En aquest segon anàlisi sobre el mundial de Qatar 2022, després d’explicar l’origen geopolític de les competicions de futbol internacional, voldria centrar-me en el fenomen del futbol en si mateix i en la seva potència. L’antropòleg francès Marcel Mauss va crear l’expressió “un fait social total”, per explicar els fenòmens que tenen implicacions per a tota la societat i una significació global de la realitat: en l’espai, en el temps, en l’individu i la seva història personal i col·lectiva. Quan en Mauss va traspassar a París el 1950, el futbol encara estava en fase de transformació i la Copa del Món es tornaria a celebrar després de 12 anys d’aturada a causa de la Segona Guerra Mundial. El futbol d’avui en dia podria ser considerat un fet social total dels que Mauss va teoritzar. De fet, fou definit així per Le Monde Diplomatique, en la introducció d’un número especial del 1998, Football et passions polítiques, on es parlà de manera monogràfica sobre l’esport rei.

Le Monde Diplomatique, revista francesa de relacions internacionals, caracteritzada per ser defensora de les causes de l’esquerra política, per l’antiglobalització i per la seva contestació a l’hegemonia dels EUA, no és l’única que s’ha ocupat del futbol en números especials. A l’altra riba política, l’edició mexicana de Foreing Affairs, dirigida pel professor català Jordi Bacaria i Colom, es va ocupar també de futbol divuit anys després dels francesos. El 2014 va titular Futbol, poder mundial, un número de la seva revista i va dedicar una part monogràfica a la “diplomàcia del futbol”, tema motivat per la celebració del Mundial del Brasil 2014. Foreing Affairs és la revista més important i influent sobre relacions internacionals i política exterior publicada als Estats Units d’Amèrica. Que dues revistes especialitzades en afers exteriors i amb una visió del món contraposada dediquin les seves pàgines a parlar d’un esport com el futbol, en ocasió d’un esdeveniment com el mundial de futbol, ens dona, doncs, una clara mostra d’unanimitat en la importància del fenomen en l’àmbit global, més enllà de la seva dimensió esportiva.

“El futbol ja no és només un esport, sinó que s’ha convertit en una eina geopolítica, utilitzada pels poders econòmics i polítics, i en si mateix un actor geopolític global”

D’altra banda, encara que pugui semblar el contrari, el futbol ha aixecat passions en grans intel·lectuals, que han escrit, teoritzat, filosofat i reflexionat sobre l’esport rei. Des de Bernard Shaw a George Orwell, passant per Antonoi Gramsci o Pierpaolo Passolini, entre molts d’altres. Tots ells tenen cèlebres cites on utilitzen el futbol per explicar el món. Passolini afirmava que “el futbol és l’última representació sagrada del nostre temps”, “un dels darrers rituals que queden” i “l’espectacle que ha substituït el teatre”. De la seva dimensió religiosa en va escriure un altre apassionat del joc de la pilota, un dels escriptors catalans més cèlebres, en Manuel Vázquez Montalbán. En una obra pòstuma publicada el 2005, Futbol, una religión en busca de Dios, l’autor reflexionava sobre el futbol com a fenòmen social, l’envergadura que estava agafant el món de la pilota i intuïa la força i la potència que tindria 20 anys després, sobretot en l’àmbit geoeconòmic.

Per què el futbol i no un altre esport?
De França, actual campió del món i país fundador de la FIFA el 1904, han sortit també dos autors que han aportat precioses contribucions i obres per entendre la força i l’enorme dimensió del futbol. Una d’elles és la del sociòleg Christian Bromberger i el seu llibre Football, la bagatelle la plus sérieuse du monde (El futbol, la fotesa més seriosa del món). Dona una resposta de per què el futbol i no un altre esport té la supremacia absoluta com a fenomen social de masses. L’autor en fa una reflexió molt interessant i n’assenyala set aspectes.

En primer lloc, per la senzillesa del joc: es pot practicar arreu, té unes regles molt senzilles i s’hi pot jugar amb qualsevol cosa que es pugui xutar. En segon lloc, per la identificació més grossa col·lectiva: cada poble té un equip per porta el seu nom arreu. En tercer lloc, perquè respecta la trilogia clàssica: unitat de lloc, unitat de temps (durada d’una pel·lícula o d’una obra de teatre) i unitat d’acció, un element que afavoreix el fenomen de la “comunió” entre els jugadors espectadors. En quart lloc, les característiques físiques no són un factor discriminant per la seva pràctica. En cinquè lloc, el futbol és la interacció entre el talent individual i la capacitat col·lectiva. L’èxit d’un equip depèn de l’equilibri entre l’individu i el col·lectiu. En sisè lloc, el futbol és un ritual gairebé religiós: té un lloc de culte que és l’estadi, un calendari ritual amb cerimònies anuals, les cançons dels fidels. Per últim, destaca que és un esport que en 90 minuts et fa experimentar totes les emocions que pots tenir al llarg de la teva vida: alegria, patiment, odi, angoixa, admiració i sentiments d’injustícia. Com escrigué l’irlandès George Bernard Shaw, premi Nobel de literatura del 1925: “El fútbol és l’art de comprimir la història universal en 90 minuts”.

L’altre autor destacat és el professor Pascal Boniface, director de l’Institut de Relations Internationales et Stratégiques (IRIS) de París. El 2002 publicà el llibre La Terre est ronde comme un ballon. Géopolitique du football. Bonfiace veié en el món del futbol internacional un factor i un reflector de les relacions internacionals així com un instrument diplomàtic i l’estadi suprem de la mundialització. Ell és uns dels precursors dels estudis del futbol i la seva relació amb la política internacional, matèria que ha aprofundit en obres posteriors. En els seus estudis mostra com el futbol en el segle XXI, a banda de moure grans interessos, és també un fenomen que fa bategar els cors de tot el planeta: està més estès que les principals religions monoteistes i les democràcies liberals.

“El futbol està més estès que les principals religions monoteistes i les democràcies liberals”

Aquests dos autors ens donen doncs els elements per entendre la potència del futbol com a fenomen social planetari i que ha tingut un èxit extraordinari com a esport de masses amb l’arribada de la televisió també com a business entreteniment: El futbol representa el 40% dels beneficis de tots els esports, tres vegades el segon esport més vist. Un èxit universal que transcendeix les divisions nacionals, racials, religioses, generacionals, socials i amb l’arribada del futbol femení, ara també de gènere. Un fenomen que compleix també la funció de construcció d’identitat col·lectiva i de cohesionador de les relacions socials.

El futbol ja no és només un esport, sinó que s’ha convertit en un veritable instrument de soft power per part d’Estats, països, les grans potències i dels grups d’interès. Una eina geopolítica, utilitzada pels poders econòmics i polítics, i en si mateix un actor geopolític global.

Narcís Pallarès-Domènech és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat, resident a Roma. És autor de llibre “Calcio & Geopolitica” Edizioni Mondo Nuovo. 2021

Futbol i geopolítica a Qatar (I)
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram