Les protestes, ben legítimes, dels pagesos arreu de la Unió Europea han posat sobre la taula tot un seguint de problemàtiques i reptes de màxim nivell, que afecten el conjunt de la ciutadania: l’aposta per la sobirania alimentària més enllà d’un lema; el producte de proximitat com a valor cultural i nutricional, que requereix preus justos per a la sostenibilitat del sector primari, etc. De tots ells, em quedo amb un que afecta transversalment el conjunt de l’activitat productiva europea i més enllà: l’ofec de la burocràcia, alimentada des de les institucions europees i que se suma a l’existent a la resta de les administracions públiques.
Dic més enllà de l’activitat empresarial, perquè he conegut més d’un cas i de dos vinculats al món associatiu, on les dificultats d’entitats petites per respondre tots els requisits burocràtics sense cometre alguna errada formal o de calendari, han suposat perdre subvencions que els eren absolutament indispensables per poder realitzar una activitat d’innegable interès social.
La digitalització de les gestions hauria d’haver estat un factor de simplificació dels procediments administratius; de reducció del temps esmerçat en els tràmits entre empreses, autònoms, organitzacions i particulars amb l’administració. Malauradament, en molts casos ha estat el contrari. Si abans un formulari es veia limitat per les dimensions del paper, ara els digitals poden ser potencialment gegantins i la capacitat de demanar que s’adjuntin informes és quasi infinita. Hores i més hores davant d’una pantalla que, pel que sembla, ningú no valora a l’altra banda els costos econòmics i personals que això comporta.
De forma similar a com la indústria de consum ha de crear nous productes de forma contínua, els poders públics semblen entestats a produir més i més noves lleis i reglaments, com si una quantitat elevada d’aquests fos sinònim de fer millor les coses. Reglaments que suposen en molts casos, no la substitució d’un antic per un de més simplificat, sinó per l’addició d’un de nou. Un altre.
Com ve descriu amb to d’humor la sèrie de coproducció francesa «Parliament» (amb les dues primeres temporades disponibles a Filmin.cat amb subtitulació en català) les institucions de la UE viuen dins d’una bombolla, sovint molt allunyada de la realitat. L’exigència que els fons europeus siguin emprats de forma curosa -objectiu incontestable- ha generat un monstre burocràtic absolutament indigest per a empreses i entitats de petita dimensió.
“Seria bo que el Govern es posés al capdavant de la reclamació que la UE deixi d’ofegar activitats productives tan essencials, com l’agricultura i la ramaderia, amb burocràcia sense sentit”
Aquesta inflació de «paperassa» digital no té trellat. És lògic i necessari establir garanties sobre el bon ús de diners públics (ajuts i subvencions) o de la nostra salut (seguretat alimentària) però aquestes han de respondre a criteris d’eficiència pel que fa al temps i dedicació emprats en el seu acompliment. No fer-ho multiplica els desavantatges de l’autònom o del petit empresari envers les grans empreses. Mentre uns han de treure hores d’on no en tenen, els altres poden dedicar part de la seva plantilla a tasques burocràtiques o externalitzar-les, a un cost ben assumible dins el paquet de despeses de la seva activitat productiva. Tornat a la UE, bona part de les convocatòries a projectes són dissuasives per a molts dels potencials interessats, ja que no podrien assumir haver de fer front a la muntanya de gestions administratives que s’haurien de fer des del minut zero i, especialment, durant i després de la seva concessió.
I, per altra banda, aquesta inflació de formularis, informes i justificacions, no suposa un increment de les garanties de l’acompliment dels objectius d’interès públic que hi hauria al darrere, especialment si qui ha de respondre és una empresa amb prou dimensió per tenir experts a saber com fer-ho. És allò del «paper ho aguanta tot» traspassat a l’entorn digital.
Es fan esforços en sentit contrari, en favor de la simplificació administrativa? Sí. Iniciatives com la Finestreta Única empresarial, que es va acabar de desplegar a tot el país fa dos anys, o l’assessorament d’ACCIÓ pel que fa als ajuts Next Generation, en són algunes mostres de bona praxi per part de la Generalitat; però no n’hi ha prou amb això.
Seria bo que, més enllà de simplificar a fons el conjunt de gestions administratives dependents directament de la Generalitat, el Govern, aliant-se amb qui calgui fora del país, es posés al capdavant de la reclamació que la UE deixi d’ofegar activitats productives tan essencials, com l’agricultura i la ramaderia, amb burocràcia sense sentit. Posar fi a la «burrocràcia» europea, vaja. Mentrestant, tones i més tones de productes alimentaris provinents d’agricultures dopades de pesticides i altres productes no permesos -feliçment!- a la UE arriben cada dia a les fronteres europees.
Daniel Condeminas i Tejel ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
Guatemala: èxit de la voluntat democràtica i un repte col·lectiu amb el qual podem ser col·laboradors
