Fa unes setmanes, la Conferència Permanent de l’Audiovisual de la Mediterrània, COPEAM, va celebrar a la ciutat occitana de Montpeller la seva conferència anual, amb l’ambiciós lema de «cultura digital i nous llenguatges audiovisuals». Les seves tres jornades de treball van concloure amb una molt interessant llista de propostes. Un pla de treball que assenyala una clara voluntat d’impuls d’aquest organisme internacional, amb ja més de dues dècades d’existència, i que aplega bona part de les principals televisions públiques, tant europees com africanes, entre altres organismes vinculats a la comunicació audiovisual.
La COPEAM, a més d’impulsar un nou espai radiofònic dedicat al cinema mediterrani, ha decidit apostar finalment pels pòdcast, tant pel que fa a la seva producció com en el seu desenvolupament formatiu. Una altra línia de treball, ja consolidada, és la col·laboració entre periodistes i mitjans per millorar el tractament informatiu de qüestions clau com la igualtat de gènere. Un bon exemple d’això és el projecte bianual «Re-writing the story: Gender media and politics», que vol incidir tant en l’agenda mediàtica com en la cultura interna de les redaccions d’informatius. La IA no hi podia faltar tampoc, i s’aprofitarà el programa europeu AI4MEDIA per facilitar la gestió i difusió del patrimoni audiovisual de les televisions associades, en estreta col·laboració amb la RAI.
“La COPEAM, a més d’impulsar un nou espai radiofònic dedicat al cinema mediterrani, ha decidit apostar finalment pels pòdcast”
Per finalitzar aquesta breu panoràmica, voldria destacar dues iniciatives més: l’impuls de noves coproduccions audiovisuals, vinculades a la sostenibilitat, que ampliaran el llarg bagatge del model INTER-RIVES, del qual han sorgit un important nombre de documentals. La darrera a esmentar és la que vol oferir una major dimensió al projecte «À première vue», en favor dels nous talents del cinema mediterrani. Una iniciativa adreçada als estudiants universitaris i d’escoles de cinema del Mediterrani, amb la que es vol que els curts premiats esdevinguin la porta d’entrada d’aquests joves creadors a les televisions de la COPEAM; a més de continuar donant suport al recorregut d’aquestes obres en diversos festivals, com la Mostra de València, que aquesta tardor celebrarà la seva 37a edició.
Aquestes conclusions suposen reforçar o ampliar el que ja es feia. No hi ha cap proposta disruptiva, sinó que es vol enfortir la feina feta fins ara. En un exercici de necessari pragmatisme, tant davant les possibilitats de la COPEAM, com de l’enorme diversitat institucional i pressupostària dels seus associats, les apostes esmentades queden lluny de les que, amb un excés d’entusiasme, es van plantejar el 2010, com van ser la creació d’un futur canal televisiu per a tota la Mediterrània. De fet, dels grans projectes anunciats a l’assemblea celebrada aquell any a París, només es va posar en marxa, a mig gas, el portal en línia de continguts sobre el patrimoni històric i cultural de la Mediterrània. Un portal que porta ja set anys aturat, tot i que sortosament encara és accessible. Ara, toca impulsar projectes factibles.
I Catalunya?
Catalunya té en marxa des de fa gairebé tres anys una estratègia institucional per situar el nostre país com un hub mediterrani. Una estratègia molt ambiciosa i també necessària, sens dubte. Aquest proppassat juny, el Palau de Pedralbes acollia, organitzat pel Departament d’Acció Exterior i l’IEMed, la tercera sessió dels MedCat Days, amb la problemàtica de la sequera com a protagonista. A més de les ja tres edicions dels MedCat Days, el nostre país ha acollit diverses reunions de la comissió intermediterrània de la Conferència de les regions perifèriques i marítimes, CRPM (renoi amb la terminologia!) així com del seu buró polític. El Govern també ha impulsat noves organitzacions, com l’Aliança de la cooperació mediterrània, MedCoopAlliance, que agrupa diverses organitzacions com l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Unes activitats que aquest portal n’ha informat en diverses ocasions.
“Catalunya té en marxa des de fa gairebé tres anys una estratègia institucional per situar el nostre país com un hub mediterrani”
Precisament, en moltes d’aquestes trobades i reunions ha planat el concepte del diàleg intercultural mediterrani. Com tot concepte que sona bé, la importància no rau pas a dir-lo moltes vegades als discursos i taules rodones, sinó en omplir-lo de fets i continguts, reals i transformadors. I si hi ha una eina poderosa que pot materialitzar aquest diàleg cultural de tota la Mediterrània són precisament els mitjans de comunicació audiovisuals, especialment els públics. I aquí, a Catalunya tenim deures pendents des de fa molts anys.
No és el primer cop que ho esmento: la CCMA havia estat membre fundadora de la COPEAM i va abandonar, sense cap raó justificable, aquest organisme. I encara no hi ha tornat pas. En uns moments on ens toca esgarrapar, de nou, representativitat internacional on sigui, val la pena recordar que a l’acta de l’assemblea constituent d’aquest organisme, celebrada al Caire el 1996, la «Corpo» hi signava en representació de Catalunya… i TVE ho feia en nom d’Espanya. Com va expressar poc després el director general de la llavors CCRTV, Jordi Vilajoana, la COPEAM «ens permet exportar les nostres idees (…) i ens permet participar d’aquesta cultura mediterrània». Potser seria bo no haver d’esperar al 30è aniversari de la Declaració de Barcelona per a posar-hi remei.
Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
Catalunya i Llatinoamèrica: dues visions molt allunyades sobre Ucraïna?
