La gran novetat de la temporada futbolística 2024-2025 ha sigut la FIFA Club World Cup, coneguda també com a Mundial de Clubs. Un nova competició esportiva que pretén emular el gran esdeveniment futbolístic del planeta, la Copa del Món de seleccions nacionals i països. És una nova aventura del futbol internacional a nivell de clubs que, segons les paraules del president de la FIFA, Gianni Infantino, enceta una nova era del futbol mundial.
El Mundial de Clubs, però, no ha estat exempt de polèmiques ni de crítiques, i ha estat qualificat fins i tot de “mundial de costellada”. Sobretot per augmentar ulteriorment l’elevat nombre de partits en el sempre atapeït calendari de compromisos dels principals clubs participants. En aquest article d’anàlisi explicarem què hi ha darrere d’aquesta nova competició i quines lògiques expliquen la creació d’un esdeveniment que podria canviar les dinàmiques, el paradigma de la competició i el baricentre d’influència de l’esport més popular i més seguit del món: el futbol.
El futbol, una eina més de la geopolítica global
La primera cosa que cal tenir present per analitzar la FIFA Club World Cup és que el futbol internacional no és només un esport, sinó una veritable eina de soft power, o poder tou, per part dels estats i dels grups d’interès. És una eina geopolítica utilitzada per les potències econòmiques i polítiques per obtenir projecció i influència a l’exterior, així com per crear consensos a l’interior. De fet, el futbol en si mateix actua com un autèntic actor geopolític global.
En segon lloc, cal entendre que les grans competicions esportives, com els Jocs Olímpics o la Copa del Món, són, abans que res, esdeveniments de naturalesa geopolítica i, només després, esportiva. Així va ser en la primera Copa del Món de la història, celebrada a l’Uruguai l’any 1930. La FIFA la va impulsar amb l’objectiu d’assolir l’hegemonia en el futbol internacional i de crear una competició al marge del Comitè Olímpic Internacional. A més, l’Uruguai va aprofitar l’ocasió per commemorar el centenari de la seva independència i reafirmar la seva existència com a Estat sobirà.
L’aspecte geopolític també fou molt present en el darrer mundial de Qatar. Podeu recuperar els quatre articles d’anàlisi publicats en aquest mateix espai on s’analitzen les claus per entendre com un petit Estat del Golf Pèrsic, amb poca tradició i pedigrí futbolístic, va acabar organitzant una Mundial en ple mes de desembre.
El rol del futbol en el nou context internacional
Leo Messi és un dels jugadors més destacats del Mundial de Clubs [Foto: FIFA]
Ens trobem en un món que, aparentment, avança cap a la desglobalització, cap a la multipolaritat i cap a un nou ordre cada vegada més dividit en esferes d’influència. Alhora, el bilateralime s’imposa al multilateralisme, i totes les organitzacions multilaterals estan perdent poder i capacitat d’influència. Totes, excepte la FIFA. El motiu és que, en aquest context global, el futbol internacional és i serà una variable més dins la seva equació estratègica. Aquest Mundial de Clubs n’és una prova i un exemple claríssim.
“La FIFA vol marcar les regles del joc i convertir-se en el paradigma del nou futbol-espectacle. Aquest Mundial de Clubs ha estat un assaig general per avançar cap a una progressiva americanització del futbol internacional”
Cal recordar, en primer lloc, que l’organització de la FIFA Club World Cup ha estat motiu de disputa entre les dues grans potències globals del moment. D’una banda, la República Popular de la Xina, aspirant al tron de superpotència mundial. De l’altra, l’actual detentora del títol, els Estats Units d’Amèrica, una potència en decadència, però que encara conserva una notable superioritat i hegemonia.
Inicialment, aquest Mundial de Clubs en nou format s’havia de disputar a la Xina l’any 2021, però, a causa de la COVID-19, la seva organització es va posposar. Posteriorment, la FIFA va atorgar-ne la seu als Estats Units, un país que fa temps que ha iniciat una estratègia per esdevenir, a la llarga o potser a la curta, un dels nous baricentres del futbol global.
Una qüestió que podria cridar l’atenció és una aparent paradoxa: les dues grans potències del món, que dominen molts espais de poder i d’influència global, es troben fora del domini del futbol, l’esport més popular i difós del planeta. Tanmateix, si analitzem el fenomen del futbol global amb una mirada geopolítica —és a dir, des d’una perspectiva multidimensional—, descobrirem, amb sorpresa, que això no és ben bé així.
Fa dècades que aquestes grans potències, hegemòniques en molts àmbits però perifèriques al futbol masculí, han posat en marxa estratègies —plans a llarg termini— per revertir aquesta situació, aprofitant espais lliures i emergents dins aquest esport. Els Estats Units i la República Popular de la Xina continuen sent actors marginals en el futbol masculí, però no pas en el futbol femení. Les nord-americanes són la selecció que ha guanyat més Copes del Món —quatre—, i les xineses han estat subcampiones mundials i també han aconseguit medalles olímpiques. No podem oblidar que les dones —la meitat de la població mundial— també juguen, i que el futbol femení és, i serà, una gran tendència dins el negoci global del futbol.
El negoci del futbol i el seu futur
El PSG, com a campió de la Champions League, és un dels favorits a guanyar el títol [Foto: FIFA]
Quan parlem de poder i futbol, també parlem de geoeconomia i de negoci. Avui dia, el futbol és un show business que mou milers de milions d’euros. Projecció, popularitat, diners, mobilització de masses, audiències televisives… tots són elements que atorguen poder, i que ningú amb un mínim coneixement de les seves dinàmiques estaria disposat a ignorar ni a deixar escapar.
El principal motiu aparent —i el gran esquer per als clubs— per participar en aquesta nova competició han estat les sucoses compensacions econòmiques, tant per als simples participants com per als equips que arribin a les fases finals. Però també hi pesa la possibilitat de ser presents des del primer moment en una nova etapa del futbol global.
Tanmateix, darrere del negoci i de la necessitat imperiosa dels clubs de generar ingressos per mantenir la seva competitivitat, hi ha un factor intangible: la creació d’un relat. El relat de la “nova era del futbol global” que vol impulsar el president de la FIFA, Gianni Infantino. La FIFA vol marcar les regles del joc i convertir-se en el paradigma del nou futbol-espectacle. Aquest Mundial de Clubs, impulsat amb el suport de la primera potència mundial, ha estat un assaig general per avançar cap a una progressiva americanització del futbol internacional.
“El gran partit que es juga en el Mundial de Clubs és el de l’hegemonia del futbol del futur. La FIFA Club World Cup és futbol, sí, però també show business i, sobretot, geopolítica”
Ens equivocaríem si donéssim per bona la idea que el Mundial de Clubs és simplement un “mundial de costellada”, només pel baix rendiment esportiu o pel ritme irregular d’alguns futbolistes europeus, molts dels quals han arribat fatigats i carregats de quilòmetres a les seves cames en aquesta nova cita del calendari.
El geopolitòleg francès Pascal Boniface, un dels màxims referents en l’anàlisi geopolítica del futbol i l’esport, afirmava que el futbol s’ha convertit en “l’estadi suprem de la mundialització”, per la seva enorme difusió global i per ser un fenomen que arriba a tots els racons del planeta.
El Mundial de Clubs podria acabar esdevenint, d’una banda, el nou escenari de la desglobalització i, de l’altra, en un nou paradigma futbolístic: una competició que introdueixi un nou estil i una nova manera de fer en el futbol mundial. La mort d’un vell món futbolístic dominat per uns quants actors tradicionals i el naixement de noves realitats i nous espais de poder, que podrien aprofitar aquesta competició per obtenir prestigi i construir nous relats guanyadors.
El gran partit que es juga en el Mundial de Clubs és el de l’hegemonia del futbol del futur. La FIFA Club World Cup és futbol, sí, però també show business i, sobretot, geopolítica.
Narcís Pallarès-Domènech és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat, resident a Roma
Geopolítica vaticana (V): el Conclave de la mundialització i el perfil del nou papa
