La campana de les eleccions repica doblement aquest 2024 i, com a poc, aquest primer mig any tindrem eleccions catalanes i europees. Els malalts d’aquest tema ja ens delim per rebre i comparar amb comicis anteriors les dades de participació per ambdues cites. Cadascú té les seves dèries, ves.
Un cop eliminat el vot pregat després d’una dècada de caiguda lliure, unes eleccions catalanes eren l’ocasió excel·lent per iniciar la remuntada de la participació de la Catalunya exterior al procés electoral més important per al país. Però tenint en compte la precipitació inesperada de la convocatòria, la poca trempera general al país post 1-O, i que s’afegeix a la cita un mes després les eleccions europees, no queda clar que el vot exterior difereixi massa de l’abstenció de l’interior ja percebuda a la cita electoral espanyola l’any passat. De fet, per a la ciutadania que no viu a Europa (aproximadament la meitat de la Catalunya exterior, diu una estadística sempre tramposa per la manca de dades reals de qui viu a fora), l’interès en participar a les europees és feble per qui no viu al continent. Curiosament, hi ha la sensació que no afecta en res a Catalunya. I això que aquesta és una sensació falsa perquè ⅔ de les decisions que s’apliquen als Estats membre ja venen decidides des de la UE. Són aquell lluç pescat a alta mar que tens al congelador de casa: és qüestió de mesos que toqui descongelar-lo i cuinar-lo per acabar al plat de tota la teva família.
Dels pocs factors que poden activar una participació exterior entusiasta hi ha l’”efecte Puigdemont” si es presenta de nou com a candidat, ja que ha seguit mantenint el seu lideratge amb l’altaveu i la immunitat proporcionats pel Parlament europeu. A més, té el plus de ser el membre més destacat de la Catalunya exterior com a conseqüència de seu exili. L’eurodiputada Diana Riba, per la seva banda, ha fet una bona feina presentant diverses iniciatives, i darrerament amb el seguiment in situ i amb lupa de la missió d’eurodiputats ultres contra la immersió lingüística a les escoles catalanes, a partir del qual ha denunciat àmpliament les males arts de Dolors Montserrat directament en comissió. I és que tenir la tribuna, la xarxa de contactes i la força que et proporciona un grup parlamentari sempre és molt millor paraigües que qui va sol per la cambra, com ha passat aquesta legislatura europea als seus companys de Junts.
“Avís a navegants: el cens vàlid per a les eleccions catalanes es va tancar l’1 de gener. Per tant, ho haurà d’actualitzar tothom que hagi canviat d’adreça els darrers mesos i s’inscrivís fa poc al consolat”
“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”, va escriure Joan Fuster. Caldrà que cadascú valori i prengui consciència del que suposa no participar d’uns i altres comicis, encara que sigui pesat fer-ho per partida doble amb un mes de diferència. Avís a navegants: el cens vàlid per a les eleccions catalanes es va tancar l’1 de gener. Per tant, ho haurà d’actualitzar tothom que hagi canviat d’adreça els darrers mesos i s’inscrivís fa poc al consolat. Molts creuen erròniament que registrant-se al consolat és suficient perquè ignoren que RMC i CERA són dos registres diferents: el primer és el padró i el segon el cens electoral, i els funcionaris no tenen perquè proposar els dos formularis a qui hi aterra per primer cop. Tan sols hi haurà uns dies concrets entre setmana per reclamar la rectificació de dades entre finals de març i principis d’abril, en les dates que indicarà el calendari establert per la Junta Electoral, per tant caldrà estar alerta.
La pena és que només que la darrera campanya de la Generalitat via Exteriors, a finals de gener, s’hagués fet amb més temps, i no just una setmana abans d’acabar el termini per inscriure’s per les europees al darrer segon possible abans de l’1 de febrer, l’esforç públic hauria valgut més la pena. No sabem quin impacte real va tenir perquè ningú n’ha informat, però aquests nous inscrits haurien rebut a casa també el material per votar de cara al 12 de maig. Ara hauran de fer més gestions i personar-se al consolat en horari d’oficina uns dies concrets entre setmana per tal de poder fer la reclamació pertinent al CERA. Sant tornem-hi tots.
Mireia Domènech és periodista i comunicadora internacional i cultural
Més català per al jovent a l’exterior
