Ubicada en l’eix cultural per excel·lència de Madrid al costat d’entitats emblemàtiques, la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya en aquesta ciutat és la veu del Govern a Madrid del qual té la representació permanent i, també, és una veu que molts madrilenys ja coneixen gràcies a l’activitat programada al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna, enguany amb gairebé un centenar d’activitats i la participació d’un gran nombre de veus plurals del món acadèmic, polític i artístic. A més, aquest desembre tanca l’any amb la cloenda del Festival VEU, una mostra de la poesia catalana recitada i cantada on la paraula, la veu, és el concepte fonamental, ens fa recordar aquell ‘tot depèn de la paraula’ que deia Joan Fuster.
Hem escoltat moltes veus d’ençà que vaig aterrar a Madrid, ara farà prop de disset mesos, com a delegada del Govern a la capital de l’Estat, justament on, anys enrere, hi havia dut a terme una tasca com a senadora (2013-2015) i com a diputada al Congrés (2015-2018). Era una tornada a una ciutat que ja coneixia prou bé i que, després del meu nomenament l’estiu de 2021, iniciava una tasca com a delegada d’un nou Govern, el de la Generalitat Republicana, liderat pel MHP Pere Aragonès, que començava una nova etapa de transformació profunda a Catalunya. Calia donar respostes a la crisi que patia el país i que requerien noves línies d’actuació: socioeconòmica, verda, feminista i, evidentment, democràtica. Així vàrem iniciar a Madrid una línia d’actuació on els dos puntals que ens guien són el diàleg i l’entesa.
Institucionalment, la Delegació del Govern estableix relacions de continuïtat amb el cos diplomàtic internacional a Madrid, manté una relació fluida d’acompanyament amb les Corts Generals, i promou les relacions entre els agents econòmics i culturals catalans amb els seus homòlegs a la capital. Així mateix, acull a ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, adscrita al departament d’Empresa i Coneixement del Govern amb l’objectiu d’atraure inversions i de reforçar les relacions de Catalunya amb el món de l’empresa i els negocis a Madrid.
“Vàrem iniciar a Madrid una línia d’actuació on els dos puntals que ens guien són el diàleg i l’entesa”
Per donar veu de la realitat catalana, la programació de les nostres activitats van lligades a la línia d’actuació del Govern, l’actualitat del moment i les necessitats de la ciutadania. Per això el mes de novembre de 2021, amb motiu de la posada en marxa de la mesa de negociació entre l’Estat i la Generalitat, la primera vegada que això succeïa, vàrem iniciar un cicle centrat en el diàleg que podria contribuir a impulsar un nou clima social i polític que acompanyés aquest nou rumb de les negociacions. Així va néixer el cicle Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg i la negociació política?, que encara durarà fins a mitjans de 2023. La idea va partir del llibre que porta el mateix títol, impulsat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) de la Generalitat, que conté les reflexions de més d’una seixantena d’autores i autors que aporten les seves propostes sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya.
A l’acte de presentació, amb l’assistència d’un nombrós públic i mitjans de comunicació, van participar-hi l’editor del llibre i comissari inicial del cicle Pere Almeda, actualment director de l’Institut Ramon Llull –a qui va succeir la sociòloga Marta Rovira-Martínez- i els coordinadors del llibre: Jordi Muñoz, Gemma Ubasart, Ignacio Molina i Mario Zubiaga. Enmig de gran expectació, en una segona taula debatien Pablo Iglesias, sobre com orientar el diàleg i la negociació política, i José María Lassalle, qui afirmava que la negociació es trobava en un escenari que requeria un escalat en el temps i necessitava una alta dosi de serenitat col·lectiva.
Perspectives feministes del conflicte Catalunya-Espanya va ser la primera sessió, Vàrem donar veu a dones perquè la majoria de llibres i articles del procés estan escrits a mans masculines i és molt important veure com s’afronten els conflictes polítics des dels diferents feminismes. La resta de taules han estat: Els escenaris del no-acord; Referèndum i negociació política; Una proposta europea per resoldre els conflictes de sobirania; Desobediència civil i escenari unilateral; I si la negociació política tingués èxit?
Paral·lelament, des de la Delegació hem organitzat un segon cicle: Diàlegs sobre la repressió franquista a Catalunya. Una mirada compartida, coordinat pel professor Joaquim Nadal, actualment conseller de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat, llavors director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). La recuperació de la memòria democràtica és un deute i un deure ètic que encara tenim amb la nostra història. Per això hem volgut reconèixer aquelles persones que van patir la persecució, la violència i la repressió durant la guerra civil i la dictadura de la mà d’experts acadèmics de Catalunya i d’altres universitats espanyoles com són: Montserrat Duch, Gutmaro Gómez Bravo, Conxita Mir, Lourenzo Fernández Prieto, Gemma Domènech, anteriorment directora general de Memòria Democràtica del Govern català, Fernando Martínez López, Secretari d’Estat de Memòria Democràtica del Govern espanyol, i també amb periodistes com Antoni Batista i Gorka Landaburu dialogant al voltant de La Repressió franquista a Catalunya i Euskadi.
“Hem creat l’Espai de Llengües, ara mateix amb més de 300 alumnes, la majoria castellanoparlants, i una gran estima per la llengua catalana”
Un tercer cicle organitzat per la Delegació i que el pròxim 20 de desembre finalitzarà és Teixir ciutadania social, més enllà de l’estat de benestar comissariat per Gemma Ubasart, actualment consellera de Justícia del Govern, i Ricard Gomà. Com el seu títol indica, busca donar resposta i alternatives als canvis i transformacions del segle XXI i l’estat de benestar en quatre sessions: (Re)construir la ciutadania social; Relacions de gènere, cicles de vida i diversitat cultural; Transició ecosocial i municipalisme; Renda bàsica, comunitat i cures: articular autonomia i vincles. El punt de partida del cicle el configurà la presentació de l’assaig col·lectiu ‘Vidas en transición. (Re)construir la ciudadanía social’. Teixir ciutadania social proposa una reflexió sobre les grans transicions en marxa i sobre els reptes que generen en clau de noves capacitats institucionals i cíviques per a governar-les.
Aquests cicles han estat els tres puntals d’un diàleg constant.
Mentrestant, programem al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna exposicions que mostrin la nostra terra, per la qual cosa treballem en col·laboració amb entitats de relleu, com és el cas de la mostra Estampes de Catalunya, organitzada gràcies a l’aportació del Museu de Lleida amb gravats del fons Gelonch Viladegut. Després hem organitzat, i encara es podrà visitar fins al febrer de 2023, Banda Sonora. Notes i lletres, una instal·lació audiovisual de producció pròpia que acompanya la mostra ubicada al CentroCentro de l’Ajuntament de Madrid titulada Underground i contracultura a la Catalunya dels 70, procedent del Palau Robert i comissariada per Pepe Ribas i Canti Casanovas amb el disseny museogràfic de l’arquitecte Dani Freixes.
“Volem que Madrid, com a capital espanyola i europea, sigui una ciutat que aculli la cultura i la llengua catalanes com una proposta de diàleg intercultural, hispànica i mediterrània”
Així com la cultura forma part del patrimoni, també ho és la nostra llengua. Ens identifica com a país, nació i cohesiona la seva ciutadania. A Madrid des de la Delegació del Govern hem impulsat canvis en el format i en l’espai dels cursos de llengua catalana que s’imparteixen aquí i, per primera vegada, hem incorporat la llengua occitana, aranès a l’Aran. Hem creat l’Espai de Llengües, ara mateix amb més de 300 alumnes de totes les edats, la majoria castellanoparlants, i una gran estima per la llengua catalana. El material didàctic necessari per a alumnes i professors, tant per a l’aprenentatge del català com de la llengua occitana, es troba als prestatges de la Llibreria Blanquerna, l’única especialitzada en cultura i temàtica catalana que existeix a Madrid, on es poden trobar, principalment en català, però també en castellà i altres llengües, una àmplia oferta de novetats literàries.
Començava l’article parlant del Festival VEU de poesia i cançó en llengua catalana que acaba de finalitzar amb l’actuació de Marala. Hi han participat poetes, cantants, músics, rapsodes. Des de Maria del Mar Bonet, Biel Mesquida, Roger Mas, Josep Maria Balanyà, Odile Arqué, el duet Jansky, Lídia Pujol, Elies Barberà, fins a Berta Sala acompanyant poetes com Sebastià Alzamora, Maria Josep Escrivà, Jaume Pont i Mireia Vidal-Conte… Volem que Madrid, com a capital espanyola i europea, sigui una ciutat que aculli la cultura i la llengua catalanes com una expressió de la riquesa de la cultura peninsular, com un referent proper, com una proposta de diàleg intercultural, hispànica, mediterrània, europea.
Ens fa recordar allò de ‘la terra té per a tothom camins oberts’ que escrivia al poema Endavant la reconeguda lexicòloga i escriptora Joana Raspall.
Ester Capella i Farré és la delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid
