Fa pocs dies se celebrava a Puigcerdà una jornada sobre el món de l’economia social i solidària. que ha servit per posar en marxa una entitat transfrontera, AltiCat, nascuda fa pocs mesos a la població ceretana de Sallagosa, a l’altra banda de la frontera administrativa. Aquesta entitat, nascuda des de la base de les organitzacions que es dediquen a aquesta branca de l’economia de les persones i el bé comú, té com a objectiu construir un ecosistema de cooperació entre Catalunya, amb la Catalunya del Nord, Andorra i les comarques occitanes més properes als Pirineus.
Més enllà de la importància intrínseca de potenciar una entitat com aquesta, que vol esdevenir un clúster pirinenc de l’economia social i solidària, cal felicitar-nos que vagin sortint ambicioses iniciatives transfrontereres al nostre país, que falta en fan. Certament, tenim organismes que hi treballen, com l’Espai Català Transfronterer o l’Euroregió Pirineus Mediterrània, però ens queda molt per fer fora de l’àmbit públic.
“Cal felicitar-nos que vagin sortint ambicioses iniciatives transfrontereres al nostre país, que falta en fan”
Molt per fer per posar-nos al nivell dels bascos. Quan aquí portem un curt període d’anys amb el projecte CCI Pirineus Mediterrània -que ha aplegat les Cambres de Comerç de Girona, Lleida amb les dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord) i Occitània Pirineus Mediterrània- fa quasi dècada i mitja que existeix Bihartean a l’extrem atlàntic dels Pirineus. Sota l’impuls conjunt de les Cambres de Guipúscoa, Baiona País Basc i Navarra, Bihartean ha arribat a posar en marxa tres clústers tecnològics transfronterers. Tres. Precisament el primer número de la revista Exterior.cat en parlava d’aquest organisme, nascut d’una visió estratègica que aquí encara ens manca. Una estratègia «natural» que fa que sigui gens anecdòtic que empreses d’allà tinguin seus o subseus a una banda i l’altra de la frontera administrativa.
Serveixi com a exemple d’allò que no ens hauria de tornar a passar, la recent commemoració del 750è aniversari del Consolat de Mar; la gran aportació catalana a la legislació mercantil internacional durant segles. Doncs bé, durant els prop de 12 mesos d’activitats commemoratives de tota mena, darrere de les quals hi ha estat la Cambra de Comerç de Barcelona, no hi ha hagut cap que tingués Perpinyà i la seva Cambra de Comerç com a protagonistes; ciutat que comptà amb Consolat de Mar des del 1388. I ja que parlem d’altres seus del Consolat de Mar als Països Catalans, el mateix buit estratègic es va produir amb València i Palma i les seves respectives cambres de comerç. Oportunitats com aquesta no passen cada dia ni cada any.
Vaja, que tenim molta feina per al davant. Que AltiCat sigui tot un èxit.
Daniel Condeminas i Tejel ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
Barcelona: una de les capitals europees per a la innovació de les indústries culturals
