Fa pocs dies, el govern de la Comunitat de Madrid anunciava la intenció de reduir les ja escasses hores lectives de llengua francesa a les escoles a la meitat, fet que ha provocat una lògica protesta del professorat afectat i una certa polèmica en determinats mitjans i a les xarxes socials espanyoles.
Probablement, la ingent dotació de diner públic i també de concertat -el de l’ÍBEX 35, junt amb l’altíssima concentració d’alt funcionariat, explica i alhora permet que Madrid tingui des de fa molts anys governs estrafolaris com el que ara presideix Díaz Ayuso; però el nostre és un país que no s’ho podria permetre. De fet, som un tros d’Europa que només es pot plantejar l’èxit, també i de forma destacada el governamental.
A l’espera de saber en quina data es convocaran eleccions anticipades, és previst que el Parlament acolli aquesta tardor la 33a cimera de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia. Una cimera a la qual hi participaran una trentena de representants de cambres legislatives estatals i subestatals del continent, i que esdevé una de les peces institucionals claus de l’Organització Internacional de la Francofonia, OIF, més coneguda com La Francophonie, que molt properament engegarà les activitats commemoratives del seu 50è aniversari. Una coincidència en el calendari que encara pot donar més relleu a la trobada a Barcelona.
Més enllà de la important tasca que puguin fer en aquesta cimera el President Roger Torrent i la resta de participants, abans i durant la seva celebració, aquesta hauria de poder ser aprofitada per estrènyer eficaçment les relacions de Catalunya amb la francofonia; com ja hem apuntat més d’un cop. Parlem d’una realitat que tenim a tocar i que va molt més enllà d’Europa i del Magrib; que compta amb diversos organismes sectorials que l’enforteixen i que promouen projectes compartits de gran abast.
Un exemple a tenir molt en compte prové del sector de la comunicació i l’audiovisual: l’associació Les Médias Francophones Publics, que agrupa les corporacions mediàtiques de quatre estats europeus i nord-americans: França, Suïssa, Bèlgica i el Canadà. Un organisme internacional que ha anat agafant més volada, sobretot després de la incorporació el 2019 del canal franco-alemany Arte, tot un referent televisiu pel que fa a documentals i continguts culturals. El fet que actualment estigui presidit per Sibyle Veil, màxima responsable de Radio France, hauria de facilitar segons quines sinergies per part nostra; més si tenim en compte que la ràdio pública francesa està fent una clara aposta per una oferta digital que depassa de llarg la simple oferta a la carta de la graella de l’FM, en línia amb l’exitosa estratègia impulsada per Catalunya Ràdio en aquests darrers anys.
Finalment, cal dir que ha estat una bona notícia que la cambra catalana hagi acordat de dotar-se del mínim pressupost necessari per a acollir aquesta cimera internacional. Un canvi pressupostari que ha esmenat una greu miopia política com la que avantposava l’augment dels sous dels diputats i diputades a dotar financerament una trobada d’interès estratègic com aquesta.
Traiem-li tot el suc possible, que n’és molt.
Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
