensa de l’europeisme, com una eina fonamental de progrés i llibertats per la societat catalana. Mitjançant la seva participació en el Moviment Europeu Internacional, defensen el paper de Catalunya a la UE, a través d’una forta integració i cooperació, la que garanteix i promou els drets i llibertats fonamentals, la diversitat, la riquesa cultural, la prosperitat i la pau.
Estem contents pel guardó, per les persones que hi col·laboren actualment, per les que ho han fet en el passat i, sobretot, un record per les que ho varen fer en els inicis de l’entitat, en moments molt difícils. Queda lluny l’any 1949, quan exiliats catalans, bascos i espanyols, a la seu del govern basc a l’exili, es reuniren per establir sinergies, i el camí l’oferia el Moviment Europeu internacional, creat en el Congrés de la Haia de 1948 amb l’objectiu de treballar per una Europa unida, democràtica, federal i respectuosa amb la diversitat. A les diferents reunions, per la part catalana hi varen participar Josep Irla, Carles Pi i Sunyer, Ramon Nogués, Josep Tarradellas i Joan Sauret. I en la fundació del Consell Català del Moviment Europeu intervingueren també quatre exiliats de diferent adscripció ideològica: Enric Adroher conegut com a Gironella, Josep Rovira, Josep Sans i Joan Sauret. Varen treballar de valent, denunciant a l’Europa democràtica, les mançanes i opressió del règim franquista. I va ser en el congrés del Moviment Europeu Internacional de 1962 a Munic quan varen tenir més presència i activisme, fins al punt que la dictadura espanyola va titllar la trobada com el Contubernio de Munich amb clara voluntat de desprestigiar-lo. El Congrés va acollir reunions i dissertacions sobre l’organització política de l’estat i la possibilitat de democratitzar-lo.
“El Consell Català del Moviment Europeu seguirà treballant, ara amb més energia, si cal, per la injecció de moral i responsabilitat que suposa rebre el preuat guardó de la Creu de Sant Jordi”
En un discurs encès, Salvador de Madariaga va destacar que, en aquell moment, s’havia acabat la Guerra Civil Espanyola, en considerar que a la reunió hi varen assistir membres de l’interior que havien lluitat amb els nacionals i que, després d’anys de veure com havia evolucionat el règim dictatorial, havien optat per la via de la reconciliació i la democràcia. La participació de membres dels dos bàndols era vista com una condició indispensable per a la reconciliació que implicava la democratització del país. Hi assistiren 80 persones de l’interior i 38 de l’exili.
De l’àmbit català hi participaren onze provinents de l’interior: Llibert Estartús, Jaume Serra Gasulla, Antoni de Senillosa, Francesc Sitjà, José Luis Urruela, Felip Lagarriga, Jordi Prat i Ballester, Manuel Riera Clavillé, Marià Manent, Josep Sanabre i Rafael Tasis i també Francesc Vicens del PSUC, com a observador i per iniciativa pròpia, donat que els comunistes no foren invitats. Altres personalitats de l’interior convidades que finalment no hi pogueren assistir foren Heribert Barrera, Anton Cañellas, Joan Reventós, Josep Benet, Maurici Serrahima, Joan Sales, Joan Coromines o Lluís Maria Xirinachs, entre d’altres. De l’exili, hi assistiren l’organitzador principal, Enric Adroher Gironella, Jordi Arquer, Josep Rovira, Víctor Hurtado, Josep Sans i Francesc Farreras i Valentí. Les qüestions que marcaren el col·loqui foren bàsicament, dues: l’autodeterminació i la forma d’Estat. Finalment, els participants de l’interior foren víctimes de la repressió per part del règim. Tot i això, es pot considerar que la reunió de Munic va representar, d’una banda, reconciliació, i d’altre mostrar a Europa la brutalitat del règim franquista i l’aposta per la democràcia.
Després, ja amb la democràcia a l’estat, el Consell Català del Moviment Europeu va arrelar a Catalunya de la mà d’Enric Adroher, a redors del Cercle d’Economia i d’altres ens, consolidant-se com a entitat europeista, ara des de l’interior, amb els mateixos objectius inicials. Ha comptat amb el suport de la Generalitat, diputacions, municipis, partits polítics, sindicats, universitats, patronals, col·legis professionals, i entitats diverses, a més de membres individuals, que són els que avui permeten que el moviment europeu pugui seguir fent activitats al voltant de l’objectiu principal que és treballar per una Europa democràtica, unida, federal i respectuosa amb la seva diversitat i aportar a la societat catalana tot el que passa a Europa i els valors de l’europeisme.
I tot això, ho fem amb unes activitats principals com són la Jornada Europea al Parlament de Catalunya que ja va per la XXXIV edició, activitats al voltant del dia d’Europa, la Universitat Europea que se celebra a Torroella de Montgrí, i més activitats i debats, amb Europa i la societat catalana, com a centre d’interès. I és en aquest escenari que seguirà treballant el Consell Català del Moviment Europeu, ara amb més energia, si cal, per la injecció de moral i responsabilitat que suposa rebre el preuat guardó de la Creu de Sant Jordi.
Xavier Ferrer és el president d’honor del Consell Català del Moviment Europeu
Xavier Ferrer: “Brussel·les respirarà més tranquil·la si hi ha un acord per l’amnistia”
