A París, la ciutat de les llums, el Real Madrid es va quedar a les fosques en la prèvia de la Gala de la Pilota d’Or. Va decidir que no assistiria a l’esdeveniment, una vegada es va filtrar que el petit de Cal Vinicius, en júnior, no seria finalment guardonat amb la pilota més preuada pels futbolistes, el Ballon d’Or, el guardó que la revista France Football distingeix als millors jugadors masculins, i ara també, femenins. A la Maison-Blanche ibèrica, el black out, va arribar amb una setmana d’antelació que en altres latituds. Una apagada mental, psicològica i estratègica i també -cal dir-ho- sorprenent. El gest de l’equip més monàrquic del món, que fa una sensació de decisió absolutista, no és menor en la geopolítica el futbol, el dia en què la capital de la republicana França és el baricentre de la geopolítica futbolística mundial. El Ballon d’Or, té un glamur que els clubs ja compten com un títol més, per això, boicotejar la cerimònia, és un autogol en l’àmbit d’imatge.
Després de la crònica, ja coneguda, és interessant doncs anar a l’anàlisi de les conseqüències.
El clàssic(o) primera part: Més que un partit de futbol
El partit conegut com el clàssic, el Barça- Madrid, és una de les rivalitats més grans que hi ha en el món de l’esport i van més enllà d’un simple partit de futbol. El clàssic no és només un partit sinó que té les dimensions d’un xoc geopolític. Així ho han definit les plomes de periodistes internacionals com Sid Lowe en els seus llibres o aquest mateix cap de setmana l’italià Stefano Boldrini en un article al Fatto Quotidiano, entre d’altres. Un partit que és vist als 5 continents i on les identitats de cada club, els seus valors, i la seva filosofia es projecta en l’àmbit global.
Del seu impacte en l’opinió pública internacional, en la gent que segueix el futbol i no tan sols, n’hem pogut veure dos exemples significatius. El primer va ser a la República de l’Índia, durant la visita del president el Govern espanyol Pedro Sánchez. Durant la trobada amb el primer ministre Narendra Modi, aquest va explicar que “el recent partit entre el Reial Madrid i el Barcelona va ser un “hot tòpic”, un tema candent de discussió a l’Índia”. L’Índia, un país econòmicament emergent, és la primera potència demogràfica de món, amb més de 1.400 milions de persones i on el futbol és un fenomen en creixement. Aquest país és l’únic membre dels BRICS que encara no ha organitzat un Mundial, de moment.
“L’atac de gelosia i l’enrabiada han sigut d’escala planetària i al Real Madrid li pot costar car. Per guanyar i ser els millors, primer s’ha de saber perdre”
El segon va ser quan l’actriu d’origen israelià Natalie Portman es va fer una foto amb els tres jugadors del Barça masculí – Lamine, Cubarsí i Olmo- fent el gest del 4, en referència al resultat del clàssic, demostrant grans simpaties pel club català. Portman és també una gran activista pels drets de les dones i que forma part del món del futbol com a copropietària de l’Angel City FC. Un nou equip femení amb seu a la ciutat de Los Angeles, que té com a membres fundadores altres actrius com Eva Longoria, Jessica Chastain, o Amèrica Ferrera. També de dones del món de l’esport, com la tenista Serena Williams, i moltes exfutbolistes, algunes d’elles campions de la selecció nord-americana de futbol, que volen potenciar el futbol femení per treballar per la igualtat de gènere.
El clàssic també ha esdevingut un partit amb una dimensió planetària. , Els dos equips, a banda del resultat dins del camp també competeixen pel resultat a fora, és a dir, es juguen seduir els fans del futur a escala mundial. Un element indispensable per a dos dels grans clubs del futbol global.
El clàssic(o) segona part: El partit fora del terreny de joc
En un Paris la nuit amb ressaca de clàssic, els dos clubs van ser guardonats i reconeguts merescudament com a dominadors de les dues esferes d’influència del futbol actual: El Barça guardó al millor equip femení i el Real al millor equip masculí. És per això que la plantada poc diplomàtica dels realistes, ha sigut un gol en pròpia porta geopolític, no tant per la pèrdua d’una pilota d’or, que també, com per les conseqüències d’imatge en la batalla pel softpower futbolísitc.
En aquesta batalla del clàssic, no compten només els resultats esportius, sinó també la capacitat de generar simpatia i les habilitats de cada club per seduir i persuadir nous simpatitzants, fans i seguidors a les xarxes socials. Un element fonamental que és i serà clau en el domini pel podi del futbol mundial, que no depèn només dels resultats al camp sinó també fora d’ell.
És per això, que la decisió del Real Madrid fou sorprenent. És un club que s’ha caracteritzat per tenir una torre de control aeri privilegiada i un radar més aviat afinat amb el qual han mantingut un rumb de decisions que els ha portat a la glòria la darrera dècada. Tot al contrari que el seu rival sistèmic, el Barça, malgrat que a Barcelona ho tenien quasi tot per ser hegemònics. La campanya madridista per cavalcar els atacs racistes a Vinicius. Jr, no ha sigut suficient i les reiterades sortides de to antiesportives del jugador fluminese l’han condemnat a perdre, en els darrers metres, una cursa que portava guanyada per talent, qualitat, i títols. En Vini faria bé de recordar el lema que popularitzà Ronaldo quan jugava a l’Inter de Milà, després de passar pel Barça: la potència sense control no serveix de res.
“Al costat dels resultats esportius i honorífics cal també construir un relat, i un imaginari on els valors positius i l’esportivitat són i seran cada vegada més importants”
En l’àmbit d’imatge, l’atac de gelosia i l’enrabiada han sigut d’escala planetària i al Real li pot costar cara la rebequeria i la manca d’esportivitat. Per guanyar i ser els millors, primer s’ha de saber perdre. Vèncer és important però convèncer, més enllà dels resultats esportius, també. Que li preguntin al Manchester United. Fa anys que guanya més aviat poca cosa, però el prestigi i la fascinació de la marca es manté.
El futbol internacional d’avui és un relat ha arribat a definir totes les facetes de les nostres vides socials, econòmiques i culturals, tal com explica l’historiador britànic David Goldbaltt en el seu llibre The Age of Football, on explica de manera magistral l’ascens del futbol a cultura global. El futbol com a “fet social total”, i element també geopolític tal com expliquem en el nostre llibre El gran joc. Dominar la geopolítica del futbol, doncs, vol dir guanyar en la dimensió del softpower, del poder tou, de la persuasió empàtica i de guanyar-te el cor i les simpaties de la gent d’arreu. La capacitat de fer-te reconèixer per un escut, uns colors i uns valors.
Els que vivim a la Catalunya Exterior i seguim el FC Barcelona en som més conscients que ningú. Quan et veuen amb la samarreta o un polo del Barça i et noten l’accent estranger, ja hi ha un icebreaker perfecte per iniciar una conversa amb un desconegut, que té curiositat per conèixer què hi ha darrere del “Més que un Club”, dels èxits del Barça femení, de l’afer Messi o de les llàgrimes de Piqué un primer d’octubre.
És per tot això que després de l’històric 0 a 4 al Santiago Bernabéu de l’era Hansi Flick, el que va passar a la gala de París ha sigut com un gol més pels blaugrana. En primer lloc, perquè el Barça ha guanyat la seva 4a pilota d’or femenina consecutiva, de la mà d’Aitana Bonmatí, i ja ha fet el sorpasso al Real Madrid en aquest guardó del tot. Els blaugrana també han tornat a aconseguir igualar la fita de tenir en un mateix podi 3 futbolistes del mateix equip. Una gesta només aconseguida primer per l’AC Milan del 1988 i el 1989, i que el Barça del 2010 va superar qualitativament quan 3 jugadors formats a La Masia; Xavi, Iniesta i Messi van ocupar el pòdium europeu.
La Pilota d’Or no és un premi esportiu sinó honorífic, però és un element indispensable per donar l’aura llegendària a qualsevol equip que vulgui passar a la història. Al costat dels resultats esportius i honorífics cal també construir un relat, i un imaginari on els valors positius i l’esportivitat són i seran cada vegada més importants. No per fer canviar d’opinió els seguidors d’ahir sinó per seduir els que han arribat avui i guanyar-te els de demà. En l’àmbit esportiu el Barça, va guanyar el darrer clàssic per 0 a 4, però l’autogol del Real Madrid a la gala del Ballon d’Or suma en l’àmbit extraesportiu, i ens dona com a resultat global un 0 a 5 geopolític.
Narcís Pallarès-Domènech és politòleg especialitzat en Geopolítica i Seguretat, resident a Roma i autor de llibre El gran joc (Altamarea, 2024)
La Superlliga. La garantia de futur del futbol europeu
