Fa pocs dies finalitzava un dels dos terminis fixats per a la sol·licitud d’ajuts a projectes transfronterers catalans. Una convocatòria realitzada conjuntament per les dues administracions públiques integrades a l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer: la Generalitat de Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals, amb el que es vol ajudar econòmicament iniciatives de petit format, vinculades als desenvolupament socioeconòmic, l’educació, el turisme, els esports, els esports, la cultura, la joventut, el medi ambient o l’acció social, que territorialment impliquin tant la demarcació de Girona i el conjunt de la Cerdanya, com la Catalunya del Nord.
Més enllà d’aquestes línies de subvencions –que esperem serveixin d’impuls per a projectes molt més ambiciosos que els que ara permetran co-finançar aquests ajuts- caldria anar pensant seriosament en dotar de més contingut -de més línies estratègiques- organismes com aquest Eurodistricte, que té com a seu la Casa a Perpinyà de la Generalitat, ubicada en un espaiós i ben equipat edifici, al bell mig del seu centre històric.
L’Eurodistricte va néixer el 2007, poc de dos anys més tard que es posés en marxa l’Euroregió Pirineus Mediterrània -de la que n’hem parlat altres cops- a la qual a més de tornar a trobar la Generalitat de Catalunya, també en formen part el Govern Balear i la regió Occitània. Si hi afegim la Comunitat de Treball dels Pirineus, on hi participen el conjunt d’administracions sub-estatals de les dues vessants de la serralada, tindrem una “caixa d’eines” transfronterera que hauríem de poder-li treure més rendiment que el que ens ha donat fins ara. Si volem tenir una panoràmica global, a les tres institucions públiques caldria sumar-hi l’Euroregió de l’Arc Mediterrani; una iniciativa de l’Institut Villalonga d’Economia i Empresa, la darrera activitat pública del qual va ser una jornada sobre el Corredor Mediterrani ferroviari, celebrat a Vinaròs a finals del 2018.
En aquest sentit, i vinculant-lo al meu anterior article sobre l’oportunitat que se’ns obre amb la arrencada del pla pilot del Corredor Mediterrani 5G, caldria recordar un projecte anterior, que ja apuntava en la mateixa direcció, la de les estratègies conjuntes de recerca i innovació orientades cap a sectors tecnològics i industrials punters. Aquest fou l’Euroinstitut Català Transfronterer, participat per la Universitat de Girona i la de Perpinyà que, malauradament, quan s’acabaren els diners provinents dels fons europeus, baixà la persiana del tot.
Nascut en dates similars, tenim un altre projecte que tingué també una molt curta durada malgrat les grans expectatives que també va generar: Escena Catalana Transfronterera, que pivotà entre El Canal-Centre d’Arts Escèniques de Salt-Girona i el Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà; un gran equipament cultural que va ser construït gràcies al suport europeu a aquest ambiciós projecte que volia relligar i impulsar les produccions d’arts escèniques a banda i banda dels Pirineus.
Dos projectes que, passada una dècada de la seva posada en marxa, tindrien ara tot el sentit de reprendre’s, si és que volem de veritat que Catalunya sigui un dels territoris que liderin el sud d’Europa, tot promovent i multiplicant totes les sinergies possibles amb la Catalunya del Nord i el conjunt d’Occitània.
Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
